Pregunta’t si és realment necessari

Productivitat personal és fer més i millor, però també obtenir una major qualitat de vida. El fet d’ocupar amb activitat les diferents parcel·les de la nostra vida, marcant-nos objectius i organitzant el nostre flux de treball per aconseguir-los, conviure amb els assumptes del dia a dia, les interrupcions, els imprevistos, pot generar una sensació de fatiga emocional. Més enllà del cansament físic, em refereixo a una sensació d’insatisfacció amb el que tenim i sobre el nostre estil de vida. Segur que l’has viscut en algun moment.

Per intentar previndré aquesta situació, o per trobar una sortida si es dona el cas, et convido a iniciar un procés de reflexió i acció. L’objectiu és donar resposta a la pregunta que titula el post, generant una conclusió  a través de la qual simplificar el que ens envolta.

Imatge via Vox Efx sota llicència Creative Commons

Simplificar la nostra activitat

Hi ha coses al nostre entorn que representen una carrega que consumeix la nostra energia i el nostre temps, evitant que els dediquem a assumptes que realment compten. Activitats periòdiques, o de manteniment, que tenen una utilitat però que en un moment d’estrès passen a no ser clau. La qüestió està en quin és el criteri per distingir el que s’ha de fer i el que no és necessari fer? Jo començaria per tancar totes les activitats en que hi hagi implicada una altra part, algú que esperi alguna cosa de tu. Intenta re negociar les entregues o les condicions, i si no és possible acaba amb elles i  a partir d’aquest moment restringeix les teves col·laboracions a l’indispensable.

Estic parlant de relacions de col·laboració, per a les relacions amb clients i les seves entregues apliquem un altre criteri.  La feina retribuïda sempre serà una prioritat, assegurem-nos de treballar amb unes entregues prou espaiades per augmentar el marge de maniobra.

Per a la resta  de la teva activitat deixa de banda tot allò que no t’ajudarà a assolir els teus objectius. Engega un procés per auditar tot el que tens entre mans i preguntat si t’ajuda ha assolir alguna de les teves fites, si no és així pregunta’t que passaria si s’eliminés? Si no hi ha conseqüències significatives treu-la de la llista de tasques pendents, i si no a la llista Algun dia / Tal vegada (si no en tens és hora de crear-ne una).

Els teus objectius

El que sol passar és que s’ha sigut massa ambiciós, un nombre massa elevat de fites a un any vista i no pots amb tota l’activitat que generen. Un altre problema és no saber calcular el volum de la nostra activitat corrent sumada la generada pels nostres objectius pot causar una sobrecarrega que ens dugui al desastre, a pensar que aquest camí no era el més adequat o que no podràs arribar a la meta… però bé, l’important és que fem quan hem arribat al punt de saturació.

Fixem unes prioritats, decidint quines son les fites més importants per nosaltres. Dins d’aquesta valoració hem de distingir entre aquelles que es poden posposar i les que no. Per a les primeres podem suspendre l’activitat durant un període de temps, un mes per exemple,  donant més marge per altres projectes. Un cop passat aquest temps avaluem si val la pena tornar a reempendre la nostra aventura, basant-nos en les sensacions viscudes els últims 30 dies, si ha sigut positiu pels altres projectes i ens sentim menys pressionats, potser sigui bo deixar-lo de costat fins acabar el que tenim entre mans.

Si tot hi així les coses segueixen sense funcionar haurem de tornar a ajustar la nostra activitat. No es tracta de ficar en marxa i parar objectius de forma continua, és un procés que requereix reflexió i  fermesa per mantenir la decisió presa. Si parem i reengeguem l’activitat associada als nostres objectius els dilatarem en el temps i trencarem el flux de treball. A l’hora de perseguir una meta treballar-hi de forma intermitent te’n allunya.

Quan decideixis la prioritat dels teus objectius col·loca’ls en una llista ordenada de major a menor importància i atura els que estiguin al final de la cua. Si després del temps de parada les coses continuen sense anar com tu vols para l’últim que ha quedat actiu…

I desprès de simplificar?

Partíem d’un punt on no ens sentíem bé amb el que fèiem, i necessitàvem donar un gir. La primera part del post parla d’aturar la part no crítica de la nostra activitat amb la intenció de crear espai de maniobra, temps per ser usat en reflexionar.  Identifica quin és el problema i a partir d’aquí podràs implementar una solució:

  • En el millor dels casos viuràs una situació de saturació on l’excés d’activitat i la falta de temps de desconnexió t’estan cremant. En aquest cas es tracta de reorganitzar el que fas i com ho fas, assegurant-te que tot i la feina tens temps per tu.
  • Prioritats equivocades. Confondre el que vols fer amb el que has de fer, deixar en un segon lloc la formació per prioritzar altres activitats de creixement personal/professional que no tindran una repercussió tan directa en la teva feina. Simplement organitzar la teva activitat prioritzant el que pesa de veritat. Tot i així resulta complicat tenir el suficient sentit crític per identificar-ho i canviar-ho.
  • Canvi de prioritats per un factor extern com un canvi de feina. L’entorn compta i sovint varia les regles del joc. Hem d’estar preparats i ser suficientment flexibles per incorporar noves fites per noves necessitats, deixant de banda les  establertes mesos enrere.
  • Em falta quelcom. Si tot i reorganitzar el teu pla de treball  sents que hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar potser és que realment falta alguna cosa. En aquelles hores que et guardes per a tu, no t’oblides de buscar i experimentar coses noves, potser trobis una passió que dur més enllà, o si més no quelcom que et permetrà evadir-te.

Simplifica, respira i decideix cap a on anar. Un cop hagis tornat a fixar les teves prioritats i els objectius en els  que continuaràs treballant, no deixis que s’aturin.