GTD. Més enllà de les accions i els projectes

Els  nivells de perspectiva de GTD ens permeten administrar els nostres objectius segons el seu abast. El sistema de llistes per administrar accions i projectes és l’eix horitzontal del sistema, el de perspectives l’eix vertical.

Personalment agrupo els nivells de perspectiva en tres grups, pràctics, a mig termini i el llarg abast. Aquest sistema m’ha permès arribar a comprendre’ls millor individualment i com a conjunt. En el post de la setmana passada parlàvem del nivell més alt, els 15000 metres (llarg abast), en les següents línies faig un repàs de tots ells, centrant-me en el mig termini,  i comentant com els canvis en un nivell de perspectiva poden afectar a la resta.

Imatge via Xesc sota llicència Creative Commons

Per començar us explico el perquè de la meva distinció en grups:

  • Nivells pràctics. Agrupa el nivell 0, les accions físiques a realitzar, i els projectes (3000). És la part mecànica del sistema, centrada en executar l’acció i prescindeix quasi per complert de la planificació, més enllà de la complexitat dels projectes.
  • Mig termini o nivells de planificació. Àrees de responsabilitat (6000 metres), Nivells a 9000 (1-2 anys)  i 12000 (3-5 anys). Defineixen el cap a on anem. Marquen la direcció de les nostres accions i la força de treball aplicada a uns objectius ben definits.
  • Llarg abast. 15000 metres, dels assumptes que transcendeixen l’abast temporal dels nivells anteriors, metes més relacionades amb com volem ser , que amb el que volem fer. Prefereixo aquesta expressió a termes com la finalitats o propòsits vitals, massa relacionat amb la vessant emocional.

GTD és acció, però també planificació, la força de treball sense una finalitat és un dispendi de temps i energia.  Treballant als nivells més baixos obtindrem organització i eficiència, combinant-ho amb la planificació a mig termini ens reportarà resultats.

Entre els 9000 i els 12000 metres

Quan apliquem GTD amb una major profunditat, i comencem a administrar els nostres objectius a través del sistema de diverses altures, tenim tendència a creure que l’única diferencia entre els nivells a 1-2 anys i 3-5 anys només és una qüestió temporal. Objectius que costa més de finalitzar, per exemple una distinció entre un estudiant que cursa un postgrau d’un any i un que estudia una carrera de quatre. Va més enllà a més de la durada, son els resultats obtinguts i el canvi produït en nosaltres o el nostre entorn és molt més rellevant. Tornant a l’exemple del estudiant, el canvi quan estudies una carrera universitària representa viure un procés que ens dona una major maduresa, i ens aporta una ètica del treball, empenyent-nos a la vida adulta. Un postgrau consolida uns coneixements i ens especialitza, un canvi de menor calat.

Un objectiu a 9000 metres (1-2) anys pot  ser un camí per consolidar un aspecte de les nostres àrees de responsabilitat, o com una fita intermèdia per arribar a un objectiu de nivell superior. Posem com  a exemple de consolidació aquell professional que per millorar la seva qualitat com a treballador decideix aprendre anglès, en un principi no hi ha continuïtat però consolida una de les seves facetes. Si aquest mateix professional decideix muntar la seva pròpia empresa utilitzant la forma de start-up, una petita empresa a consolidar en 2- 3 anys per després convertir-se una pyme, estarà treballant per assolir un objectiu a 3 anys o més, que passa per una fita a 2 anys vista, la consolidació de l’empresa.

Baixant als 6000 metres

Les àrees de responsabilitat es situen entre el grup de nivells pràctics i els nivells a 9000 i 12000 metres. Podem veure les diferents àrees com a contextos on ubicar els nostres objectius a menys d’un any vista per assolir una fita a nivells de perspectiva més alts, o per emmarcar l’activitat de manteniment.

Tots tenim un nombre reduït d’àrees de responsabilitat, no arriben a les deu, es generen a l’hora d’assumir un nou rol rellevant en la nostra vida professional i privada que generi una activitat constant a realitzar. Un concepte  és important a l’hora de vincular-les amb la resta de nivells de perspectiva, ja que a partir d’una fita a nivells superiors, podem transformar o crear una nova area de responsabilitat. Per exemple l’estudiant que entra en el món laboral (es marca l’objectiu de trobar feina) crearà una nova area de responsabilitat relacionada amb la seva feina, i aprimarà l’activitat de l’àrea de formació. Depenent de les prioritats en la nostra vida els objectius que ens marquem  donaran o trauran pes a una de les àrees.

M’agradaria que col·laboréssiu aportant els vostres exemples d’objectius que es poden marcar dins dels nivells de perspectiva que he comentat en el post, així com dient-hi la vostra sobre el tema. Podeu deixar el vostre comentari i obrir el debat en aquesta mateixa pàgina.

També pots fer-me arribar el teu comentari al meu compte de twitter @davidtorne, o les teves preguntes a Qüestiona’m.

  • Francesc Parra Rodríguez

    Hola David, gràcies i enhorabona pel blog.
    Més enllà del control horitzontal que és el que sembla que més crida l’atenció als que fan servir GTD, m’interessa el control vertical (diguem-li “perspectiva” o mapa d’altituds si cal). El tema és que m’ha resultat molt senzill traspassar el control horitzontal a Evernote i organitzar-lo, però no ho aconsegueixo amb el vertical. Si fos possible fer sub-piles o sub-etiquetes, crec que trobaria un bona forma, però no és així. Tu com ho integres?

  • Jo ho integro a través de un stack o pila amb llibretes per cadascun dels nivells de perspectiva de 6000 metres fins a 15000.
    En ells declaro cadascun dels items de cada nivell i els relaciono amb els relacionats en els inferiors amb un evernote Link

    Quina versió d’evernote fas servir?