El factor creativitat en l’entorn professional

El factor creatiu resulta indispensable per aquells relacionats amb l’economia del coneixement, però també per als que no ho son.  Tenim tendència a pensar en l’àmbit artístic o en qualsevol feina relacionada amb la creació o el disseny com allò que és creatiu. Perjudicis que ens hem imposat. Ja siguis un dissenyador o un operari de manteniment la creativitat és la clau per donar resposta a les demandes professionals (també personals, però ho deixem per un altre dia).

En la nova economia una de les facetes més valorades en el professional és la seva faceta per resoldre problemes i respondre a situacions difícils. En els dos àmbits el factor creatiu agilitza el fet de trobar una solució.

Imatge via saar* sota llicència Creative Commons

El problema és que sovint no som capaços d’obrir la nostra ment per obtenir el resultat desitjat. ¿Perquè? Motius n’hi ha molts, però vull referir-me al generat per les nostres limitacions culturals, imposades a través de l’experiència i l’aprenentatge. Ens hem acostumat a que les coses són i és fan d’una certa manera, i tot i saber que hi ha altres camins no tant convencionals ens costa aplicar-los perquè la creació d’uns hàbits a l’hora de fer i de pensar ens ha creat una rigidesa difícil de vèncer. Per altra banda continua resultant xocant per certes persones parlar de creativitat en professions on no és un concepte familiar: Us imagineu l’equip d’administració d’una empresa usant la creativitat per millorar la forma de treballar i l’eficiència del seu departament?  Habitualment NO. Potser has pensat en conceptes com creativitat contable… però aquesta és una altra historia.

Hi ha múltiples vies per introduir tècniques que flexibilitzin processos i ajudin al professional a aplicar cert grau d’innovació als assumptes del dia a dia. Davant d’un problema, en moments on has provat el que funciona sempre i segueixes sense obtenir la resposta desitjada és quan la nostra  creativitat emergeix en forma de pensament lateral: No fas el mateix de sempre, ni tant sols fent-ho millor, busques fer quelcom diferent.  Pots plantejar la situació inversa per tal d’obtenir una nova perspectiva o canviar l’entorn modificant alguna de les seves característiques. Analitzar el problema des d’un pla diferent ens permetrà obtenir una comprensió més profunda del mateix, trencant el patró que no ens deixa avançar cap a la seva resolució.

Per situacions com la cerca d’una idea original requereixen de l’aplicació de tècniques que ens permetin obrir la ment i generar idees sense el llast que suposa aplicar el nostre sentit crític a mesura que les anem generant.  Mitjançant l’associació d’idees, amb una pluja d’idees o la confecció d’un mapa mental, podem generar una xarxa de conceptes que ens permeti donar forma a un projecte.  Cada idea en suggereix una altra, i aquesta un altra fins arribar a extrems que inicialment no podríem haver ni imaginat.

Si ja disposem d’un concepte i volem millorar-lo: Un producte propi o d’un competidor, podem recórrer al mètode scamper. Mitjançant una llista de control realitzarem unes preguntes sobre el producte o servei analitzat que pretenguin substituir, combinar, adaptar, modificar, buscar altres usos, eliminar o canviar la forma del mateix per tal d’innovar. El més interessant és que el fet de tenir forma de checklist fa que sigui quelcom més assimilable per aquelles persones de ment més tancada, acceptant-lo com un procés administratiu o de gestió corrent.

Incorporar aquestes i altres tècniques per la millora dels nostres processos productius, o de l’organització a la que pertanyem, resulta indispensable per obtenir una millora en les nostres condicions de treball. En el meu cas vaig triar la professió de desenvolupador de software pel fort component creatiu que comporta, i pel fet que permet veure el resultat del teu treball – en forma de producte –de forma quasi be immediata. Al entrar en un entorn de producció però, hom es veu subjecte a normes i procediments que limiten la llibertat en el seu treball (si no fos així acabaríem en l’anarquia). Això porta a la monotonia, i la monotonia a la desmotivació. L’aplicació d’aquestes tècniques permet recuperar la iniciativa perduda davant els processos productius de l’organització, al mateix temps que flexibilitzem la nostra perspectiva a l’hora d’afrontar nous reptes i solucionar problemes.

M’agradaria preguntar-te quin paper juga la creativitat a la teva feina, que fas per innovar dins la teva empresa o en la teva professió com a freelance? Deixa’m el teu comentari il·lustrant-ho amb un exemple.