Xarxes socials: És alguna cosa que a la teva avia li agradaria llegir?

Les xarxes socials són espais de relació en el món virtual on els usuaris creen un perfil on es plasmen els seus interessos, les seves expectatives i inquietuds per mitja de la publicació de textos, imatges i vídeos. Cada usuari pot agregar com amics virtuals altres usuaris de la xarxa que desitgi, teixint així un entramat de relacions virtuals. Les xarxes poden ser de caire generalista on hi hagi cabuda per totes les persones i organitzacions que ho vulguin, o temàtiques, enfocades a estudiants o professionals dedicades a crear contractes en aquests camps i treure’n un redit en forma de futures col•laboracions i oportunitats.
Es tracta d’eines amb un gran potencial per realitzar contactes i difondre informació personal o professional. Com ja ha passat altres iniciatives en la xarxa se li han trobat altres utilitats, en podríem dir efectes secundaris. Segons un estudi realitzat per la companyia Kaplan, un 10% de les 500 universitats més destacades dels Estats Units admeten consultar els perfils presents en xarxes locals com mySpace i Facebook amb la intenció de recopilar informació sobre els sol•licitants a una plaça en els centres (estudiants d’institut). L’estudi revela que en un 38% dels casos, la consulta afecta negativament a l’aspirant. En un 25% el afavoreix.
Molts professionals dedicats a la selecció de candidats admeten que ens trobem en una fase inicial d’una nova via d’avaluació. Una via no reglada que dona accés a facetes -anteriorment desconegudes- dels aspirants a una plaça en una universitat o a un lloc de treball. Informació que ens dona una idea de com és la persona en la seva vessant més privada i desenfadada. En aquest nou entorn, els consellers i educadors recomanen no restringir l’accés als perfils, ja que es pot considerar com un punt en contra pels encarregats a una selecció, tot i recomanar filtrar la informació que es publica, ja que aquesta podria ser contraproduent per les aspiracions del propietari del perfil, o ser utilitzada per un rival per desacreditar-lo.

El titol del post resumeix perfectament com aquest fenomen esta fent canviar els criteris de moltes persones a l’hora de fer publica informació personal. No només ometre si, no també falsejar la informació que s’ofereix per fer més atractiu al subjecte. Una pèrdua de sinceritat que es tradueix en una pèrdua de frescor de l’eina, transformant-la en una façana on mostrem el que els altes volen llegir. Correm el risc de convertir els perfils en un curriculum vitae decorat per agradar, per vendre un producte.
Tot i això, també existeix un corrent de pensament dins dels avaluadors que prefereix ignorar o treure pes als perfils. Justificant que es tracta d’informació superficial, un equivalent a converses casuals que es poden mantindre en una cantonada, desestima la informació proporcionada per considerar-la poc representativa i etiquetant-la com una necessitat d’experimentar dels joves. Es tracta d’informació personal, concebuda com un complement a la informació oficial obtenible per alguns i com una invasió a la vida privada del individu per altres que no aporta res suficientment rellevant. Personalment crec que s’acabarà convertint en una via d’avaluació més a l’hora d’obtenir informació d’un candidat a una feina, s’extendrà com a practica habitual per a les grans corporacions, i per obtenir referències en temes més personals. És inevitable, és tracta d’una font d’informació gratuïta i a l’abast de tothom.