Programant en mòbil


Imatge via Pascal \o/ sota llicència Creative Commons

Un mini-computador a la butxaca de cada persona. Recordo que quan era un nen comprava un col·leccionable sobre ciència i tecnologia de publicació setmanal, Quest crec que es deia. Dins s’hi podia trobar un apartat on es realitzaven previsions sobre el futur de la tecnologia, de quins possibles avenços gaudiríem en uns anys, i com aquests canviarien la nostra vida. Dos dels que recordo més vivament eren els microtelèfons, reduïts fins al punt de tenir un tamany d’auricular, i els ordinadors portables, els quals cabrien en una butxaca. Quanta nostàlgia. No anaven desencaminats, avui en dia pràcticament tots tenim telèfon mòbil, i pel que sembla anem cap a una presencia cada cop més generalitzada dels smartphone. Més assequibles i més orientats al consum domèstic, oferint versions amb interconectivitat amb xarxes socials, capacitat de reproducció multimèdia (foto, vídeo, MP3) i connexions HSDPA i Wi-fi. Prestacions cada cop més elevades, i més properes a l’usuari domèstic, sense deixar de banda al professional.

En resum, un nou mercat. El primer cop d’efecte a l’hora de presentar un telèfon d’última generació, el dona el fabricant presentant el hardware. Terminals amb les màximes prestacions a un preu raonable. Encara tenim present la febrada iniciada amb la presentació del primer iPhone, i com aquest model d’Apple va desencadenar la transformació del món dels terminals mòbils.

Passada la gran primera onada, on tots els fabricants van renovar la seva línea de terminals, incorporant pantalles tàctils com interfície dominant i augmentant-ne les prestacions. El mercat es va assentar. Confirmats com una tendència, i no com una moda, es comença a explotar la seva capacitat mitjançant el programari. Un altre cop Apple va ser el primer a potenciar una plataforma que permetia a l’usuari crear aplicacions mitjançant un SDK i distribuir-les a través d’iTunes. Omplir el maquinari de contingut utilitzat assíduament. L’han seguit Google amb el seu sistema operatiu Android i el seu SDK, i la seva pròpia botiga d’aplicacions, o Microsoft amb el seu entorn de desenvolupament per Windows Mobile.

Una nova branca de programació, els dispositius mòbils. Ja existent, però popularitzada arrel dels últims esdeveniments. Les aplicacions són cada cop més complexes, en part per les exigències del mercat i per les possibilitats que ens ofereixen els nous telèfons i PDA’s. Amb l’aparició del cloud computing, donant-nos la possibilitat d’accedir a la nostra informació des de qualsevol lloc, i en qualsevol moment – també des del nostre telèfon – i l’increment productiu que representa realitzar certes tasques sense estar davant de l’ordinador, tramitant directament informació a la nostra base de dades, sense cap procés de sincronització. Les empreses promouen l’ús de la seva plataforma a través de la comunitat de programadors que els segueixen, proporcionat-los-hi un entorn de desenvolupament. Tutorials, vídeos explicatius, una xarxa de distribució per a les aplicacions, totes les facilitats per iniciar-se en aquest món. Això si, calen uns mínims coneixements de programació, però no massa extensos. Ús deixo uns vincles per accedir a les diferents plataformes de les diferents marques. És tracta de projectes atractius, on es proporcionen eines gratuïtes – en la majoria de casos- per poder-nos-hi introduir.