Tecnodependència i la necessitat d’una vida offline

Vida offline, lluitant contra la tecnodependència

La dependència dels gadgets és pràcticament malaltissa. He parlat algunes vegades sobre els problemes de disposar d’una connexió de dades permanent, o del mal ús que fem dels dispositius des d’un punt productiu.

No som conscients de com es va filtrant dins la nostra vida, modificant hàbits i canviant costums. Es tracta d’un síndrome que genera dependència i ens allunya d’una forma de fer funcional, eficient i social.   Si sou una mica tolerants amb mi us explicaré quins crec que son els problemes de fons i com podem començar a donar-li un gir.

En primera persona

Tota aquesta reflexió la provoca un moment de lucidesa durant una sessió de ‘treball’ nocturn davant l’ordinador. M’adono que soc incapaç d’apagar i dedicar-me a activitats més relaxades, y aconsellables per tancar la jornada, com pot ser la lectura o mirar la televisió.  No feia res important, diria que ni em mantenia ocupat amb alguna cosa de dubtosa prioritat… En una pantalla tenia la meva llista de pròximes accions, en l’altra un navegador amb varies solapes amb xarxes socials, el mail, un diari digital… tot el fast food productiu que hom pot desitjar, i encara que me’n donés compte em costava desenganxar-me.

Perquè? El maquinari, ordinador, smartphone, tablet… és quelcom més que una eina. Per una part s’assimila a una mascota sense les obligacions que imposa. Esta per nosaltres quan ho desitgem, ens entreté, no diré que l’estimem però si que genera certa atracció fetitxista, oi que si amics d’Apple?

Per altra banda, genera un magnetisme basat en la seva capacitat per abstreure’ns del entorn, d’omplir el temps a través d’una interacció amb el món exterior a través de la web o les aplicacions com a mitjà.  Ens manté ocupats d’una forma poc exigent, sense grans dispendis d’energia i donant-nos un feedback quasi bé instantani. Matar el temps de forma eficient – no eficaç-  en aparença però amb un rerefons bastant sense anima (sense res més).

Porto molts anys vivint davant d’una pantalla i depenent d’ella, des de que vaig començar a formar-me com a programador ara fa més de 18 anys. Crec que ha arribat l’hora de canviar la tendència.

Se que no puc prendre decisions radicals per allunyar-me dels mals hàbits. Els canvis bruscos acaben sovint en via morta. Partint de la meva rutina actual he implementat un conjunt de mesures que em permetin aplicar una correcció:

  1. Marcar una hora límit per mantenir-me offline. A partir de les 23:00 toca apagar l’ordinador i el telèfon. En aquest últim cas també servirà per no fer consultes fugaces abans d’anar a dormir.
  2. Passar una tarda o un mati del cap de setmana sense accés a dispositius, obligant-me a fer activitats a l’aire lliure, encara que només sigui sortir a caminar.
  3. Limitar les tasques a realitzar durant el dia. Per fer possibles els anteriors punts cal establir una o dues tasques prioritàries a completar. Un cop tancades quedo lliure de continuar amb la resta de següents accions o deixar-ho per demà.
  4. Treballar sobre paper. Planificar amb mapes mentals o desenvolupar problemes sobre una llibreta és quelcom gratificant. Potencia la meva creativitat.
  5. Dinar sense smartphone. Encara que em toqui dinar sol o no hi hagi un torrent de comunicació verbal amb els companys el fet de no estar pendent del ‘traste’ és un llast menys.

Relaciones de baixa qualitat

L’altre gran problema és el de la merma social. No dic que ens convertim en ermitans, però l’excés en inversió de temps genera un problema de oportunitat perduda.  Si estàs davant una pantalla no estàs davant d’una persona, davant la teva parella, els teus fills, amics…

Consumim hores de contacte de baixa intensitat caracteritzat per converses redundant i irrellevants, o activitats col·laboratives en forma de joc, o de app que no van més lluny de superar nivells o obtenir ‘badges’ pel nostre perfil virtual.

Existeix un revers que enriqueix la persona i el col·lectiu. Des de webs de formació com Codecademy per aprendre a programar, fins a Change.org per canalitzar l’activisme social, passant per tots aquells que intenten aportar quelcom a través del seu blog…

Com sempre un consum responsable enriqueix, augmentant la productivitat (com una copa de vi diària la teva salut bascular), guanyant en precisió al transmetre el que es necessari i mantenint el contacte per mantenir l’amplitud de la malla de contactes. Fes-te la següent pregunta:

Quantes de les activitats que faig davant d’una maquina m’aporten quelcom positiu a mi o els altres? Quines m’ajuden a millorar o a crear quelcom?

No pretenc fer sentir malament a ningú, el primer que s’hauria de sentir-se així hauria de ser jo i no ho penso fer. És un post per provocar reflexió i per saber si a vosaltres us passa el mateix. Depeneu massa de les maquines ? Les utilitzeu per mantenir-vos ocupats o  esta justificat tot el temps que hi passeu davant? Deixeu el vostre comentari i parlem-ho com a persones.

Imatge via berlinmeineliebe sota llicència Creative Commons