Aquella falsa sensació de control

No hi ha res que satisfaci més com veure que les cosses van com tu vols que vagin. Parlant de productivitat personal i explorant el mètode GTD per canalitzar la meva activitat i obtenir resultats he obtingut la capacitat per ordenar la meva rutina, identificar allò que es pot convertir en un problema, o actuar amb prou prevenció per evitar que cap compromís m’agafi desprevingut.  Però el control del que fem no vol dir necessariament obtenir el control de la nostra vida.

Quan has aconseguit ordenar els teus assumptes i aconsegueixes gaudir de la teva rutina tens la sensació que avances,  però realment és així?  Tens un propòsit  i uns objectius realistes, ben definits pels quals pots treballar, o només has estàs caminat sense moure’t de lloc?

Imatge via Anant N S (www.thelensor.tumblr.com) sota llicència Creative Commons

Com se que les coses no van bé?

El primer punt és identificar aquestes situacions. Estem tan immersos en la nostra activitat – el dia a dia – que no ens plantegem certes qüestions del tipus: fem el que realment voldríem fer? Potser ens agrada la nostra feina però hi ha quelcom que perseguim, una il·lusió, un somni, o un pla a 5 anys que varem dissenyar fa temps però que poc a poc hem anat deixant de banda. El nostre gran enemic és la comoditat, creant una falsa satisfacció provocada pels resultats obtinguts del nostre treball. No ens marquem objectius ni reptes ambiciosos, i d’aquesta manera no podem avançar. Ens mantenim en moviment, però sense una direcció definida.

Un altre gran problema és marcar-se objectius que no estan en harmonia amb el teu pla de futur, amb el teu propòsit o els teus valors. Fas una feina que realment no és el teu element, tu ho saps però continues endavant perquè les coses et van bé, progresses professionalment i amb la intenció de continuar en aquesta línea  et marques fites que et permetin ser un millor professional en aquest camp. Hi dediques recursos i temps a formar-te. No estic dient que sigui un error, arriba un moment que hem d’escollir una línea a seguir i molts cops implica rebaixar el pes d’altres àrees de la nostra vida, o simplement abandonar-les.

Finalment, si has aconseguit trobar la teva fita, l’estil de vida que t’agradaria portar i has començat a treballar per edificar-lo, pot ser que arribi un moment on et quedis sense projectes significatius, on tot quedi parat. Perquè? Per la por a prendre decisions difícils, pel rebuig a sortir de la teva zona de confort. Te’n adones i canvies la perspectiva, reorganitzes la teva activitat però continues sense canvis significatius.  Obtenir grans resultats, implementar un canvi a aquest nivell, molts cops implica un procés d’aprenentatge i canvi en tu mateix. Si no avances potser hagi arribat el moment de buscar ajuda.

¿Que és el que realment vull fer?

Imagina’t que després d’anys d’estudi i de treball, havent cultivat una carrera professional trobes quelcom més. Pot començar com una afició cultivada en el temps lliure però que te certa repercussió en la teva faceta professional, pots aplicar el que aprens i millorar la teva feina, una cosa similar als que ens passa a molts amb la productivitat personal o en el desenvolupament d’una identitat a les xarxes socials. La teva feina et continua agradant, però el que fas fora de l’oficina et comença agradar, comences a millorar les teves habilitats, a augmentar els recursos que hi dediques, a difondre el que aprens a la xarxa i a crear una faceta d’expert…  Que passa? Dons que et preguntes si t’hi podries guanyar la vida…

És un exemple del que li passa a tantes persones que inicien un blog sobre un tema específic i que es plantegen donar el salt i convertir-ho en la seva professió. O el cas de molts professionals de les tecnologies de la informació que comencen a desenvolupar aplicacions per mòbils, o altres gadgets, i les distribueixen a través dels markets de les diferents plataformes. El talent és converteix en quelcom tangible. I de sobte sents una malvada veu en off:  Però de veritat ho vols deixar el que ja tens i construir-te un futur a partir de la teva passió?

Hi ha d’haver uns criteris per escollir i obtenir el que hom busca. Un mètode com GTD ens parla de la necessitat de definir uns valors  i el propòsit que perseguim en la nostra vida. Difícil de definir , però necessari. Si som capaços de ficar-ho per escrit, de definir-ho, comptarem amb uns criteris a aplicar en aquest tipus de decisions. Un cop superat aquest punt podrem continuar endavant, crear un pla a llarg termini i treballar per arribar-hi. Si es presenta una situació que no estava en el nostre pla inicial, com les mencionades, podrem avaluar-la en funció del nostre propòsit i dels nostres valor. Tenir quelcom on agafar-nos per decidir. Continuarà sense ser fàcil, però comptarem amb una base.

No resulta tant fàcil. Necessito una empenta

Tot i saber quin és el nostre leitmotiv, el canvi resulta una tapia massa alta per saltar. Si venim d’un entorn conservador i immobilista, on és s’equipara el que fas amb el que ets, o simplement no s’està acostumat a canviar i al que tot això suposa, pots entrar en una via morta. Tens alguna idea per convertir allò que fas en quelcom més que una afició, busca el consell dels que ho han fet abans que tu. Des d’intentar seguir la seva trajectòria fins a ficar-t’hi en contacte  i preguntar. Que hi pots perdre?

Estem parlant de quelcom més seriós? De crear un negoci? Si no saps per on començar a dia d’avui hi ha un ampli ventall de professionals que et poden assessorar sobre com has de fer les cosses per no estavellar-te contra una paret. No tens cap garantia que les coses funcionin, aquest és el risc d’emprendre, però poden ocupar-se de donar-te perspectiva i encarrilar el projecte. Comptar amb un suport per no tenir aquella sensació d’endinsar-se en una selva fosca i desconeguda.

En un altre pla estan aquells que t’ajuden a gestionar els teus temors, a definir i concretar el que busques, acompanyant-te en la definició del camí per arribar-hi. Lluny dels serveis de consultoria, parlo dels coach i de la tècnica per ajudar-nos a mirar en perspectiva i creure en les nostres possibilitats.

Controlar el que ens envolta, navegant cap on realment ens interessa. Si has passat per alguna d’aquestes situacions, amb la presencia de canvis substancials en la teva carrera o la materialització d’alguna de les teves idees (amb ajuda d’altrí o per tu mateix), dedica 5-10 minuts per compartir la teva experiència. Com comentava, comptar amb l’exemple pot animar a altres a donar un pas endavant per prendre el control  més enllà de l’aparença.