Perquè m’agrada programar


Imatge via Nic’s events sota llicència Creative Commons

Una visió personal sobre els punts que més atrauen d’aquesta feina/afició. Ja siguem programadors de gestió, de sistemes, o dissenyadors que codifiquen en la web, tots experimentem un seguit de sensacions en el procés d’aprenentatge i en el de maduració professional que ens fa compartir algunes de les coses que menciono en el post. Una llista de factors que contribueixen a fer atractiva aquesta activitat com a professió. Si tenim la sort de treballar en un entorn de treball agradable, sense més tensions de les necessàries poden arribar a convertir-la en més que una feina.

Creativitat. Construir quelcom. Crear. Com un escriptor omplint un full en blanc codifiquem aplicacions. Creem del no res. Explotar la vena creativa dona una satisfacció increïble. Crec que per a tots aquells –sobretot si són joves- és tremendament emocionant. La creativitat de la feina no rau només en crear aplicacions del no res, quelcom poc habitual per a un professional en la matèria. La vessant més habitual és la possibilitat de solucionar un problema fent servir les nostres habilitats i la nostra llibertat per escollir, prenent les decisions que creguem més oportunes  per arribar a la solució.
Accessible. Trobar les eines per començar en el món de la programació és fàcil, i molts cops gratuït. La xarxa esta plena de IDE’s que podem descarregar lliurement per treballar, NetBeans, EclipseSDK varis per programar aplicacions mòbils… Començar no te que suposar una inversió econòmica.
Altres avantatges amb els que comptem són l’accés al coneixement en línea, tutories i informació per a programadors de tots els nivells per aprendre i millorar les nostres habilitats. Des de cursos en vídeo penjats per el mateix proveïdor, com recursos construïts per les comunitats de desenvolupament.
Motivador. Com ja hem comentat, la programació permet desenvolupar la nostra vena creativa, però tot i així és un procés que requereix un aprenentatge continuat. En situació com aquesta és fàcil desmotivar-se a causa dels problemes que anem trobant.  La programació te un avantatge sobre altres àrees de treball, la qual pot proporciona motivació per superar el desgast. Permet veure les resultats immediats del nostre treball. A mesura que anem implementant, veiem com la codificació modifica el resultat final de l’aplicació. Aquest punt és el meu favorit. Sempre recordaré l’emoció quan m’adonava que estava creant quelcom per mi mateix quan feia les meves primeres aplicacions, des de llavors no he tornat a experimentar quelcom similar…
Un repte. Cada problema és un repte. Quan ja portes uns anys treballant en això la majoria son problemes ordinaris que se solucionen mecànicament, però sempre hi ha algun repte difícil. Problemes que per desconeixement semblen impossibles de solucionar. Aquesta setmana mateix he acabat resolent un problema d’un client, el qual era el quart cop que presentava una solució. Arreglat gracies a un moment de lucidesa quan ho anava a deixar per impossible. Ho podem resumir en problema,esforç i recompensa.
Pertinença a una comunitat. Passar a formar part d’un col·lectiu que te un punt en comú, ja sigui el treballa amb el mateix llenguatge, o codificar aplicacions per la mateixa plataforma. gracies a Internet podem entrar a forma part de xarxes per crear una teranyina de contactes. Per compartir, per aprendre, per millorar. Però a part dels avantatges que trobem, al convertir-nos en programadors entrem en la comunitat dels creadors, creadors de codi. Quelcom que a un el fa sentir especial.

Innovació.  Treballar amb el món de les TI significa estar en un sector punta en innovació. Tenir-ne la percepció. Tot i no treballar en un departament d’I+D, i no estar a l’última. Tot i que siguem programadors de gestió i treballem amb tecnologia de la dècada passada, el que representa un atractiu és el fet d’estar dins d’una bombolla. Estem vivint temps de canvi, de canvi exponencial. És com –en el seu dia- formar part activa de  la revolució industrial. No hem refereixo a un simple obrer, més aviat a un enginyer encarregat de dissenyar, produir i posar en marxa les maquines del que foren els nous mètodes de producció de l’època.  Potser una idea excessivament romàntica, però tots tenim una curiositat i un neguit per estar atens a les últimes novetats, tot i no treballar amb elles les tenim a tocar de nosaltres.
Perspectives professionals. Indubtablement es tracta d’una professió de futur. El camp de la programació és ampli i tots podem trobar una especialitat que ens faci el pes, i amb la qual puguem obtindre una bona remuneració. Tenir coneixements de programació és indispensable si volem treballar en el món de les TIC, en un àmbit tècnic. Ens pot servir com a entrada per poder passar a altres facetes de la professió.

No se si els que ús dediqueu a programar ús hi haureu identificat en algun moment. Parlo de la meva experiència, però crec que es tracta de punts genèrics que en algun moment o altre hem experimentat – no de la mateixa manera- però quan parlo de comunitat de programadors, podem agafar aquest punts com la base per generar l’afinitat que existeix entre nosaltres com a individus que pertanyen a aquest col·lectiu.