Noves habilitats (III): Convertir-la tecnologia en un recurs

La intenció d’aquesta sèrie és respondre a noves necessitats sorgides dels canvis produïts per les TIC. Sé que m’he posat molt pesat amb el tema de la tecnologia com a font de mals hàbits però l’excés d’opcions i la manca de referències per establir uns criteris de selecció i ús m’ha portat a enfocar-ho com una habilitat. La capacitat per establir una relació racional i sana amb lo digital.

La tecnologia per sobre de tot

En àmbits com l’oci o la feina associem la novetat tecnològica amb una  millora. Programari o dispositius per simplificar processos, connexions a internet de banda ampla per accedir a continguts d’oci (TV, ordinador, tauleta, smartphone…). La conclusió és que a priori la tecnologia i la seva aportació és positiva però hi ha un revers fosc.

Cadascuna de les innovacions incorporades a la nostra vida representa una forma diferent de fer les coses. Sovint compleix el propòsit del ‘més ràpid i millor’, de donar-nos accés a més continguts, reduir distancies i eliminar barreres… però en un segon pla canvia la nostra forma d’actuar obrint la porta de darrere a l’entrada a hàbits i comportaments perjudicials.

Disposar d’un ordinador connectat per les teves tasques habituals o d’un smartphone d’empresa per tractar amb clients, registre de les despeses o altres qüestions relacionades amb la teva activitat és també una via per accedir a diaris online, respondre missatges a través d’una aplicació de missatgeria o revisar el timeline dels teus comptes socials. Són exemples usats en aquest blog fins la sacietat, però continuen sent els més iconics per il·lustrar aquesta situació.

“Cada cop que perds el focus al rebre un missatge instantani i no et resisteixes a desenfundar el telèfon per llegir-lo ajuda a crear el mal hàbit. Una petita fuita que mata la teva productivitat.”

El gran problema és la falta de consciencia del que succeeix. Els canvis són lents i graduals, les males practiques arrelen en el subconscient de cadascun de nosaltres a través d’una repetició reiterada en les pautes d’actuació i el reforç que suposa l’obtenció de satisfacció immediata al realitzar cadascuna d’aquestes activitats. Perdem la capacitat d’atenció continua, generem temps de baixa qualitat, rebem una carrega cognitiva excessiva…

La solució no passa per la dissuasió. Una extensió al navegador per bloquejar algunes webs o una aplicació per restringir l’ús del smartphone ens pot ajudar puntualment però el problema continua. En entorns corporatius no es pot recorre al control com a via de correcció del comportament individual, un programari per registrar l’activitat de l’equip pot servir per detectar el problema però utilitzar-lo com a mesura de dissuasió minarà la confiança del grup  en la direcció, generaran hostilitat sense aportar una veritable solució:

Com fer un ús racional i eficient dels recursos tecnològics dels quals disposem?

Convertir-la tecnologia en un recurs

Hem de fer un ús conscient dels recursos digitals per evitar ser arrossegats pel corrent d’efectes secundaris que generen.  Tot comença per saber que volem i establir una escala de prioritats personals que evitin la presencia invasiva d’aquest recurs en el nostre dia a dia. Els següents punts ens ajudaran a establir uns criteris i endreçar-nos:

1. Crear  un set de treball reduït que ens permeti ser eficients

Un dels grans problemes és la gran quantitat d’opcions al nostre voltant, no en quan a dispositius – pel seu preu – però si en quan a aplicacions. Moltes d’elles són gratuïtes i instal·lables amb un clic, no hi ha res que ens impedeixi incorporar tot el que desitgem al ordinador o al smartphone.

Recorrem el camí de forma intencional. Pensem que volem aconseguir amb cada eina, que ens pot aportar. Investiguem una mica anant més enllà del market i de la seva pàgina web, llegim reviews d’usuaris satisfets i decebuts, busquem alternatives aplicant la mateixa rutina.

Un cop descarregada fixem un període de prova de 10 o 15 dies i decidim si realment val la pena. Si no és així desinstal·lem-la i passem a la següent opció. No ens ha de fer por les alternatives encara que no siguin d’ús generalitzat, tampoc decantar-nos per programari de pagament si és la millor opció.

Treballem amb un sistema de doble cercle, on el cercle interior és la teva caixa d’eines (ús habitual) y el cercle exterior és l’espai de proves enfocat a millorar-la. Dedica temps a provar noves eines dedicant atenció i assignant espai – mai més d’una a la vegada – durant un període de temps predeterminat  aplicant els criteris mencionats i sense por a desestimar les que no serveixin.

2. Profunditat en l’ús

Preocupa’t d’aprendre a utilitzar-la per millorar-ne l’ús i com a mesura de dissuasió per abandonar-la a les primeres de canvi. Les dreceres i combinacions de tecles aporten un plus d’eficiència a l’usuari.

Un dels grans secrets d’Evernote son les comandes per personalitzar la cerca. Permet refinar la cerca més enllà de teclejar una paraula o frase descriptiva.

Profunditat també és entendre l’efecte que causa en el nostres flux de treball, com ens afecta i el retorn aportat. Si és una eina de treball, més enllà de la funcionalitat, ens hem de preguntar si ens ha ajudat a simplificar les rutines o ha generat treballs paral·lels i noves necessitats a resoldre.

En el seu dia Evernote va disparar el temps de lectura davant l’ordinador i la pantalla del mòbil. Desprès d’adonar-me’n processava les lectures un cop per setmana, desestimant-ne una part considerable del que recollia per la xarxa.

Utilitzar una nova aplicació implica mirar enrere per reorganitzar rutines i procediments.

3. Fixar períodes de descarrega

Conviure amb la tecnologia i residir en la societat de la informació t’obliga a fixar límits. La necessitat d’apagar qualsevol dispositiu a partir d’un determinada hora cada nit i donar-te un descans el cap de setmana en forma de desconnexió total o reduint l’activitat digital a la mínima expressió. El fet de reconèixer que hi ha un món allà fora ens ajuda a mantenir una distancia necessària. Recarrega i allunya’t de l’obsessió.

Fixar límits també val per les relacions amb els altres. Per una qüestió d’educació, i de saber establir prioritats, no et connectis ni et dediquis a fer repassis els teus comptes mentre estàs en companyia.

4. Crear rutines de treball i hàbits

El secret de la productivitat no està en l’eina, ni tant sols en el mètode, sinó en els hàbits i les rutines. Abans d’incorporar sofisticació a través d’un dispositiu o d’un programari planteja’t que no funciona en la teva rutina. Desenvolupar hàbits com la recopilació i el processat diari o rutines com la revisió diària i setmanal per fixar prioritats han suposat marcar la diferencia.

Un cop comptem amb unes bases consolidades arriba el moment d’entrar en el pla digital per dinamitzar-ho. És el moment d’incorporar una app o un dispositiu per fer-ho més fàcil i ràpid, no per complicar les rutines. El secret és trobar la forma de fer un ús natural i integrat amb la teva forma de treballar.

Aquests punts han d’ajudar a canviar el marc mental per percebre els dispositius i la xarxa com una eina a utilitzar. Un recurs no un comodí a per matar el temps davant de la pantalla o substituir les relacions reals. Criteri per escollir, definir límits i una forma d’actuar per no acabar desbordat o enganxat.

Imatge via Mi vieja brujula sota llicència Creative Commons