Aquesta entrada també està disponible en: Español
L’augment de l’esperança de vida, la tecnificació del nostre entorn, el creixement de la capacitat de procés dels ordinador, la hiperconectivitat i els canvis en les organització ens empenyen a desenvolupar noves formes d’acció per donar resposta a necessitats emergents que a dia d’avui encara no son percebudes com una realitat. Les següents línies son una recopilació de les deu més destacades.
- Síntesi objectiva (sensemaking). Les organitzacions canvien, de la jerarquia passen a sistemes horitzontals o en xarxa amb l’objectiu d’aconseguir una major flexibilitat. Abans d’implementar canvis a escala corporativa hem de ser capaços d’identificar els punts clau per crear una visió unificada dins l’equip per aconseguir unitat d’acció.
- Intel·ligència social. Saber en quin to, quines paraules i gestos usar en cada moment permet establir una connexió directa amb els membres del nostre equip. És el primer pas per generar confiança i assentar relacions que permetin una col·laboració fluida. Treballar la intel·ligència social ens permetrà una major adaptabilitat a entorns on els nostres companys de viatge varien amb freqüència.
- Capacitat de resoldre problemes fora d’un entorn rutinari. Trobar resposta a problemes generats per una situació particular. Hem de ser capaços de moure’ns més enllà de les pautes i normes de casos estandarditzats, usant el bagatge propi per implementar solucions sense usar llistes de control o regles prefixades.
- Competències interculturals. Món global, necessitats locals. Negocis oberts a un mercat global requereixen habilitats lingüístiques i flexibilitat a les diferencies culturals, no tant sols en un entorn intercultural. En la nostra pròpia empresa treballarem amb gent de diferents contextos culturals, races o edats…. Saber coordinar-los per convertir-los en una font d’oportunitats i no en un problema.
- Habilitats computacionals. Més enllà de moure’s entre la típica suite de productivitat i les aplicacions més conegudes, les nostres responsabilitats professionals requeriran cada cop un coneixement computacional més elevat. Tractar la informació per convertir-la en coneixement, en una representació de la realitat a través de eines de simulació o llenguatges de programació per a no especialistes en programació (llenguatges naturals).
- Produir contingut. La gran efervescència de les xarxes socials i la blogosfera com a vies per crear valor a través del contingut és quelcom que es traslladarà a l’empresa. Convertir-nos en editors de la informació a través de sistemes multimèdia, donant forma al contingut amb l’objectiu de persuadir, transformant-lo en quelcom atractiu i molt visual per facilitar-ne l’assimilació.
- Capacitat per entendre conceptes de varies disciplines. Treballar en la resolució de problemes complexos requereix un treball transdisciplinar. Necessitem una faceta generalista per assimilar el contingut necessaris per ser capaços d’integrar-nos i crear sinergies. Una qüestió de capacitat per entendre conceptes de àrees diferents a la pròpia, predisposició a la curiositat i a l’aprenentatge continu.
- Adaptar el nostre entorn de treball segons el tipus de tasques a realitzar. Canviant l’entorn, canviem la predisposició i d’aquí el comportament. Neurogènesi. Pensa en els diferents ambients del teu lloc de treball, o en casa teva, n’hi ha de més propicis per determinades tasques: Lectura, treballs de gran concentració, ús de la creativitat… fa temps vaig parlar d’una tècnica que apuntava en aquesta direcció.
- Saber gestionar la carrega cognitiva, discriminar la informació per la seva importància real. El torrent d’informació i dades ens obligarà a desenvolupar tècniques per combatre la sobreinformació. Passarem de les actuals metadades (tags, sistemes de puntuació..) a una configuració segons el nostre estat cognitiu, sofisticant o simplificant la visió rebuda. Un exemple? Visualitzar un gràfic amb major o menor granularitat segons la necessitat o l’estat en que ens trobem.
- Col·laboració en entorns virtuals. El treball en equip i sociabilització portada a un entorn virtual. Formem part del grup de treball o en siguem els líders, hem de fer ús d’habilitats que van més enllà de la capacitat de sociabilització i coordinació en entorns presencials. Saber dinamitzar els entorns, mantenir la motivació utilitzant tècniques de gamificació o creant sensació de proximitat a través de les xarxes socials.
Si hi penses una mica moltes d’elles estan aquí o la seva entrada és imminent. He escrit el post repassant un document de la Universitat de Phoenix al que vaig arribar gracies a un post de Marc Vidal. L’estudi s’ha fet en les habilitats necessàries pel món del treball l’any 2020. Tu les apliques? Quines creus que són més tangibles d’aplicar i quines menys? Perquè? L’espai de comentaris t’està esperant.
Imatge via jared sota llicència Creative Commons
