Promoció corporativa en un món 2.0

Imatge via Matthew Burpee sota llicència Creative Commons

Les xarxes socials compten amb un pes que va augmentar any rere any. Des de Classmates creada el 1995 com a servei per localitzar els excompanys de classe, fins a Facebook que per nombre d’usuaris, més de 350 milions, s’ha convertit en un món virtual a escala. Ha deixat de ser una plaça on hom es relaciona, per passar a ser una plataforma pel màrqueting i la promoció comercial. Avui en dia la no presencia de la nostra marca a les xarxes socials pot equiparar-se a la seva inexistència dins de la societat la informació.

Els costos d’entrar en aquest món són pràcticament nuls. Escollir les xarxes on ens interessi ser pressents, crear els nostres comptes, les nostres pàgines per la promoció de productes o marques, i establir una estratègia per gestionar les opinions negatives, totes aquelles que ja existien per part de clients i gent propera a la nostra marca. El fet d’aparèixer en aquest mitja no vol dir que es multipliqui la critica, sinó que les usuaris disposen d’una via per fer-se notar (la relació directa amb el client és una espasa de doble fil) l’important és com reconduir la situació evitant que es converteixi en una corrent negativa d’opinió.

Tracte de primera ma amb l’usuari, una via de fidelització, un mitja per crear una corrent d’opinió positiva del nostre producte, una eina amb un gran potencial pels individus, les empreses o qualsevol tipus d’organització. Actualment les xarxes socials triomfadores són faceebook i twitter, ambdues amb un gran flux d’usuaris i capital invertit directament en publicitat contractada o indirectament, popularitzant-les entre els usuaris afegint contingut i usant-les com una via de promoció. No és d’estranyar que grans empreses del sector d’Internet i del software vulguin un tros del pastis, motiu pel qual creen els seus propis serveis com Microsoft Live o Google Me, servei no confirmat pel buscador però que es rumoreja que esta en desenvolupament.

L’usuari es converteix lentament en un consumidor. En deu anys el segment més significatiu de compradors seran els anomenats nadius digitals, els adolescents i pre-adolescents d’avui en dia que han nascut amb Internet. Moltes empreses estan interessades en el fenomen, s’encarreguen estudis de mercat per predi que i com compraran, com pagaran i quines motivacions els mouran a fer-ho. El seu consum i la forma d’actuar davant els mitjans de comunicació telemàtics no serán els mateixos que per a les generacions pre-internet. Per nosaltres l’ús d’Internet ha sigut un privilegi, per ells serà un dret. Suposa un trencament que canviarà la seva forma d’interactuar amb els proveïdors o les marques, per exemple recorrent el contingut de diversos usuaris buscant opinió sobre un producte que interessa, enlloc d’anar a la web del fabricant. L’opinió del consumidor que ja te una experiència passarà més que la del proveïdor.

El futur de les xarxes socials com a eina és la segmentació. Xarxes segmentades per interessos i activitats, a la cerca d’un target d’usuaris molt més específic. Probablement acabarem estan presents en una gran varietat de serveis, alguns generalistes però molts d’altres amb un fi específic relacionat amb la nostra activitat professional, o aficions, buscant en tots ells la informació i  feedback que ens pugui ser útil, canviant la visió de la xarxa social com un mitja relacionat principalment amb l’oci i la vida personal. Per acabar permeteu-me una breu predicció en l’àmbit tecnològic, una de les probables conseqüències és l’auge dels programaris que ens permeti gestionar varis comptes de varies xarxes a la vegada, vegeu Seesmic, i realitzar cerques dins el contingut dels serveis.