Contingut. Creant valor a llarg termini

El valor del contingut

En un post publicat per Nate Weiner, creador del servei Pocket  anteriorment conegut com a Read It Later, reflexionava sobre perquè el seu servei era gratuït. Ho reduïa a dues raons: No pots pagar per quelcom que no entens.  El benefici de guardar-ho per més tard és difícil de percebre per l’usuari /consumidor (en parlarem la setmana vinent). El segon motiu és la generació  de valor a llarg termini.

Parlem de repositoris d’informació que ofereixen un servei útil, senzill i obert, on l’usuari te accés a la funcionalitat bàsica de forma gratuïta i la possibilitat de pagar una quota per accedir a les opcions premium de l’aplicació (en el cas d’aplicacions com Evernote o Dropbox).

Que incentiva a pagar la quota?  Quin és el valor que creen més enllà de la seves funcionalitats?

El valor del contingut en el núvol

El principi és senzill, seguint el gràfic superior tenim tres tipus diferents de productes segons el valor que aporten al llarg del temps:

  • Pèrdua de valor. Un cop has pagat per menjar, probablement no tornis a estar disposat a fer-ho durant un cert període de temps.
  • Valor constant. Si pagues per accedir a la informació, comprant un diari, pagues el mateix import cada dia per obtenir el mateix retorn.
  • Valor creixent. Serveis que retornen un major valor a mesura que agreguem contingut, dedicant temps i recursos a estructurar-lo segons les nostres necessitats.

Sense adonar-nos estem creant una nova necessitat. Afegim informació de forma constant als nostres comptes al núvol, delegant tasques de manteniment al responsable del servei. Ens despreocupem de les copies de seguretat, de l’administració i la privacitat a més baix nivell, limitant-nos a l’explotació: fer-ne ús per crear valor.

Pots pensar que resulta quelcom secundari o superflu, però el repositori va creixent, no tant sols en volum també en robustesa i en utilitat per l’usuari. Augmenten els accessos, les consultes i els usos. De la simplicitat d’organització i accés a un segment concret del nostre arxiu virtual pràcticament a l’instant, passem a la utilització d’aplicacions de tercers que interactuen amb el repositori digital a través de la seva API.

No ens en adonem però la nova forma d’interactuar amb la nostra informació va guanyant terreny i prenen un major protagonisme envers a la forma tradicional.  La novetat és converteix en quelcom corrent,  s’ha creat una necessitat. De la mateixa forma que 25 anys enrere ningú necessitava un telèfon mòbil, avui en dia ningú necessita un servei de gestió de contingut al núvol…   l’usem perquè és accessible i ens aporta valor a través d’una nova forma de funcionar, però molts nou veiem la necessitat de pagar una quota mensual per accedir-hi. No ho entenem, encara no.

No vull dir que sigui res dolent, ho percebo com quelcom natural. No crec que els creadors dels mencionats serveis – o els que puguin existir en un futur –  estableixin a mig o llarg termini, models de negoci que impliquin pagament per un accés il·limitat a la nostra informació. Les restriccions durien a la pèrdua de confiança, la decepció, l’emprenyament de la comunitat, i en un nombre significatiu a l’abandó per quelcom nou, ja sigui un altre servei o la creació d’una solució casolana.

En el cas d’Evernote disposa d’un sistema de quotes que et permet deixar de pagar i tornar al servei gratuït sense perdre la possibilitat a accedir al teu arxiu ja existent. I llavors, quin és el gran atractiu pel nostre proveidor? Tot evoluciona, la tecnologia i els models de negoci, alguns avui en dia inexistents i desconeguts, hi haurà noves formes d’ajudar a l’usuari a explotar el seu contingut. Però més enllà del ‘potser’, seguim agafats a la confiança del valor que els usuaris donem al nostre contingut i al procés de valor afegit que suposa fer-lo créixer i usar-lo.

Imatge via Vetustense Photorogue sota llicència Creative Commons

Gràfic del blog de Nate Weiner