Intel·ligència interpersonal/intrapersonal

Imatge via MikeSchinkel sota llicència Creative Commons

La educació és el que ens permet convertir la informació en una eina útil. Tradicionalment se’ns ha venut que el nostre futur es basava amb la formació acadèmica que rebíem. Però en un món tant canviant com l’actual, on les professions i serveis més demandats d’aquí 5 anys avui en dia potser ni existeixen, hem de desenvolupar algunes habilitats que el sistema formatiu – ja sigui en l’escola o l’empresa – no te en compte.

Tenim diferents tipus d’intel·ligència: l’acadèmica o la professional. La primera dona coneixements, que poden servir com a base per entrar en el món professional. La segona ens permet vendre els nostres serveis a tercers a canvi d’una compensació. Podem considerar-les com les vies clàssiques de desenvolupament, però a dia d’avui es fa indispensable avançar en altres camps:
  • Intel·ligència interpersonal: El que ens permet comprendre i comunicants amb els altres. Empatia i gestió de les relacions amb els demes. Determina el nostre èxit en el món laboral. Inclou les habilitats per establir i mantenir relacions, així com assumir rols de liderat o col·laboració en el treball en equip.
  • Intel·ligència intrapersonal, també anomenada intel·ligència emocional. Relativa a la comprensió de les nostres emocions. Ens permet entendre i controlar els sentiments i les emocions. Important, per exemple, en les situacions d’una elevada exigència per no sentir-se desplaçat o derrotat. Coneixes a un mateix ens dona perspectiva i ens permet sobreposar-se als fracassos.
El domini d’aquestes vessants de la nostra persona ens dur al control de les nostres respostes enfront a diferents situacions, el que ens permet preveure com actuarem i anticipar una possible resposta. Generem seguretat en nosaltres i en la idea que representem, el qual es transmet al client oferint una imatge de confiança.
Els punts anteriors tenen gran pes en el món de les vendes o de l’emprenedoria. Disciplines on fer front a les nostres pors i enfrontar-nos-hi pot ser un dels punts cabdals. Per exemple si aspirem a tenir un negoci propi –ser un emprenedor- és molt importat la nostra habilitat comunicativa, hem de ser comercials de nosaltres mateixos i els nostres productes. Si no comptem amb una faceta social desenvolupada, si som de caràcter tancat o tímid, vendre/exposar la nostra idea de negoci pot resultar aterrador, però no tenim cap més alternativa que tirar-nos a la piscina. Si perdem, per molt mal que ens faci ens haurem de tornar a aixecar, aprendre de les nostres errades i tornar-ho a provar. Sempre podrem recorre a un professional –potser un coach– que ens guií, però si desistim, segur que perdrem i no aconseguirem el que volíem.
Cada cop que vencem a un problema ens fem més inteligents, la practica ens dona coneixement i seguretat en nosaltres mateixos. Un problema és una oportunitat per aprendre, créixer i ser més intel·ligent. Si el resolem guanyem en experiència, si fracassem i som capaços de localitzar i entendre els errors que fem transformarem l’errada en experiència, i per tant en coneixement. En una paraula, MADUREM.
Però per madurar en un món canviant i cada cop més competitiu hem de tirar de tots els nostres recursos. No ni ha prou amb el desenvolupament acadèmic i professional, necessitem millorar les nostres habilitats per la comunicació i el control de les emocions. Conceptes que anys enrere podien sonar com quelcom new age ara estan a l’ordre del dia.