Focalitzar. Deixar enrere el soroll

La nostra rutina esta plena de soroll. Més enllà de les interrupcions, comptem amb una sèrie d’activitats  que més que aportar-nos valor ens resten.  Descobrir tot allò que ens pot reportar la productivitat personal ens embarca en un procés per ordenar i controlar la nostra activitat. Quan aconseguim un cert èxit en aquesta missió,  alliberem part dels recursos i del temps dedicat a FER el que la nostra rutina ens exigia. És en aquest moment quan es produeix una eufòria que ens porta a assumir noves activitats, nous objectius, per aprofitar  els forats en el nostre pla de treball.

En el següent post traço unes línies per racionalitzar la nostra activitat i no morir per asfixia. Marcar que és l’important, alliberar-nos de tot el que no ens aporta res significatiu i marcant-nos fites clares que ajudin a crear una motivació per saber on anem.

Imatge via stewartcutler sota llicència Creative Commons

Només el que és necessari

Hem d’identificar aquelles accions, i aquells projectes, que son necessaris per fer-nos avançar. A l’hora d’escollir les tasques a realitzar durant la setmana i durant la jornada, ens deixem guiar  ‘pel que volem fer’ enlloc de fer-ho ‘pel que hem de fer’. En les següents accions a realitzar potser n’hi ha d’aquelles que és imperatiu completar durant el dia, però la complementem amb un conjunt de tasques-desig que en certs moments ens poden distreure ocupant temps amb temes irrellevants o fent que deixem de costat una tasca de certa duresa o dificultat, per quelcom més agraït de fer.

Un altre tipus de tasques que creen interferències son les tasques de manteniment. Totes aquelles coses que em de fer periòdicament i que generen una carrega de treball  de forma regular. Si et decideixes a fer un curs d’anglès, comences a escriure en un blog, participes en alguna activitat en la teva comunitat… generes un compromís que comporta un dispendi de temps i energia. No estic dient que sigui res dolent, simplement que hem d’anar amb compte de no ofegar-nos, inundant el nostre pla de treball amb activitats d’aquest tipus.

Si ho fem no tindrem temps per avançar cap als nostres objectius, per deixar anar la nostra creativitat o simplement per gaudir del temps lliure.

Porta la simplicitat a la teva rutina

Recordem que busquem equilibri i benestar. Dissenyem una rutina que dongui resposta a les tasques clau del dia, amb el que és necessari fer i comencem el dia per aquest petit grup de 3 o 4 tasques vitals. Més enllà, podem completar la jornada amb accions segons la seva prioritat.

Per escollir aquestes tasques clau, pregunta’t a tu mateix ‘S’han de finalitzar avui o puc fer-les demà?’ Tinguem en compte la proximitat de la data d’entrega o de resposta que hàgim acordat. Més enllà de l’entrega imminent parlem de tasques importants, no urgents. Poden tenir molt de pes en els nostres projectes, representar la clau a l’hora d’obtenir plusvalues econòmiques, o obtenir confiança de cara al client o receptor de la feina.

El fet de no carregar-se amb feina innecessària ajuda a tenir una visió de la nostra activitat molt més relaxada i flexible. En una rutina simplificada encaixa molt més fàcilment el que s’anomena temps per un mateix. Dedicar-nos a fer alguna cosa que no es medeixi amb nombres o quantitats: Anar a passejar pel parc per aclarir idees, anar a buscar els nens a l’escola i portar-los a berenar,  dedicar temps a preparar el sopar o parlar amb algú especial per tu.

En definitiva parlo de treure llast de la nostra llista d’activitats i aplicar un sistema de procastinització actiu per discriminar el que no es urgent. Tot per obtenir temps de qualitat i una major eficiència a l’hora de processar les nostres responsabilitats.

Saber on anem

Inevitable la menció a aclarir els nostres objectius, saber per que treballem. Qualsevol  pot marcar-se una fita a un o dos anys vista amb la intenció d’obtenir uns resultats. El més complex és crear una visió de futur a mig termini, a cinc anys. Per fer quelcom i harmonitzar els objectius s’ha  tenir un coneixement ampli d’un mateix.

Sigui com sigui marcar un horitzó a un any, un pla anual amb unes fites aconseguir motiva i permet focalitzar el nostre esforç. Insistir en el fet de reduir el nombre d’objectius a dur a terme. No hem de combatre en molts fronts oberts, jo no ho acostumo a fer en més de 2 o 3 alhora. Parlo d’objectius que requereixen un esforç constant i de projectes que es poden extendre durant tot un any.

La combinació dels tres factors combinats en el post ens dona l’espai suficient per identificar allò que hem de fer, saber perquè ho hem de fer (a motivació que hi ha darrere la tasca a realitzar) i tenir marge de maniobra per viure i encaixar l’imprevist.

Et veus ofegat massa sovint per tot el soroll de la teva rutina? Que creus que podries eliminar per focalitzar en el que és important per tu? Per tu que és el veritablement necessari? Deixa el teu comentari o fes-me’l arribar al meu comte de twitter @davidtorne