Aprèn a utilitzar el silenci

El soroll ens acompanya a tots en major o menor mesura. Les nostres obligacions diàries, els nostres problemes, tots aquells assumptes que tenim entre mans generen un soroll estàtic que es queda dins, que erosiona la nostra energia i deteriora  el nostre estat d’ànim.  Un dels reptes de la productivitat personal és donar solució a aquest problema, obtenir un estatus de calma i a partir del qual iniciar el govern de la nostra activitat. La ment com l’aigua.

Però per molt control que exercim sobre els nostres assumptes és inevitable patir el soroll, a un nivell diferent a l’anterior, però soroll al cap i a la fi. En aquestes ocasions cal un cop de timó per recuperar la perspectiva i centrar-nos. Una de les eines més eficaces és el silenci, però sabem com utilitzar-lo?

Imatge via Rev Dan Catt sota llicència Creative Commons

Hi ha moments en que una preocupació concreta pren protagonisme i acabes preguntant-te “que faré ara?”, en que la desmotivació engega l’engranatge mental  del “que faig jo aquí?”, o simplement arran de la gestió conflicte o una discussió on es genera frustració, enuig  i que arran d’això et descentra per continuar amb la teva activitat, fent saltar pels aires el teu pla de treball (cosa que encara et fa més ràbia i pot fer que arribis a casa arrossegant problemes de la feina…).

En el meu cas aquestes situacions solen multiplicar-se per 10. Davant d’una pantalla d’ordinador tot el dia, pràcticament sense interactuar amb els companys i sense la possibilitat d’abandonar una estona l’entorn habitual de treball, fa que abundin les ocasions per pensar massa (en negatiu) i  els problemes es magnifiquin…

Un punt on necessitem desfer el còctel  d’emocions i carrega negativa que no ens permet continuar.  En aquest moment deixem de fer tot el que estiguem fent i donem-nos una treva de tres o quatre minuts, sense fer res, sense parlar, en un lloc retirat. Buidem la ment i procurem no pensar en res, guardem silenci. Amb aquest procés parem l’escalada d’ansietat i nervis, si ho fem bé ens tranquil·litzarem el suficient per tornar a pensar en els nostres assumptes i tornar a plantejar un camí per resoldre el que tenim pendent.

No només en una crisi, també al final de la nostra jornada, un cop arribats a casa  o quan canviem d’entorn. Si ha sigut un dia difícil aquests 5 minuts de silenci ens ajudaran a reflexionar, a desconnectar i no traslladar els nostres problemes a altres contextos de la nostra vida.

El silenci no només ens ajuda en situacions extremes i puntuals, també ha de ser quelcom a incorporar al nostre entorn de treball per obtenir una major capacitat de focalització. Treballar en silenci pot potenciar moments importants del dia, aquells on rendim a un major nivell, a primera hora del mati, o primera de la tarda. Reservem aquests moments per realitzar les tasques més importants de la jornada, on el silenci es converteix en un factor que complementa un estat mental idoni pel treball.

En una oficina qualsevol és impossible mantenir un silenci constant, l’atenció als clients, la comunicació entre els companys i la activitat corrent en si mateixa son factors que ho impedeixen. És com ha de ser, no vivim en un monestir i no crec que sigui bo crear un entorn on es restringeixi qualsevol dels  factors mencionats anteriorment. Una falta de comunicació imposada, així com un soroll constant i elevat pot enrarir l’entorn de treball. És una qüestió d’equilibri. Tot i així si crec que en qualsevol empresa on es realitzin feines que requereixi un estat de concentració elevat, podríem aplicar les següents mesures:

  • Si hi ha rols diferenciats al lloc de treball entre aquells  que desenvolupen una feina que requereix concentració i altres amb altres tipus de responsabilitat, dividir l’entorn en dos espais diferenciats. Si no estem en una oficina amb prou espai pot servir amb una mampara per amortir l’efecte del soroll.
  • Reservar períodes de silenci durant la jornada laboral – en moments clau del dia – per afavorir la productivitat. Durant una o dos hores evitar  que es passin trucades als treballadors per no interrompre el seu flux de treball, treballar sense so ambient (radio), una sessió de treball sense converses o altres interrupcions etc…

El silenci és l’avantsala de la reflexió i aquesta ho és de la planificació i l’actuació. Creiem que es tracta de quelcom insignificant superflu i de poca importància, però el fet de dominar aquest petits detalls, de trobar-los-hi una aplicació practica que millori la nostra rutina, la nostra forma d’actuar reverteix en la nostra productivitat personal. Si sumem totes les petites diferencies que anem cultivant, amb el temps, observarem un gran canvi.

Per tu és tan important el silenci? Juga un paper determinant a l’hora de realitzar correctament la teva feina?  O l’utilitzes en aspectes més relacionats amb la reflexió? Els meus post son subjectius, estretament relacionats amb la meva rutina i experiència, deixa el teu comentari i ajuda’m a enriquir el contingut del post, o fes-me’l arribar a través de twitter @davidtorne per un contacte més directe.