Productivitat: De la idea a la realitat

Si som prou intrèpids serem capaços de convertir una il·lusió en una fita. És el que distingeix els somiadors d’aquells que son capaços d’anar més enllà, d’intentar-ho. Però el camí per convertir una idea en quelcom material esta ple d’entrebancs. Tenir el pragmatisme suficient per convertir la fita en planificació, aquesta en acció i digerir l’activitat sense deixar que aquesta caigui en l’oblit substituïda per un nova idea – o procrastinada fins a l’abandó –requereix determinació i coneixement del que ens trobarem. En les següent línies esbosso allò que m’ajuda a convertir allò que voldria en alguna cosa concreta.

Imatge via westpark sota llicència Creative Commons

Il·lusió i realitat

El primer pas és la concreció. Convertir la idea en un objectiu ben definit, i saber que s’ha de complir per considerar-lo assolit. A partir d’aquí podem començar a definir l’activitat necessària. Hem de convertir aquesta idea en un objectiu SMART , Específic, Mesurable, Abastable i amb una Temporització (calendari) racional.

Descomponem l’objectiu en projectes i tasques, definint les línies d’activitat sobre les que treballar. Un objectiu pot obrir diferents fronts, projectes que poden avançar en paral·lel. En el moment de definir les activitats a realitzar tinguem en compte la seqüència en que s’executen. Treballar en varis assumptes en paral·lel pot escurçar el temps d’execució dels projectes que ens han de fer-hi arribar.

En certa manera és una forma de eliminar el romanticisme que envolta el concepte inicial de la ‘idea’, passant a percebre-ho com quelcom material, que forma part de la nostra rutina y que per tant ho podem/ho hem de fer. La planificació i administració de l’activitat és la burocràcia necessària que permet que les coses es facin i evitaran que un dia t’acabis preguntant que hagués passat si t’haguessis decidit a tirar aquella idea endavant.

El flux de treball

Hem de treballar amb certa fluïdesa. Si es tracta d’un objectiu a 1 o 2 anys vista que implica un treball continuat podem aturar-lo en algun moment determinat per prioritzar altres tasques. Tot i això, el fet de mantenir en marxa el projecte farà que no el perdem de vista. Per evitar les aturades no desitjades procurem no saturar-nos de projectes. Hem de conèixer els nostres límits, saber quina és la carrega màxima de feina que podem tirar endavant i no acceptar res que ens la pugui fer sobrepassar-la.

En aquesta línia remarcar l’importancia de mantenir la regularitat en un flux de treball. Jo organitzo la meva feina en lots de treball per setmanes, preparats durant la revisió setmanal. Si els finalitzo no passo a la següent partida d’accions a realitzar, no vull saturar-me. La experiència m’ha ensenyat que aplicar-se en excés de forma perllongada a un objectiu pot cremar-te i te’n pot allunyar. Mantenir una constant en el treball permet conservar espai de maniobra per encabir imprevistos a la teva rutina i no saturar-te.

No perdre la motivació en el que estàs fent, però evitar que aquesta t’acabi cremant. Trobar la mesura justa per que les cosses funcionin en el mig-llarg plaç.

Idealista o emprenedor

Un dels factors que marca la diferencia a l’hora de materialitzar les nostres idees és la forma com afrontar i superar els entrebancs que ens anirem trobant durant el camí. Una acció o projecte que queda encallat, un imprevist que obliga a demorar la nostra acció o un problema amb un col·laborador que no entrega a temps o amb la suficient qualitat la feina que li pertoca pot desviar-nos del full de ruta inicial. És inevitable i s’ha d’assumir sense més, aquestes coses passen i  si mires enrere, en tot allò que has emprès sempre hi ha algun moment on quelcom no va a l’hora i et fa dubtar de la viabilitat del teu objectiu, de si serà possible fer real la idea inicial tal i com va ser concebuda

… llavors és quan aquells que compten amb el toc especial que converteix el somiador en emprenedor son capaços d’articular els cops de timó necessaris per reconduir la situació. Molts cops implica un canvi de perspectiva, una reestructuració de l’activitat per fer-la més assumible, o  aplicar un cert grau de caràcter per ficar ferms als col·laboradors o per substituir-los si és necessari.  Algunes coses les pots aprendre i altres te les dona l’experiència. Són situacions que modelen el caràcter i la forma de fer. Quan ens trobem sota pressió i tirem endavant és quan millorem com a gestors del nostre flux de treball.

La idea pot ser allò que et converteixi en emprenedor, o potser el primer pas per fer-te adonar que tens capacitat de decisió per canviar el teu estil de vida a través l’establiment i consecució d’objectius. Sigui quina sigui la teva situació, l’implantació d’un mètode de gestió del flux de treball, la creació d’hàbits productius i el desenvolupament d’habilitats per gestionar interrupcions, comunicar i treballar en xarxa formen part del nostre dia a dia. Com deia Alberto Barbero, la productivitat personal s’ha convertit en quelcom imprescindible per als nous professionals. Tu ja ho saps, ara és hora d’aprendre i ficar-ho en practica, no creus?