Eficàcia, efectivitat i carrera professional

Una persona eficaç fa les coses bé, una persona efectiva a més te una direcció.

Una direcció no és una meta o un objectiu. És saber on es vol arribar i assumir-ho, de tal manera que condicioni les teves decisions.

Una situació viscuda els últims dies m’hi ha fet pensar i m’ha posat davant del mirall una altra vegada.

El meu company Javi marxa

Li ha sorgit una molt bona oportunitat en una altra empresa. Res d’estrany, és el que passa cada dia a tot el món però no al meu entorn. Visc en un entorn laboral estable, confortable, on les emocions i les novetats estan “racionades”. No hi ha la volatilitat que hi ha en les grans empreses tecnològiques i startups. Els dies, els projectes i els problemes van passant.  Vida de poble, vida rural, on sembla que mai passi res, però passa.  Passa però no a mi.

Tota aquesta situació m’ha remogut i m’ha dut a preguntar-me que no acaba d’encaixar.

(Lector) - David, avui no parles de productivitat?
(Jo) - Tinguis una mica de paciència que ja veuràs com tot està relaciona

Des de sempre he volgut una vida estable, sense sobresalts ni grans emocions, sense riscos,sense canvis. Fer allò que m’agrada i no haver de preocupar-me d’assumptes que considerava col·laterals com la gestió de la meva carrera professional.

Gran error, sempre hi ha una gestió de la carrera professional encara que un no se’n ocupi. De fet si no te’n ocupes és possible que se’n ocupi un tercer, sempre segons el seu criteri i interessos, esclar.

Eficàcia és velocitat

Soc un microgestor. Em dedico a organitzar els meus assumptes i perseguir objectius situats dins de la meva zona de confort. Això em mante ocupat i entretingut, no necessitava res més. L’ecosistema d’objectius, projectes i emocions controlades que he creat és la vida confortable que sempre he desitjat. Estabilitat aparent i sense sobresalts excessius.

Quan parlo d’eficàcia professional parlo de fer el millor possible la meva feina, preocupant-me sobre el que he de fer i deixant a l’ombra que m’agradaria ser.

És una situació com la d’algú que es proposi organitzar-se millor.  Si s’aconsegueix implementar Getting Things Done (GTD) ordenarà els seus assumptes, rebaixarà el seu nivell d’estrès i assolirà claredat. Et converteixes en una persona eficaç, productiva i vols més.

“Aquí és on arriba el drama. Entrem en una carrera de la rata on ens mantenim ocupats millorant la forma com fem les coses però no ens preocupem de si són les més adequades”

Guanyem velocitat fent el que fem sempre però no ens plantegem canviar.

Vivim en una bombolla. El que fem ens satisfà. Ens convertim en els reis de la nostra petita peixera i no ens preocupem de mirar més enllà. Ens embarquem en grans projectes, objectius però ¿Sabem on anem?

Direcció és avançar en vertical

Tenir direcció no és només fixar-se una meta. És determinació per assolir-la. En els últims post parlava de reciclar-me com a professional, per a que? Per continuar fent el mateix de sempre? Augmentar coneixements i habilitats sense obtenir un retorn és avançar en horitzontal. Fixar una direcció vol avançar cap a un canvi qualitatiu, cap a una millora mesurable.

Saber el que un vol a llarg termini implica compromís. A curt termini és tradueix en aplicar un filtre a la teva vida que converteix en important allò que t’ajuda a anar en aquella direcció i t’ajuda a dir que NO a la resta. A llarg termini vol dir assolir una millora en relació al que tens/tinc avui en dia.

I si soc capaç de descriure-ho amb paraules, perquè em costa tant arribar-hi?

Fer les coses correctes no és còmode

És incòmode i moltes vegades fa por.

“Ser eficaç és fer bé les coses correctes. Fer bé les coses correctes ni és fàcil ni és còmode”

Parlo molt d’emprendre accions, projectes, de pensar en objectius però sempre hi ha alguna cosa més. Em refereixo a arribar a aquells punts d’inflexió que representen abandonar el confort i arriscar-se de veritat.

Formar-te, treballar en els teus projectes sense arriscar el teu estil de vida requereix determinació, temps i energia. Però si a causa de la teva activitat paral·lela apareix una oportunitat professional que exigeix abandonar la teva seguretat (un canvi de feina, de residencià…) que fas?

Cal un acte de fe. Donar un pas al buit. Això no és tan fàcil d’explicar – ni de fer – com preparar la teva llista de projectes. No va de guanyar un capital intel·lectual, va de viure en primera persona i ser capaç de donar aquests salts al buit.

Una millora real implica experimentar el canvi, prendre decisions difícils i en definitiva madurar.

No és estrany que a en Javi li hagi sorgit aquesta oportunitat. És un gran professional i un tipus formidable. Estic segur que tot li anirà genial, tots li desitgem el millor.

Photo by Javier Allegue Barros on Unsplash

Opt In Image
Llista privada
Més productivitat i efectivitat

Articles del blog + Newsletter amb contingut exclusiu al teu mail.

Rep l'ebook 'Els meus objectius. De la idea a la realitat' de regal per aprendre a definir les teves fites.