Arxiu mensual: April de 2012

A que dediques l’hora de dinar?

Un moment important del dia. Tinguis una feina de jornada partida o intensiva, l’hora de dinar ( o el temps que tinguis) és un moment especial. Un break per desconnectar i reactivar-te. Més enllà d’un bon dinar i una migdiada, ens podem organitzar per convertir aquest temps  per aprofitar-lo, recarregant piles, motivant-nos per continuar treballant o dedicant-nos a resoldre qüestions que s’han acumulat durant el matí i que requereixen un nivell de tensió menor. A continuació unes línies sobre tot allò que pots fer durant el break del dinar.

Imatge via ZenoWai09 sota llicència Creative Commons

Continua llegint

Aquella falsa sensació de control

No hi ha res que satisfaci més com veure que les cosses van com tu vols que vagin. Parlant de productivitat personal i explorant el mètode GTD per canalitzar la meva activitat i obtenir resultats he obtingut la capacitat per ordenar la meva rutina, identificar allò que es pot convertir en un problema, o actuar amb prou prevenció per evitar que cap compromís m’agafi desprevingut.  Però el control del que fem no vol dir necessariament obtenir el control de la nostra vida.

Quan has aconseguit ordenar els teus assumptes i aconsegueixes gaudir de la teva rutina tens la sensació que avances,  però realment és així?  Tens un propòsit  i uns objectius realistes, ben definits pels quals pots treballar, o només has estàs caminat sense moure’t de lloc?

Imatge via Anant N S (www.thelensor.tumblr.com) sota llicència Creative Commons

Continua llegint

Moments en que GTD marca la diferencia

El mètode porta ordre i genera compromís amb el que hem de fer, però ha de generar un retorn per fidelitzar a l’usuari. GTD ho aconsegueix, el seu poder resideix en la convicció i la confiança que aporta aquells que el porten a la practica. És un sistema simple i assimilable per qualsevol, en el que hi ha cabuda per la gran complexitat de les situacions que genera la nostra rutina. Se’m ha ocorregut escriure sobre aquelles situacions quotidianes on poso (posem)  el sistema en practic, i que m’ajuden a marcar la diferencia. Un conjunt de petites passes en la direcció correcta que sumats em permeten guanyar una major eficiència i qualitat en la meva forma de treballar.

Imatge via practicalowl sota llicència Creative Commons

Continua llegint

És moment per Dropbox o per Evernote?

El núvol cada dia més present en la nostra forma de treballar. Tot és més fàcil si podem  accedir a la nostra informació des de qualsevol lloc a qualsevol moment. Si hi ha dues aplicacions que han d’estar en el nostre kit de productivitat aquestes són Evernote i Dropbox. La primera per capturar tot allò que siguem capaços d’imaginar, i Dropbox per publicar al núvol, la nostra pròpia llibreria de documents i arxius d’ús habitual. Alguns lectors del blog m’han preguntat quina d’aquestes dues aplicacions s’adapta més a les seves necessitats. Espero que el post d’avui serveixi com a guia per decantar-se per un o per l’altra, segons la necessitat del moment.

Imatge via Johan Larsson sota llicència Creative Commons

Continua llegint

Productivitat: De la idea a la realitat

Si som prou intrèpids serem capaços de convertir una il·lusió en una fita. És el que distingeix els somiadors d’aquells que son capaços d’anar més enllà, d’intentar-ho. Però el camí per convertir una idea en quelcom material esta ple d’entrebancs. Tenir el pragmatisme suficient per convertir la fita en planificació, aquesta en acció i digerir l’activitat sense deixar que aquesta caigui en l’oblit substituïda per un nova idea – o procrastinada fins a l’abandó –requereix determinació i coneixement del que ens trobarem. En les següent línies esbosso allò que m’ajuda a convertir allò que voldria en alguna cosa concreta.

Imatge via westpark sota llicència Creative Commons
Continua llegint

El plus que t’aporta un gadget

Em ve a veure la meva cosina, una preadolescent propietària d’una Blackberry  que m’ensenya i em comenta les seves bondats. Jo li pregunto pel que paga cada mes, i efectivament disposa d’una tarifa de dades on per 20 euros es capaç de convertir el dispositiu en quelcom amb un atractiu equivalent a una font d’energia inesgotable capaç de substituir el petroli.  Però arriba la pregunta:

– Tu quina tarifa de dades tens?

– Jo no en tinc cap, no la necessito.

Cara d’estupor i d’incomprensió. Em llença aquella mirada que els joves dediquen aquells que s’han quedat enrere.    Intento explicar-li els meus motius per no disposar d’Internet al mòbil, però la seva perplexitat cada cop és major… Intentaré refer-me de la sensació de ser una persona amb mentalitat retrograda amb la que em va deixar la meva jove parenta intentant-vos exposar els meus motius.

Imatge via Stephan Geyer sota llicència Creative Commons
Continua llegint