3.0: Un bit semàntic

Web 3.0 from Kate Ray on Vimeo

Internet com a xarxa global va permetre la circulació de grans volums d’informació  sense limitacions físiques. En una segona etapa – web 2.0 – es multipliquen la informació penjada a la xarxa a causa de l’aparició de plataformes que permeten generar i compartir contingut a l’usuari de forma senzilla,  sense tenir coneixements específics de disseny web o computació.  Aquest fet s’ha acabat convertint en un problema. La exagerada quantitat d’informació que ens proporciona la xarxa fa més difícil trobar allo que estem buscant. Comptem amb serveis com Google que en ofereixen una relativa precisió a l’hora de retornar resultats adients a  una cerca, però l’excés de possibilitats fa que sigui més difícil trobar el que millor s’ajusta a les nostres necessitats.

La semàntica s’encarrega d’analitzar el significat d’una oració.el cas de la xarxa, s’encarregarà d’analitzar les diferents relacions/vincles entre varis elements:

Persona <-> Llibre = una persona llegeix un llibre
L’objectiu és dotar de significat les relacions entre elements presents a la xarxa i a les maquines d’un sistema per interpretar la informació que mouen. El concepte és revolucionari, computador per buscar, combinar, crear, compartir, d’una forma més eficient.

Per fer-ho possible s’ha d’implementar un sistema per introduir contingut dins de la web. Les metadades. Invisibles en la presentació, carreguen la pagina de definicions llegibles per als servidors i els clients de lectura, com els navegadors. Per implementar les metadates podem recorre als microformats, el RDF i XML. Formats normativitzats que permeten la seva interpretació. Per entendre una mica més l’ús de les metadates entrem en les folksonomies, l’estadi intermedi entre el pas de la web 2.0 a la 3.0. El que coneixem per tags. La seva funció és classificar el contingut desprès de la seva publicació, pert tal de donar referencies al buscadors a l’hora d’indexar-lo, o als usuaris que accedeixen a les pàgines per realitzar cerques. El principi es el mateix, pero en el cas dels metatags que s’afegiran estaran ocults, pensats per ser utilitzats per la maquina.

Podríem dir que es tracta d’un procés per automatitzar les tasques de cerca en la xarxa, major automatització, major precisió. Certes tasques realitzades per la persona passen a delegar-se a la màquina. Donant-li capacitat de comprensió ens pren la capacitat de decisió sobre el contingut. Evidentment, al treballar amb un volum tant elevat de dades hom no pot trobar els recursos adients a les seves necessitats. Ha de cedir al buscador.

El video que encapçala el post parla sobre la web semàntica. Diversos experts donen la seva opinió sobre els primers passos en aquesta tipologia. Curiós constatar com al vinal de la peça, confessen que no poden fer prediccions sobre el futur a llarg termini de la web semantica. Veient el que en la web social tot el que es pugui dir es quedarà curt.