Us imagineu que GTD entrés a l’escola

GTD en el sistema de educación

Som molts els que hem viscut, alguna època de la nostra vida, per inèrcia. Dia a dia, sense pensar en el demà i sense ser conscients dels nostres deures i responsabilitats. Molts nois no saben que fan a l’escola, ni a l’institut, sabent que hi son perquè hi han de ser. Saben que ho diu la llei, els seus pares, o que per edat els toca estudiar però res més. No saben per a que s’estan formant tot i ser conscients que comptar amb una educació és important per generar oportunitats de futur, però sense ser capaços de concretar una finalitat, les conseqüències concretes del seu esforç. T’ho imagines? És molt dur persistir si no saps quin propòsit te tot plegat.

Imatge de ajari (Japó) [CC-BY-2.0], via Wikimedia Commons

GTD és una eina per gamificar la teva rutina, seqüenciant la teva activitat en accions i projectes, petites metes que poden ser vistes com un repte abastable per aquells alumnes sense estar acostumats a un treball constant, tenen la capacitat intel·lectual per assimilar els conceptes del temari. La constància, i la repetició, obren el camí a crear hàbits d’estudi i de treball.

Amb una mica de continuïtat pot passar-se de veure GTD  com un joc a quelcom més. Una forma de funcionar, d’obtenir resultats i donar sentit a la nostra activitat. Crec que el secret per convertir la idea en realitat és aconseguir que la persona s’adoni que hi ha correlació entre els resultats obtinguts –la millora – i  les dosis diàries d’esforç en forma d’accions i projectes.

Un dels grans obstacles és la gestió del flux. Aconseguir fer el que s’ha de fer en cada moment, no només en el context adequat, més aviat pensant en obtenir focus per acabar l’acció que tens entre mans i no interrompre-la per navegar per la xarxa, per començar quelcom que et bé més de gust, o simplement per deixar volar la teva imaginació. El fet de desglossar tasques en accions pot ajudar a donar una major continuïtat en un inici, juntament amb l’hàbit de recopilar per enviar al nostre inbox tot el que se’ns al cap intensificarà el ritme i la productivitat del estudi, escurçant temps per realitzar els deures i les sessions d’estudi.

Productivitat per estudiants: “Fer el necessari en menys temps, i guanyar espai pel que vols fer en realitat”

Pots pensar que per convidar a un adolescent a desviar tot el seu flux de creativitat, en fets  que per tu poden ser nimietats o distraccions sense substancia  al seu inbox pot ser impossible. Continuat amb la gamificació, l’èxit pot estar en fer-lo entrar en un mode GTD de treball, la creació d’un entorn amb unes normes de conducta lleugerament diferents a les habituals, on el que impera és la utilització dels 5 passos. Dedicar una hora al dia a treballar d’aquesta forma, preferiblement quan es troba fora de l’escola sense supervisió.

El punt final per una implantació horitzontal del sistema és la creació de l’hàbit de la revisió setmanal. L’exercici en si ens ajuda a ser conscient de l’estat dels nostres assumptes, en un alumne pot prevenir l’oblit de dates senyalades, com l’entrega de treballs o d’exàmens, preparar les coses amb temps evitant l’efecte última hora. El fet de tenir presents el que no ha anat bé durant la setmana, el que no s’ha finalitzat, s’ha demorat o el que esta per vindre se’ns dubte obligarà a dedicar un mínim temps de reflexió i a prendre decisions.  La idea seria realitzar-ho a classe, en hores de tutoria per compartir-ho amb el tutor, l’orientador o el psicòleg de centre segons el cas. Facilitaria el seguiment de l’alumne, i l’implicaria en els seus deures com a estudiant.

Crear els automatismes de recopilar, processar, organitzar, revisar i fer, fent que de forma conscient assigni temps i energia per dur a terme cadascun dels cinc de forma segmentada, sense barrejar-los pot ser el punt inicial per enlairar-se, començar a treballar de veritat i aconseguir coses importants.

El post esta ple de conjectures i suposicions, per exemple qui sedueix al alumnat per utilitzar GTD? Evidentment és una feina en equip entre professors i tutor, el que segons la meva opinió els hi hauria de vendre la idea. Si ets un bon estudiant dubto molt que rebutgis una forma de treballar millor, per la resta pot explotar-se la vena geek amb els recursos que ens poden aportar les tècniques de gasificació, o simplement plantejar-ho com una forma per actuar i portar la rutina d’una forma diferent, en tot cas qui marc la diferencia per convèncer i trobar la clau per definir els punts més desdibuixats d’aquesta implementació és el professor, com sempre, però el fet de conèixer la persona i la seva realitat és el que marca la diferencia, una vegada més.

No entrem en els nivells de perspectiva i la seva idoneïtat per marcar-se reptes de futur. La verticalitat de GTD pot ajudar a marcar-se reptes en forma de d’assignatures superades, cursos i metes a més llarg termini que requereixin l’aprenentatge i consolidació d’habilitats que requereixen formació fora del sistema oficial. Queda pendent per un pròxim post, de totes maneres podeu recorre al blog Coaching para jovenes de Paz Garde on es toca el tema i es parla de GTD en aquesta àrea.

Fa molts anys que vaig abandonar el sistema educatiu però em sembla que no ha canviat gaire en temes d’autogestió i motivació, no voldria ser injust però crec que l’atenció individualitzada cada cop és més difícil i sistemes com GTD pot ajudar a responsabilitzar dels seus assumptes als joves. El mon canvia i si cada cop em de formar gent més autònoma i autosuficient que pensin més com un freelance que com un assalariat, GTD se’ns dubte és una peça important del trencaclosques.

Se que hi ha força professors que llegeixen el blog, ¿Ho veieu factible? Deixeu el vostre comentari o feu-me’l arribar per @davidtorne

  • Em sembla una manera molt interessant de donar resposta a aquest desànim lògic que tenen la majoria d’alumnes, especialment a secundària i a Batxillerat. Tens molta raó que alguna cosa s’ha de fer i quan un alumne angoixat veu que hi ha altres maneres de fer, s’hi llença de cap. El que està clar és que les solucions no poden ser les de sempre en un món que ha canviat tantíssim. Moltes gràcies per la idea.
    Jaume Josa i Fenés