Simplificar la meva activitat

Simplificar la meva activitat

Periòdicament he d’afrontar una reestructuració de responsabilitats a causa de l’excés de temps i energia que requereixen noves activitats en la meva rutina. Sembla mentida però continuo caient en aquest parany. Abans d’incorporar nous projectes n’hauria de tancar o desestimar-ne algun dels que tinc en cartera per tal de crear l’espai necessari.

Tot i realitzar l’exercici amb el deteniment i la cura necessàries, quantificant cadascuna de les meves activitats per temps dedicat i ponderant-la en relació a la importància dels objectius perseguits, no és suficient. Desprès d’algunes setmanes salten els ploms i s’imposa una presa de decisions expeditiva.

Simplificar és un dels processos més complexos de l’autogestió. Has de conèixer a la perfecció la teva activitat per saber de que prescindir, des del control del dia a dia fins a les fites que persegueixes.  Allò que no t’apropa als teus objectius és prescindible,  fàcil de dir però  dur d’implementar.

Molts cops no es tracta només de quantificació. S’hi barregen sentiments i emocions que ens lliguen a activitats que han representat quelcom més que un projecte, per la gran quantitat de temps i esforç invertit, pels obstacles superats o perquè et satisfà. Sigui el que sigui ens costa deixar-ho enrere, intentes reduir la dedicació per mantenir-ho viu però només aconsegueixes reduir la qualitat, abocant-ho a una mort agònica.

Quan miro tot el que tinc al voltant em pregunto si cada focus d’atenció m’apropa als meus objectius o si millora significativament la meva vida. Cauen les petites activitats que em mantenen ocupat i produint en els moments més baixos de la jornada. ¿No seria millor dedicar-me a descansar, a llegir o simplement a no fer res?

El següent esglaó són les obligacions de certa importància en quan al temps i energia robada. Cancel·lo col·laboracions a blogs que han sigut importants per a mi. Acabo arribant a la conclusió que és millor fer coses que parlar sobre fer coses, no creieu?  He tancat la meva participació en blogs com facilethings i la sèrie de posts sobre Evernote escrita a yoriento.

M’he plantejat seriosament la continuïtat d’aquest blog, deixar d’escriure sobre productivitat i crear un wiki on consultar tot el material creat fins ara. Ha caigut la qualitat en el contingut i la forma, quelcom que va en contra dels valors del projecte. Continuo, però aviat hi haurà canvis.

Per obtenir una imatge global de tota la teva activitat pots crear un panell de control que descrigui tots els nivells de perspectiva (basats en el mètode GTD) en forma de arbre. Altres recursos a  l’abast de tothom són els mapes mentals i els vision board. El primers són una forma gràfica d’externalitzar i organitzar idees, el segon és una forma de representar les teves aspiracions futures, per tal de contrastar la teva activitat actual amb el que persegueixes.

Crear un mosaic, un gràfic de l’activitat és una forma menys dramàtica i més fluida que intentar fer-ho per escrit.

Leo Babauta comentava en el seu blog fa unes setmanes com és de difícil simplificar la teva activitat, el fet de dir no a quelcom en que t’has implicat no és només una decisió racional, toca el tel emocional i això augmenta la resistència al canvi. Se’ns emboira la raó i busquem qualsevol suport on agafar-nos, qualsevol excusa per mantenir carregues innecessàries.  Deixar-ho enrere significa augmentar la capacitat de focus en el que queda, donar una major entitat als projectes actius.

Sempre he pensat que hem de mantenir un respecte per la nostra feina i nosaltres mateixos, crear les condicions per donar el millor i fer front a processos per millorar la qualitat del treball -també de les relacions   – és una forma de demostrar-ho, per molt dur que pugui ser.

Imatge via Chris Blakeley sota llicència Creative Commons