De professional a microemprenedor

Aquesta entrada també està disponible en: Español

Sóc un knowmad? Estic preparat per ser-ho? M’ho preguntava llegint  el post d’en Chema Cepeda que us he enllaçat. Una persona amb una capacitació multidisciplinar que trenca el paradigma actual de proveïdor de força de treball per una organització, per passar a ser un component que aporta el seu talent  a diferents equips. Un canvi de paradigma que ocupa el meu temps de reflexió i de preparació.  Els textos del pigmalio són pildores que sovint remouen pensaments i provoquen reflexions, en aquest cas tot el que es refereix al futur professional, a la ocupació i com estan canviant les coses en aquest àmbit.

Crisi a banda, les tecnologies de la informació , el treball en xarxa han creat una nova realitat que fa que qualsevol pugui dissenyar i vendre els seus serveis i la seva marca a arreu. Acompanya’m en unes reflexions sobre el tema.

Imatge via Daniel Y. Go sota llicència Creative Commons

Més enllà de la formació acadèmica per desenvolupar una professió hi ha una sèrie d’habilitats que jo – i gran part de la meva generació  – sempre havia vist des de la distancia. Em refereixo allò que s’anomena buscar-se la vida, o vendre’s. Fins fa poc consistia en crear-te un currículum atractiu i preparar-te per fer front a les entrevistes de treball. Ara preparar el currículum consisteix en formar-te, posar en practica l’aprés, donant-li visibilitat per que et coneguin.  Ja no als veïns i les empreses properes, tot el teu cercle d’influència professional, aquí, a Pekin o a Medellín.

Treballar la teva marca personal, construir la teva plataforma per difondre contingut i bagatge professional en forma de blog o web, amb extensió al 2.0, consolidar la teva fama com expert… Són tasques que queden lluny del vell precepte d’aconseguir una bona formació per obtenir una bona posició amb l’ús de l’apadrinament com la forma de networking més eficaç.

Hi ha quelcom més difícil que el fet de trobar el teu segment on desenvolupar la teva activitat dins del teu sector, adquirir coneixements que complementin les teves habilitats, o dissenyar la teva oferta de productes i serveis… Decidir-se a donar el pas, canviant la lliga on has jugat tota la teva carrera professional i passar-se al món autònom. Aquest cop de cap per alguns resulta més que difícil:

  • Significa sortir del confort en el que estàs establert.  Els qui comptem amb una feina estable no pensem en ‘el nostre negoci’ més aviat en millorar la nostra formació, especialitzar-nos per continuar sent atractius per les empreses.
  • Actuar de forma diferent a la norma. En altres societats resulta normal dedicar part del teu temps a una ocupació autogestionada per complementar els teus ingressos, o cercar oportunitats per establir-se per compte propi. Fins a dia d’avui, aquí això només succeïa quan no hi havia cap altre remei.
  • La por al fracàs. Hem convertit la por a l’error en un handicap insalvable, desplaçant la participació en projectes, la suma d’idees per objectius concrets o el fet de provar alguna cosa nova, a l’àrea de perill.
  • Administrar-se de forma diferent, tant econòmicament com a nivell de temps. No és el mateix viure amb un sou a final de més que amb les remuneracions obtingudes per objectius, cobrant en intervals molt més amplis.

Tot suma, tenim una falsa sensació de confort basada en uns estàndardsd’una altra època. Sovint em pregunto que passarà el dia que hagi de començar de nou fora de el confort de la meva actual empresa. Buscaré un nou lloc de treball, o intentaré crear-ne un? Probablement molts ens decantem per la segona opció quan arribi el moment, no per emprenedors sinó per la falta d’alternatives de qualitat.

És important comprendre que el futur no és un punt distant que arribarà un dia o altre. El futur és un estat a certa distancia que es comença a construir ARA, des del moment que hi pensem bolcant-nos a dissenyar una visió on volem arribar, i tracem un camí que comença treballant per aconseguir uns objectius immediats. Implementar-los i decidir-te a donar el pas sempre serà el més dur. Fins el moment, el meu camí de progrés consisteix en:

  • Aprèn sobre els temes que t’interessen, t’agraden o que estan relacionats amb la teva feina actual.
  • Triar que és el que et mou. Molts parlen de buscar una passió, jo em decantaria més per cercar un ‘nicho’on poder desplegar la teva activitat.  
  • Transmet, tot el que aprenguis i facis en aquest microcosmos. Jo vaig crear el meu blog per parlar sobre TIC i posicionar-me a la xarxa, vaig saltar a la productivitat per parlar del meu procés de canvi.
  • Relacionat amb gent que busca el mateix que tu. Per les xarxes o en persona, amb experts de la teva especialitat o amb els que busquen consell. Intercanvia opinions informació, intenta generar valor sense esperar res a canvi.
  • Dona  els teus primers passos. Ofereix-te com a solucionador de problemes, crea un pack de serveis que puguis oferir i espera l’oportunitat.
  • De moment jo em quedo aquí tot i que en un futur…

Assumir una major responsabilitat en la gestió de l’activitat professional d’un mateix… una major carrega et pot dur a una major satisfacció i retribució. Viure amb un esperit diferent on la col·laboració, l’intercanvi d’informació i la creació de valor a tercers forma part del medula de l’os del nou professional.  Aprenem, canviem d’hàbits i de mentalitat per aprofitar la nostra oportunitat quan aquesta és presenti.