Productivitat. Convertir l’obligació en quelcom que vingui de gust

Aquesta entrada també està disponible en: Español

Percebem la feina com una obligació. M’és igual que em diguis que fas el que t’agrada, és una obligació i tot i que el temps et passi volant, hi haurà èpoques dolentes en les quals et costará fer-hi front. Per tots aquells a qui la feina és un vehicle per guanyar-se la vida seran més habituals aquells moments en que només vulguin complir el seva quota d’hores i anar-se’n a casa. Fer el suficient i desconnectar…  Son moments on val la pena descobrir el gaudi en la feina, crear una productivitat a través del estímul i el repte. Una forma de convertir allò que estàs fent en quelcom que et vingui de gust fer.

Imatgn via floato sota llicència Creative Commons

El primer punt a destacar és la necessitat d’una actitud constructiva i oberta per acceptar aquest punt de vista. Si ens recreem en la nostra desgana, en la queixa, ens allunyem de la proactivitat necessària per convertir-nos a nosaltres mateixos en factor de canvi de la nostra realitat.  Com fer-ho? A través de petits canvis, mecanismes que erosionin el tedi que ocasiona la desmotivació i que ens ajuden a girar la truita:

El problema com a repte

Un hàbit s’implanta en les nostres  pautes de comportament a través de la repetició. Això val pels bons hàbits, però també pels dolents. Si passes per una mala època on cada  cop que agafes el telèfon et trobes un problema, i després del primer moment el converteixes en una queixa, o es tradueix amb una caiguda del teu ànim, corres el risc d’automatitzar el procés. Quan soni el telèfon et queixaràs o et desanimaràs directament, sense necessitat de despenjar. Pitjor encara, pot ser que et passis el dia esperant rebre la notificació  de que hi ha alguna cosa que no va bé, impedint-te concentrar-te, focalitzar, i treballar com tu saps.

El repte és invertir la polaritat de la situació. Convertir la tristesa de la situació en l’emoció per fer front a un nou repte… Poc a poc. En primer lloc aplica les tècniques bàsiques per gestionar el flux de treball. No deixis que la interrupció t’alteri.  És necessari que ho atengui ara? Interromp el flux de treball de qui m’ha fet la petició? Puc donar-li una solució temporal? Si totes les respostes son SI, fes-ho, si no envia-ho a la teva Inbox i a les teves llistes. Continua amb el que estàs fent i quan toqui ja ho atendràs.  Tu ets el que mana i controles la teva rutina.

El segon punt per considerar-lo un repte és aplicar-li la mesura justa de planificació per convertir-lo de problema a projecte. Aplica una dosis suficient de planificació, identifica l’objectiu i els propòsits que mouran les accions a aplicar, Que s’ha de complir per tancar l’assumpte? Un cop contestada la pregunta i els punts anteriors podràs decidir les accions aplicar i actuar en conseqüència. Quan ho aconsegueixis passaràs de ser una persona troba una sortida a un problema, a un professional que hi troba una solució. La satisfacció a l’hora de tancar l’assumpte augmenta, igual que la teva confiança.

Cercar petites emocions

Les tasques que realitzem de forma quotidiana poden ser còmodes, però a base de repetir-les es converteixen en avorrides. Si comences un curs per millorar la teva capacitació professional, tot i iniciar-lo amb entusiasme s’acabaran generant resistències a causa d’haver de dedicar-hi temps i esforç constant.

Necessites dinamitzar la teva rutina per generar un al·licient que et faci desitjar afrontar la teva jornada, enlloc de col·locar-te en una situació conformista on mires periòdicament quan falta per anar-te’n a casa. Per fer-ho hauràs de localitzar aquelles activitats ordinàries, i a priori sense interès, del teu dia a dia i convertir-les en una cosa destacable. Si realitzes un curs de formació, troba la forma d’aplicar al teu dia a dia part del que aprenguis, buscant la forma de treballar millor. Per mi va representar un revulsiu aplicar les tècniques de productivitat personal a la meva feina.  Una bogeria personal que ha servit per convertir el soroll i l’histèria en la que vivia, en quelcom més ordenat i assenyat. Més enllà de canvis radicals, pots marcar-te el repte d’identificar allò que sobra o perjudica a la teva rutina i intentar canviar-ho: treballar per context, realitzant les trucades o contestar correus tots a la vegada.

Pregunta’t si hi ha alguna tasca en especial que et resulta satisfactòria i perquè. És per com ho fas? Pots aplicar els principis d’acció a altre tipus de tasques menys brillants… És la gent amb qui la fas? Pots treballar amb ells, o implicar-los en qüestions per a tu menys satisfactòries… Hi ha alguna persona al teu entorn o tasca  al teu voltant, que et permeti aprendre? Preocupa’t de fer-lo/fer-ho caure al teu cercle d’influència.

Trencar la rutina

Com a contrapunt, fes que passin coses excepcionals els dies  de cada dia. Queda amb un amic que fa temps que ho hi vas. Fes quelcom que faries un diumenge en dilluns, o un divendres en un dimarts. M’agrada passejar, i sovint ho deixo pel cap de setmana, traslladar-ho a un dia a l’inici de la setmana m’ajuda a recordar que les coses que semblen importants a vegades no ho són tant. Si algun dia vens a Lleida i vols desconnectar, vine a passejar al costat del riu.

Un contrapunt per afegir quelcom especial que t’ajudi a esperar que arribi aquell dia amb il·lusió. Farà que visquis de forma diferent el temps que estiguis treballant, és com el que diu Punset sobre la felicitat, que aquesta es troba quan busca. Començaràs  a viure aquella sensació d’emoció mentre esperis el moment especial que has planificat.

Quines son aquells problemes que et cremen i et fan perdre la il·lusió, i quines mesures apliques per acabar amb aquesta sensació? Deixa el teu comentari i ajuda’m a aprendre més, a trobar noves solucions practiques. Si encara no has trobat la solució al teu problema, planteja’l  i entre els lectors i jo mateix mirarem de donar-te una resposta