Arxiu mensual: February de 2010

Consells productius

L’anterior post potser va quedar una mica genèric. Un cop d’ull al problema de la monotonia en la feina del programador. Una visió general, destacant el problema de la monotonia a la feina. A continuació ens centrem en les mesures per trencar el tedi i fer la feina una mica més suportable quan ens trobem immersos en tasques avorrides, repetitives o que simplement no són del nostre gust.
Fa uns mesos vaig descobrir el blog d’Alberto Pena, expert en productivitat. He anat seguint els seus articles i he anat recopilant alguns consells que poden servir per trencar la rutina de la feina, mantenir la concentració i a treure un major rendiment al nostre temps. El blog d’en Berto Pena és diu ThinkWasabi. Hi podeu ampliar coneixements sobre el món de la productivitat. A mi m’ha servit per identificar hàbits perniciosos i per descobrir practiques per mantenir la meva concentració en la feina. Us en cito unes quantes:

Continua llegint

Falta de creativitat en la feina

Poc o molt un dels factors d’atracció al món de la programació és la seva faceta creativa. El fet de poder crear quelcom de forma senzilla, sense realitzar una gran inversió en temps o diners, i que permet gaudir dels resultats de forma immediata.
Els inicis són excitants, quan hi dediques temps parcialment. Comences a implementar codi i et sembla que això esta fet per a tu. No te’n cansaries mai. Un dia decideixes dedicar-t’hi professionalment i comences a formar-te. “La informàtica és un sector amb futur”. Qui no ho ha sentit mai? Tot és fascinant. El tercer pas és l’entrada al món laboral, les teves primeres feines i experiències en un entorn de producció. Del entusiasme i l’entrega inicial es va passant gradualment a un estat de “ho faig per que és la meva feina”. No en tots els casos, però en major o menor mesura es una cosa que li passa a tothom. Inevitable, i nociu en els casos en que no podem corregir aquesta perniciosa tendència.

Enginyeria per a programadors

Quina tristor la dels posseïdors d’una enginyeria tècnica o superior en informàtica. Després d’anys d’assimilar conceptes com els diferents cicles de vida existents en el món del disseny de programari, de treballar amb eines CASE, de dissenyar projectes amb UML, ara resulta que ens passem el dia implementant. Estrictament implementant. Sense fe cas a la mètrica, només la sintaxis compta. La sintaxis, el seguiment del pla de projecte – implementar x en un temps t – i la satisfacció de l’usuari final. Tot el que queda fora d’aquest marc és bohemi i poc recomanable pels estoics programadors, distraccions poc funcionals.

L’escola mata la creativitat

Un vídeo de TED on es parla de com l’actual estructura del sistema educatiu mata la creativitat. Un model educatiu dissenyat durant el segle XIX per educar la gent de l’època de la revolució industrial continua vigent avui en dia, en un món amb un ritme de canvi geomètric.

Lifelong Learning: Una parada en el camí

Fa cosa d’un parell d’anys vaig acabar els meus estudis a la universitat oberta. En el seu dia no vaig voler cursar estudis superiors, ja sigui pel fet de ser un mal estudiant i per disposar d’una titulació bàsica en l’àrea on volia desenvolupar la meva activitat professional, van fer-me entrar en el món laboral sense passar per la universitat.
Anys més tard, després de fer un tast del món real, vaig resituar-me i vaig decidir iniciar uns estudis a la universitat. Tot i saber que una titulació superior hem seria útil en el món professional, la principal motivació per emprendre el repte va ser el fet de provar-me a mi mateix i demostrar-me que era capaç de cursar uns estudis superiors. Demostrar-me la meva capacitat, la meva determinació i la meva constància.
Vaig trigar uns 7 anys per cursar uns estudis que duren 3 anys, comptant semestres sabàtics i algun blackout, traduït en un abandonament de les assignatures que cursava per motius extraacademics …. La veritat és que es van acabar perllongant massa temps i al final es va nota en el pla anímic. Treballar i estudiar al alhora, i amb una certa autoexigència desgasta. Combinat amb alguns moments professionals complicats i altres problemes personals van fer que al final tot plegat hem passes factura i m’hagi passat aquests dos últims anys – formativament parlant – pràcticament en blanc.

Continua llegint

Codi de dos en dos

Fa dies va caure a les meves mans un artícle d’un seminari generalista on es parlava de la tècnica de programació en parella. Mentre un programa, l’altre corregeix, puleig el codi i guia al seu company. Tot i que sembli un malbaratament de recursos comporta un seguit d’avantatges que permeten amortitzar l’ inversió.

L’esforç col•laboratiu permet detectar errors i escriure codi més eficient quan dos persones el creen simultàniament el que estalvia temps i diners a la companyia reduint la carrega de treball en la fase de manteniment del programari.
Seguint el desenvolupament d’un codi des del principi es pot entendre la lògica utilitzada per la persona que codifica, el que facilita trobar qualsevol error des del principi. Fent un símil molt més planer, es com buscar a Wally en un dibuix mentre s’està dibuixant l’escena, quelcom més fàcil que fer-ho quan un l’ha acabat.

Continua llegint