Aquesta entrada també està disponible en: Español
Habitualment escric sobre productivitat personal, de fet més que escriure la visc. Un dels aspectes ocults d’aquesta disciplina és l’habilitat de marcar-se objectius i definir el camí per dur-los a terme, he escrit un parell de post sobre això, però avui m’agradaria parlar d’una cosa que queda una mica descol·locada en aquesta filosofia d’aplicar l’esforç per obtenir un gran resultat. Vull parlar d’aquestes ocasions en què es presenta una ocasió i per diversos motius no l’aprofitem. Per què ens passa això? Perquè deixem que passi?
Imatge via tnarik sota llicència Creative Commons
El primer és el primer. No podrem convertir una oportunitat en alguna cosa més tangible si no estem preparats per marcar el gol. Estic segur que alguna vegada llegint la secció d’ofertes de feina d’un diari (com es nota que sóc d’una generació anterior a Internet) o d’un servei web tipus infojobs, n’has deixat passar unes quantes perquè el que demanaven estava fora del teu abast,per poc però fora d’ell. En aquests moments t’envaeix aquesta sensació de decepció assumida i de llunyania generada per no tenir els coneixements necessaris.
En els moments de certa opulència laboral, hem de pensar en refrescar la nostra formació, ja sigui amb una major especialització ‘en el nostre’ per treure-li tot el suc a la nostra carrera professional. Complementar altres aspectes que intervenen en el món laboral, llegiu millorar la nostra comunicació, la nostra intel·ligència emocional, posar-nos al dia amb aquestes novetats tecnològiques que no paren de sortir, aprendre sobre nous models de negoci que apareixen i en els quals podem arribar a prendre part … O optar per fer un canvi de perspectiva i conèixer altres sectors, potser no per fer el salt, però si per intentar buscar ninxos on tu especialitat pugui ser apreciada i incorporada, generant oportunitats de negoci o laborals en aquest sector.
Nous camins desperten noves inquietuds i aquestes poden portar-nos a la recerca d’oportunitats. Potser alguna caigui a les teves mans, com esmentava abans per mitjà d’una web o un anunci, però són casos residuals. Avui en dia si vols alguna cosa bona has de moure el cul i sortir a buscar-la. Fes servir tot el que estigui a les teves mans per demostrar-li al món que saps fer, que pots oferir que els altres no poden, usa xarxes socials, blogs, videoblogs, el 2.0 com a força d’expansió. Crea una xarxa de contactes amb la que intercanviar valor, deixa enrere això de veure els altres com a rivals i teixeix una xarxa a base de coneixement i intercanvi. Si el que ofereixes és bo, a la llarga se’t reconeixerà i et compensarà.
Menció especial en aquest punt sobre autopromoció per a aquells que decideixen utilitzar aquesta força per promocionar-se dins de la seva pròpia empresa. Generar capital social gràcies de la teva xarxa perquè et faci pujar sencers a base d’aportar valor i coneixement extret de la comunitat a la qual pertanys.
Fins ara he parlat de com crear un fons per no desaprofitar aquesta ‘oportunitat’, però que passa quan aquesta es presenta. Moltes vegades ens trobem tan acomodats, o simplement ens dóna tanta por el canvi que deixem passar. Posem qualsevol excusa, ens boicotegem a nosaltres mateixos. Cal saber tirar-se a la piscina valorant els riscos, però sense que aquests es converteixin en un llast tan pesat que a l’hora de prendre la decisió la corrompen (Això ens dóna tema per un altre post!).
En resum preparació, promoció i la suficient decisió i perspectiva per poder donar el pas.
Post patrocinat per:
