5 paranys per a la teva productivitat

Imatge via nicubunu.photo sota llicència Creative Commons

En aquest camí iniciat fa mesos amb l’objectiu de millorar la meva eficiència i productivitat, la trajectòria no ha sigut sempre ascendent. He caigut en sots que m’han fet retrocedir, paranys que han fet reaparèixer velles costums – vicis – que corroïen la meva feina i  qualitat de vida. És important tenir present que no solucionarem tots els nostres problemes de la nit al dia, i que hi haurà cops que donarem alguna passa enrere. Només dir-vos dues coses, si assumim l’error i n’ aprenem millorarem la nostra convicció a l’hora d’afrontar els mateixos reptes en un futur. La segona, tingueu sempre present els paranys que us menciono a continuació. No són totes però són les més comunes a l’hora d’enganxar–nos  fer-nos tornar als vells hàbits.

  1. Verificar repetides vegades el nostre correu durant el dia. No se que tindrà però el magnetisme de la bústia d’entrada pot arribar a nivells patològics. Conec gent que descarrega el correu un cop cada 20 minuts… Per tornar a caure en aquest costum només cal que siguem dèbils un cop i accedim al correu fora dels moments marcats (màxim 2 cops dia) per sortir-nos del bon camí, i a partir d’aquí ens resultarà més fàcil i temptador augmentar la freqüència de consulta.  Perdoneu el símil però per mi és l’equivalent productiu al consum tabac.
  2. Omplir el nostre temps amb tasques poc importants per crear una falsa sensació de productivitat.  Davant tasques importants, però a vegades difícils i extenses, podem preferir deixar-les de banda durant un moment per fer alguna tasca de menor importància que puguem finalitzar fàcilment. Al acabar-les obtenim una sensació gratificant, de recompensa per haver acabat quelcom. Hem fet coses i creem una falsa sensació de productivitat, falsa perquè les nostres tasques clau continuen a mig fer.
  3. Deixar de recopilar de forma esporàdica. Tornem a cometre el vell error contra el que lluita GTD, confiar en la nostra ment per emmagatzemar qüestions que es converteixen en una carrega o que simplement s’obliden. Ens ve al cap una idea i per mandra d’apuntar-la, o perquè estem fent una altra cosa, ho aplacem i confiem en la memòria. Anem contra un dels principis de GTD, alliberar la ment de temes innecessaris, a part d’arriscar el seu posterior processat a causa d’un més que probable oblit. Si aquest mal costum esporàdic es torna permanent, sortint de casa sense paper i llapis per apuntar, tornarem al punt de partida.
  4. Decantar-nos per eines de treball que ens resulten més atractives que efectives. Un smartphone sempre tindrà moltes més funcionalitats que una llibreta i un bolígraf, però mai ens resultarà tant efectiva a l’hora de recopilar. No ens deixem enlluernar per la sofisticació dels gadgets. De la mateixa manera també és un mal costum saltar d’una aplicació a una altra per realitzar una tasca determinada, com per exemple el nostre gestor de tasques per GTD. La podem provar i ens pot seduir, però abans de tirar-nos a la piscina hem de reflexionar. Pensem en totes les funcionalitats que utilitzem i si  la nova aplicació les supleix, i si no és així aturem-nos a valorar si val la pena fer el canvi.
  5. Abandonar la costum de realitzar llistes per les nostres tasques. Em refereixo a llistes per a les petites tasques o llistes de control per a tasques periòdiques. Si utilitzar-les sistematitza el procés, deixar-les de banda dona lloc a oblits i descuits. Si deixem d’utilitzar la llista de tasques clau, amb les tasques més importants del dia, ajudarem a produir una situació com la descrita en el punt 2 (Omplir el nostre temps amb tasques poc importants) o a generar situacions de multitasca –sense fer-ho voluntàriament– obrint diferents temes, i saltant algun altre per falta de motivació o perquè depenem de terceres persones. La falta de una llista ens priva d’una guia que puguem consultar i tenir present per orientar-nos.

Si us fixeu tots els punts tenen quelcom en comú: El trencament d’hàbits que ja havíem engegat. Semblen qüestions inofensives, però el fet de cedir o perdre l’autocontrol, pot dur-nos gradualment a un estat anterior. T’enrrecordes quan perdies el temps  i no et resultava excessivament molest? quan mesuraves la feina per la quantitat de temes despatxats i no per la seva importància, o per la qualitat del treball realitzat? Caure és fàcil, fins i tot normal diria, però repeteixo que si som capaços de sobreposar-nos reconduir la situació i aprendre, la nostra convicció en sortirà reforçada. I tu que n’opines? T’has trobat en alguna d’aquestes situacions? Quin és el parany que més t’ha costat deixar enrere?  Deixa el teu comentari, o envia-me’l a través al meu compte de twitter a @davidtorne : )