El valor del treball no remunerat

Treball no remunerat, una oportunitat

Tenim massa interioritzada la idea de treballar a canvi d’una remuneració econòmica. Quan ho fem  amb una altra finalitat sovint genera una idea d’incomprensió o de rebuig.  La motivació més comú continua sent el voluntariat, seguit per les practiques però sembla que aquesta  última situació es continua identificant amb un segment molt concret de la població: estudiants i gent amb activitat lectiva.

El post pretent trencar aquest clixé mostrant com dedicant temps a una activitat des de l’acció i portant-la a un entorn real de producció ens enriqueix a través de diferents vies. Ampliant el coneixement, la visió del nostre entorn, capacitant-nos com agent de canvi… que s’acaba traduint en una nova actitud.

Aprendre

Treballar pot ser una bona forma d’aprendre una nova habilitat. Per tots aquells que hagueu seguit un programa de formació continuada sabreu que la vessant teòrica només pren sentit quan aconseguim posar en pràctica l’aprés en un entorn real. És en aquest punt on tot es posa en perspectiva i s’aprofundeix en el seu coneixement.

No és el mateix programar en un entorn formatiu que en un entorn de producció. Paràmetres com les dates límit, el manteniment d’un software existent o treballar amb en equip acceptant unes normes preestablertes, fan d’una activitat extremadament creativa quelcom més convencional.

La profunditat del que s’assimila és major. S’entén el ‘com’ i no només el perquè funciona. Anem més enllà de les practiques al final d’una formació on es pretén introduir a l’estudiant al món professional, submergim-nos en un nou rol, o en una nova faceta del treball amb problemes reals (dels que depèn la facturació de l’empresa). L’experiència pot ser matadora però val la pena.

Tornant a l’analogia del programador, un no es para a pensar en el qualitat real del seu treball fins que li toca atendre les queixes dels clients en persona.

Explotar el teu coneixement

L’ocupació de qualitat es troba en tot allò que envolta l’economia del coneixement. Tots tenim una especialitat, quelcom en el que som bons. ¿Et veuries en cor de convertir la teva passió en un blog per difondre-la i crear-te un nom? Ja se que això és la marca personal i l’obtenció de visibilitat… bla, bla, bla…

Centrem-nos en el fons, en l’esforç i la feina gris a fer fins obtenir una certa repercussió. Ets capaç d’escriure dos posts setmanals fins a sumar-ne 100? Pots dedicar temps a llegir i interactuar amb la comunitat per continuar aprenent, intercanviar idees i consolidar-te? És una activitat enriquidora i encara que no ho sembli també social, però requereix de temps i energia.

El canvi es produeix al entrar en la iteració lean de la prova-resultat-canvi,  com a via per trobar un enfocament per arribar a un nínxol de públic. Un procés en el qual vas perden la por a arribar als demes, o a rebre el seu rebuig. En primera persona  m’ha ajudat a vèncer la rigidesa a l’hora de provar noves formes de fer les coses, també en el meu rol professional, i sobretot en guanyar confiança al comunicar.

És un forma de llençar-te, passant de l’expectativa a la proactivitat. Assumir uns nous reptes permeten la reducció de distancies, evitant els períodes perllongats per prendre una decisió a causa que mai s’ha fet quelcom que serveixi de referència, i l’eliminació de perjudicis.

Sempre a canvi d’alguna cosa

Un breu apunt a una de les formes més esteses de treball no remunerat, el voluntariat. No faré un sermó, més aviat un review des d’una perspectiva egoista. Que t’aporta donar el teu temps, i el teu servei a altres? Si, a tu! Encara que no sigui l’objectiu principal sempre hi ha una retroalimentació, un retorn beneficiós per l’emissor.

El primer torna a ser el canvi de perspectiva, veure un entorn diferent, sortir de la teva bombolla i adonar-te de la sort que tens i situar-te fora de l’àrea de la queixa continuada.  En segon lloc la satisfacció de saber que estàs fent alguna cosa amb un sentit, que aporta un valor real a algú.

Prenem les regnes i fem quelcom pel bé comú de mutu propi. Creem la sensació de que podem canviar les coses amb la nostra acció.

Som gent de ment tancada, ens costa trencar perjudicis, jo també m’incloc. Crear un nou rol a través de la feina, de l’activitat permet canviar la teva forma de pensar. Canvies el teu ecosistema, submergint-te en un nou entorn i en una nova forma de fer amb uns nous rols que et fan viure i sentir-te com algú diferent. Es combina la part emocional i intel·lectual, aprens però a la vegada madures.

Amb el post volia fer-te partícip del gran vehicle de canvi que suposa el treball en un àmbit aliè com a forma de millora. Planteja’t treballar en un projecte de llarga durada fora del horari laboral, en un blog, en un petit negoci, en una entitat sense ànim de lucre.. El canvi s’aconsegueix amb l’acció.

Imatge via Antoinette vd Rieth sota llicència Creative Commons