Tècnic+Tècnic=Tècnic

Imatge via Albert Mata sota llicència Creative Commons

Amb la sana intenció d’ampliar la meva formació, fa temps que estic cercant algun postgrau o màster per complementar els meus coneixements. Com a persona obcecada amb el món de la computació, m’he abocat a cercar una especialització en la meva area. Fa mesos que miro i remeno. Ja sigui pels dubtes sobre l’aplicació real en la meva feina actual o per la falta de solidesa en dels diferents programes, encara no m’he decidit per cap. No estic disposat a gastar una quantitat de diners significativa en un curs que no sigui solvent, ni ha cursar uns estudis pel simple fet t’obtindré un títol que no tindrà aplicació practica.

La cerca m’ha fet adonar de la minsa plusvàlua a obtindre. Si continuo pel mateix camí, especialitzant-me, estic ficant tots els ulls dins el mateix cistell. El reciclatge en el sector de les TIC és indispensable i renunciar-hi és un suïcidi, però per altra banda tocar altres parts pot enriquir el nostre currículum i donar-nos una nova perspectiva del mercat laboral.

M’he adonat que els meus companys de departament i jo tenim un coneixement molt minso del món de l’empresa. Com es crea i es gestiona, o quines són les mètriques que permetent avaluar-ne la seva salut i solvència… S’hem va despertar la curiositat. Som una societat que deixa de banda el coneixement sobre el món empresarial a aquells que s’encarreguen de gestionar-lo. Trobar una formació complementaria a la meva faceta tècnica, hem podria aportar quelcom pràctic. Buscava uns estudis per comprendre millor. He revisat els diferents programes que ofereixen les universitats catalanes, i una de les propostes més atractives pel seu contingut i la seva flexibilitat és el màster en Societat de la informació i el coneixement de la UOC. Sembla que tot el meu món formatiu es redueixi a aquesta universitat, però desprès de revisar varies opcions és la que més s’emmotllà a les meves necessitats.

El màster permet triar varis itineraris, un d’ells el d’Economia del coneixement i empresa en xarxa. Només hi ha dues assignatures obligatòries, la resta son optatives + un treball final. Les assignatures del itinerari són les següents:

(*) Les dues últimes assignatures són del màster de programari lliure de la mateixa universitat.

El pla d’estudis és altament atractiu, complementari a la meva formació tècnica, relaciona el món de l’empresa amb el de les TIC. Un dels punts forts és la perspectiva de poder extraure coneixement o referències utilitzables en el meu dia a dia.
En contra, principalment dos punts. En un entorn tant canviant com el de la societat de la informació és possible que tot el coneixement relacional empresa TIC quedi obsolet en pocs anys.  El fet de no tractar-se d’uns estudis estrictament sobre gestió d’empresa també pesa en contra seu. Aquest segon punt és el que més resta.
Hem semblen uns estudis pont entre el món tècnic i de l’empresa. El salt no ha de ser massa matador per un individu no iniciat en el món empresarial. Pesa també el fet del preu. És un màster oficial, per tant més econòmic que molts altres. En quan al fet de la volatilitat dels coneixements, és probable que tinguin una caducitat propera però se’n pot extreure una referència, un punt de partida, que serveixi com a base per saltar a altres àmbits.