De la lleugeresa del propòsit a la solidesa del hàbit

Centrem la necessitat de canviar escollint un dia en el calendari, focalitzant la il·lusió i el compromís en un punt concret per començar a actuar d’una forma diferent, trencant bruscament amb un hàbit arrelat durant anys i pretenent deixar-ho enrere d’un dia per l’altre, sense preparació, sense reflexió en el que implica, sense logística i suport. Ens condemnem al fracàs, a la resignació o a la frustració si era quelcom important per nosaltres.

A través del article anem a plantejar el procés per no acabar en via morta i perseverar. Han passat els primers dies de l’any però encara tenim l’oportunitat de plantejar-ho d’una forma que ens permeti arribar a bon port.

Saps que vols?

‘Vull deixar de fumar’, ‘Vull posar-me en forma’, ‘Vull començar a estalviar’ i no seré jo qui et dugui la contraria però has definit de forma conscient aquest objectiu, perquè deixar córrer la idea per la teva ment sobreentenent tot el que implica només és una forma de desitjar. Segueix les següents pautes per saber on ets ara i on vas:

  1. Quin és el fons? La motivació. Els arguments a recordar quan passis males estones o moments de debilitat que et poden portar a deixar-ho.
  2. On et trobes ara mateix? Detalla-ho cadascun dels aspectes sobre els que influeix l’hàbit que vols canviar i el seu estat actual. Concreció i valors mesurables.
  3. Què ha de succeir per assolir-ho? Que ha de passar per a que el procés finalitzi amb èxit. Defineix cadascuna de les fites a aconseguir.
  4. Què implica el teu objectiu? Les influencies en diferents aspectes de la teva vida, encara que no hi estiguin directament relacionats amb el canvi en si mateix. Els passos que has de donar per arribar a la meta. Identificar les dificultats i pors que trobaràs.
  5. Com ho mesuraràs? Quina magnitud et permet mesurar el teu esforç i resultat? Quilos perduts, hores de gimnàs i activitat física… imports, temps… Quelcom fàcil de llegir per obtenir un balanç setmanal, mensual, anual.

Amb que/qui comptes per aconseguir-ho

És una bogeria llançar-se a la piscina sense saber nadar. Potser pensis que segons quins reptes són senzills i els pots afrontar amb certes garanties, però comptar amb una xarxa de seguretat teixida per gent propera i/o ajuda professional reforça la nostra posició.

Els experts en la creació d’hàbits – Leo Babauta – insisteixen en compartir el nostre compromís amb persones properes siguin amics, familiars o companys amb els que mantenim un contacte regular, amb la intenció de generar un compromís real en nosaltres creant una balda que impedeixi abandonar a les primeres de canvi.

Per pervers que sembli quan estàs a punt de caure, pensar en el compromís implícit que has establert amb els altres pot ajudar-nos a no fer-nos enrere, evidentment aquest estímul ‘negatiu’ ens servirà de forma puntual, una, dues o tres vegades… Per ser quelcom funcional hem de desenvolupar un sentiment positiu a través del suport, la confiança i els bons desitjos rebuts de la nostra xarxa. D’aquesta manera retroalimentarem la motivació per continuar endavant. En cas de descarrilament et serà més fàcil tornar a començar.

Per naïf que sembli si algú comparteix amb tu el seu propòsit expressa el teu suport interessant-te pel seu progrés. Ajuda a fer entendre que el seu canvi importa.

Perseverar

La clau del èxit és saber tornar a començar, generar la capacitat de caure del vagó i tornar a la casella d’inici per reiniciar el camí a la fita marcada. El canvi de pautes del comportament genera rebuig a causa del arrelament i la dependència desenvolupada a una forma d’actuar. El fet de tractar-se d’un procés perllongat durant el temps pot provocar fatiga i desmotivació.

Per evitar perdre hem de tenir clara la motivació que ens empeny. En el fons ha d’existir una millora per nosaltres i pel nostre entorn que s’identifiqui de forma clara. En la forma hi ha d’haver cautela a l’hora de realitzar grans canvis. Res de gran salts, petits passos i no avançar si no s’està segur de la solidesa del que s’ha aconseguit fins al moment.

Mirar enrere desprès de cada petit canvi ens ajuda a valorar el que s’ha aconseguit, per petit que sigui.

Si finalment caiem i abandonem la nova forma d’actuar hem de ser capaços de distanciar-nos de l’amargor produïda per allò que no ha sortit com esperàvem, veure els errors sense jutjar-nos i intentar quedar-nos amb els detalls que han anat bé, repassar la nostra motivació i tornar a engegar.

El procés d’implantació d’un hàbit ha de ser una iteració d’on han de caure la culpabilitat i la frustració

Us deixo amb la mateixa  conclusió de sempre, deixeu de banda les resolucions i abraceu un procés de millora continuada. Segons el vostre perfil pot ser més profitós treballar amb fites i objectius, atomitzant les unitats de treball per gaudir de victòries aconseguides batalla a batalla – treballar amb microprojectes o amb una seqüenciació de fites – o potser implantant canvis en el comportament a través d’un canvi progressiu en els hàbits.

Sigui com sigui la resolució d’any nou em sembla quelcom massa casual, fruit d’un optimisme generat  per les dates on ens trobem, tot massa lleuger i sense un fons sòlid on assentar-se. Els canvis que valen la pena són fruit d’una cursa de fons on l’èxit resideix en la continuïtat i la perseverança.

Imatge via 孤雲出岫 Free Cloud sota llicència Creative Commons