Gestionar les obligacions i el que no ho és

L’actitud davant del que fem per obligació, per exemple en la nostra feina, no és la mateixa que apliquem amb les nostres activitats personals. Entenent per personals tot allò que fem fora de la feina, ja sigui per plaer o per desenvolupar els nostres propis projectes.  M’agradaria dedicar les línies d’avui a fer un repàs del nostre comportament davant les activitats que es presenten en ambdós àmbits, i els problemes que poden sorgir si tenim una percepció errònia de la tasca a realitzar, o del que aquesta implica.

Imatge via Shandi-lee sota llicència Creative Commons

Permeteu-me un comentari sobre la meva vida personal per il·lustrar el tema:  En les darreres setmanes he estat arrossegant una llosa, la qual per cert encara duc a sobre. Vaig decidir dedicar aquest any a complementar la meva formació preparant un examen de certificació, el qual ha de validar la meva competència en la utilització de certes tècniques i eines que utilitzo en la meva feina. Un repte professional a realitzar en temps de lleure.  El que va començar com un repte ha acabat transformant-se en un llast, ho percebo com una obligació que em pren temps que podria dedicar a coses que realment m’apassionen.

He convertit un repte, quelcom que a priori m’havia d’ajudar a redescobrir la passió en el que faig, s’ha convertit en una autoimposició, en quelcom que percebo com a negatiu. Em genera rebuig.

El nostre temps

Omplim el nostre temps lliure amb quelcom a fer, ens mantenim ocupats per tenir la sensació que no el desaprofitem (al igual que la nostra vida).  Resulta molt trist programar activitats amb la intenció de fer quelcom diferent els caps de setmana, o a les hores del dia que som fora de la feina, i continuar reproduint les pautes d’exigència per assolir resultats. Aquesta és una via morta cap a la insatisfacció i a la saturació.

No t’ha succeït mai que després d’un cap de setmana atapeït d’activitat i d’assumptes per atendre, arribes al diumenge a la nit amb aquella sensació d’esgotament i de desgana per reenganxar-te a la teva activitat quotidiana? O aquell pont, o setmana de vacances, que seguint les mateixes pautes no has aprofitat per fer una escapada –  o simplement per desconnectar deixant de fer – i que mirant enrere no dones per perduda però et queda aquella sensació d’oportunitat perduda?

Quan estem fora de l’obligació hem de treballar per gaudir amb el que fem, o per gaudir no fent. L’activitat ha de servir per desenvolupar aspectes personals que ens ajudin a millorar com a individu: A millorar les nostres habilitats o la nostres capacitats de relació amb els demes. Evidentment poden implicar esforç, però una vegada assolit l’objectiu i les fites han de generar un retorn en forma de satisfacció i gaudi.

El nostre temps fora del àmbit professional ha de representar un trencament amb el que fem a la feina, una separació que ens dugui a no pensar en els temes que tenim pendents ni tampoc a reproduir hàbits com la imposició d’una quota de tasques a realitzar, generar ansietat per acabar la tasca que tenim entre mans o programar el nostre temps de lleure completament sense deixar temps per ‘no fer res’…

Fer per obligació

L’altra cara de la moneda és la obligació, el que fem a la feina i el que estem obligats a complir fora d’ella, a causa de compromisos amb terceres persones, o per tirar endavant els nostres projectes (sobretot a la tediosa fase de tancament).  Mantenir el rigor i el compromís amb la feina, o en altres paraules fer el que hem de fer sense caure en la distracció, o en aquells vicis que desvien el nostre focus i energia cap a altres qüestions. Ja sigui el check continu del teu correu electrònic, intercalar visites al teus perfils a xarxes socials o al lector de feeds per una lectura rapida d’algun post…

Evidentment és impossible per qualsevol mantenir un alt nivell de focalització de forma continuada. Es tracta de generar una actitud que porti a assimilar els hàbits adients per realitzar la nostra feina sense interrupcions i sense estrés. Dividir les nostres tasques per blocs i saber prendre’s un descans quan es finalitzen, així com desenvolupar la resistència i l’autocontrol necessari per evitar la temptació…  Quelcom clar sobre paper, però dur de portar a la practica… Com deia al principi del post l’important és l’aptitud, generar la voluntat per buscar la millora continua, aplicar la màxima qualitat al nostre treball cada dia.

Ets capaç d’entrar a treballar sense deixar passar 5 minuts fent petar la xerrada o consultant qualsevol web? Identifiques les tasques claus a realitzar durant el dia, i les segueixes sense que les interrupcions et desviïn en la seva consecució? T’has preocupat d’aprendre o aplicar algún mètode – com GTD – per millorar el control sobre la teva feina?   Si la resposta és si, és que estàs en bon camí…

Que suposa per tu obligació i el que no és? Que marca la diferencia? Més enllà de la feina i les teves obligacions familiars, que és allò que perceps com una obligació i que no ho hauria de ser? És un tema extens i les respostes tremendament personals, però compartint les nostres rutines podem fer que algú altre se li encengui la bombeta. Millora el post, deixant el teu comentari.

Podem seguir parlant de productivitat personal des del 2.0, em pots trobar a twitter @davidtorne, o a Google+.
Pots fer-me arribar els teus dubtes sobre GTD, Evernote o qualsevol tema relacionat amb la productivitat personal a través de Qüestiona’m