GTD no és només productivitat personal

Et comences preguntant perquè has de buscar una millora en la teva productivitat personal, o pot ser que encara no t’hagis parat a preguntar-t’ho. La veritat és que fa temps que tens aquella sensació d’estar aturat, de no avançar. Emprens projectes, vols aconseguir un objectiu però no persisteixes, arriba un moment que decideixes prioritzar altres activitats, passa el temps, ho oblides i quan te’n recordes, acabes dient-te a tu mateix: “La veritat és que no era tant important” i un altre projecte cau en el sac d’abandons.

Potser no t’ho sembla però aquest sac et llasta. Tot i que siguis l’únic que coneix la magnitud d’obres acabades o de desitjos inacabats,  s’acaba convertint en un factor que mina la teva confiança i seguretat en tu mateix. La curiositat i les ganes de fer quelcom nou desapareixen i corres el perill de convertir-te en una persona conformista. Desitges quelcom, ho poses en marxa sense comprometre’t i quan la il·lusió del primer moment s’esvaeix ho reemplaces per una altra cosa que et faci el pes, i tornem a començar.  Un cercle viciós.

Imatge via Thomas Hawk sota llicència Creative Commons

El primer gran canvi és adonar-se d’aquesta situació i concebre-la com un problema. La productivitat personal és un factor que ens afecta a curt termini a l’hora de gestionar els nostres assumptes, però també a l’hora d’avançar i construir un futur millor.

Productivitat és establir un conjunt de practiques i hàbits que ens ajudin a créixer com a professionals, però també com a persones.  Jo ho vec com un conjunt d’etapes que es van completant i aportant una forma diferent d’entendre la realitat que ens envolta. Les esboço a continuació:

  • El riu m’arrossega. El meu entorn és mou al meu voltant, les coses succeeixen i jo faig tot el que puc perquè no m’arrosseguin.  Porto la meva activitat al dia, compleixo les entregues però si apareixen un o dos imprevistos la meva escaleta es desmunta i el pànic s’apodera de mi. Tot i així continuo en el mateix lloc, sempre hi ha algú al qui donar la culpa.
  • Decideixo aprendre a navegar. No puc continuar com fins ara, l’estrès pel meu dia a dia m’està cremant i entenc que canviar de lloc de treball només serviria per atenuar temporalment el problema. Porto al dia la meva agenda i m’ocupo dels meus assumptes amb certa antelació, al mateix temps que m’interesso per sistemes de productivitat personal.
  • Jugar sota unes regles de joc. Implemento Autofocus o Get Things Done. Aplico unes pautes per gestionar tot allò a processar. És genial, només he d’abocar tot el que he de fer a la llista i seguir els passos per obtenir un cert retorn i un benefici evident. Sistematitzo la meva forma de fer.
  • Creativitat mal entesa o “Soc molt llest i crec que ho puc fer millor que David Allen”. El senyor que va crear GTD deu ser una mica tiquis-miquis si pretén que tradueixi totes les meves tasques a accions i projectes que es poden resumir amb una sola entrada a la llista de següents accions. A   més jo no necessito dedicar dues hores cada setmana a la revisió setmanal, li faré un favor i la reduiré a una revisió quinzenal, afegint-li un pas addicional, com  avaluar les decisions preses durant la setmana per aprofitar millor el temps. D’aquesta forma jo podré continuar seguint amb convicció el sistema i el Sr. Allen podrà continuar dient que el sistema funciona i s’adapta a tothom.
  • Reiniciar el sistema, entendre els fonaments i controlar la teva activitat. Després de caure del carro i de fer descarrilar el meu sistema de llistes gracies a les grans idees que vaig tenir en la fase anterior, reinicio la practica del sistema cenyint-me a les normes i evitant tot el que no ha funcionat. Poc a poc veig com les coses encaixen, entenc els fonament del sistema, que una acció no és una tasca si no una activitat física que no puc des composar i que soc capaç d’acabar amb una sessió de treball.     *** Avis als consumidors *** La repetició de l’actual pas i l’anterior és pot convertir en un bucle de varies iteracions.
  • Hi ha vida més enllà del dia a dia. Prepares llistes de següents accions i les buido, les torno a omplir i les torno a buidar…  obro i tanco projectes de forma successiva, setmana rere setmana, i així fins a l’infinit. Dono un pas més i decideixo posar en marxa activitats enfocades a aconseguir fites a més llarg termini. Fites a un o dos anys vista en primer lloc, i després ja veurem. El problema és l’error en l’estimació del esforç que requereixen, me’n marco massa i acabo desbordat. Aprens a prioritzar a aquest nivell, descartant o posposant allò que no és tant important.
  • Fer les coses de forma natural. Des de gestionar interrupcions, fins a planificar projectes. El fet de conèixer els principis del sistema em permet integrar-hi qualsevol cosa. Descobreixo els beneficis de la planificació natural, començo a planificar en funció del que vull aconseguir, i no del que penso que hauré de fer. De cop i volta tot sembla més natural, fins i tot quan he de reajustar les meves previsions. Començo a veure les coses des de diferents nivells de perspectiva
  • Crees una visió de futur. Això funciona. Treballes enfocant-te a uns objectius i lentament van caient. La practica augmenta la perícia a l’hora de planificar i actuar, assimilo i treballo a un nivell superior al de l’activitat diària de forma corrent, em satisfà però l’ambició em fa anar més lluny. Intento crear una visió de futur que implica canvis radicals en alguns aspectes. Treballo, implemento objectius i l’activitat necessària per arribar-hi però la veritat és que és quelcom més que un sistema mecànic, he de prendre decisions que impliquen renuncies i anar més lluny de la meva zona de confort… això costa i sovint el meu progrés queda aturant… potser necessiti recorre ha ajut professional per sortir del sot…

Queden més esglaons per endavant però no puc explicar allò que no he viscut en primera persona. El meu compromís és reescriure i república el post quan pugi més amunt encara. De moment ho deixem aquí

Productivitat personal com a camí de desenvolupament personal, o si ho preferiu com un skill professional indispensable pels professionals del coneixement, o per tots aquells que vulguin treballar en un món en xarxa. Ja no n’hi ha prou en saber fer la feina ara més hem de saber organitzar-nos, saber que volem  i com arribar-hi, obliga’ns a aixecar-nos de la nostra butaca de comoditat representada per una feina de 9:00-17:00 t’acaba fent pensar que tot el que passa fora de la oficina no val la pena si representa un canvi massa gran. Que te a veure això amb el que has de fer? Amb la teva activitat? Més del que et penses, quan ja controles el que fas no et pots quedar aquí, vols quelcom millor, et planteges coses que abans ni t’havien passat pel cap.

Suposo que la única forma que ho descobreixis es que et piqui el cuquet de la productivitat personal i tires endavant.  Ja m’explicaràs com tal et va i si ho has viscut amb la mateixa intensitat que jo.