Aquesta entrada també està disponible en: Español
No vull fer un post on explico de forma intensiva la forma com faig les coses i quines eines i recursos utilitzo.
Durant els últims dos anys la forma com faig les coses s’ha estabilitzat. Ja no visc en una dinàmica de proves continues de sistemes, tècniques i eines. Segueixo aquella filosofa de:
“La millor eina amb la que pots treballar és amb la que treballes en aquest moment”
Continuo treballant amb GTD administrant-lo amb Faciltehings i mantenint un magatzem personal d’informació amb Evernote.
No va de noves eines sinó de canvis lleugers amb efectes contundents. Canvis en perquè ho faig i perquè vull obtenir aquest resultat.
Incentivar les revisions mensual i trimestral
Una revisió mensual per endreçar el material de suport i l’arxiu.
Una revisió trimestral per replantejar-me les grans qüestions en que treballo i que em preocupen.
No hi havia revisió i per tan tampoc reflexió sobre els projectes que estaven en marxa. “Que penso fer per fer avançar el projecte X?”. Sense reflexió s’abona l’espai per la procrastinació.
No faig res extraordinari. En un full en blanc poso quatre línies escrites aclarint el punt en que estic en cada front obert, que faré durant el proper mes i – si es dóna el cas – els motius pels quals no s’ha aconseguit el que em vaig fixar el més anterior.
El principal problema era no disposar del moment per fer-ho. Fixar una cita al calendari per realitzar la pròxima revisió em permet bloquejar la primera hora del dia – del primer dissabte del mes – per dur-la a terme.
Tirar endavant un projecte/objectiu vol d’un contracte amb tu mateix. Una part del compromís és disposar d’una hora i lloc per quedar amb tu mateix i aclarir les ombres de la teva activitat.
Fer la revisió bé vol dir dedicar temps i atenció de qualitat i per això cal convertir-ho en un moment amb prou pes específic en la meva agenda. Registrar-la a l’agenda, bloquejar el temps necessari i col·locar-ho com a primera activitat del dia.
Fins que no completi la revisió no faig plans ni revisió de la meva activitat ordinària. Fins que no passo revista al meu semestre no hi ha res més en la meva perspectiva.
Tot això m’empeny a fer la revisió, m’hi convida no m’hi obliga.
Llistes d’accions i projectes amb menys elements
Intento no embarcar-me en projectes o permetre l’entrada accions que no tinguin un propòsit clar i no aportin alguna mena de valor. El fer per fer com a propòsit s’ha acabat i l’espai per explorar nous temes s’ha reduït.
El temps que disposo per fer és cada cop més reduït. El descans i esbargiment cada cop és més important per a mi.
Ja no estic disposat a augmentar l’amplitud del meu ventall d’experiències, prefereixo dedicar-me en profunditat a unes poques qüestions.
Ho faig en forma de projectes i objectius, convertint-se en allò que en productivitat s’anomena “el que és important” i passa per damunt del que és urgent o suggerent.
Més enllà del que és important també hi ha espai per activitats de manteniment i sempre es cola alguna acció “addicional”. Però el fet de mantenir aquest criteri pràcticament ha eliminat les activitats buides de les meves llistes.
Experimentar només amb propòsit
M’agrada prendre notes. Anotar el més rellevant per recordar, estructurar el coneixement i facilitar la meva feina posterior. Per a mi les notes són píndoles de coneixement.
Fins fa poc anotava, les processava i les passava a Evernote, editant-ne el contingut. Una quantitat excessiva de feina per un benefici tan minso.
Des de fa una bona temporada utilitzo la aplicació d’Evernote i el sistema de transcripció de veu del meu Android per prendre notes de les meves lectures.
El fet d’anar acumulant les notes en la llibreta d’Evernote dedicada al projecte o la lectura em permet sintetitzar millor i de forma més eficaç els resums o les idees que han sorgit.
Una cosa tan obvia m’ha permès desfer-me d’un procés massa farragòs. Em sembla un exemple perfecte d’una tecnologia que aporta un valor real a la meva forma de fer.
Tot i no experimentar amb programari nou si que intento conèixer millor el meu programari i la meva forma de treballar. Trobar els punts que no funcionen i millors formes de fer les coses.
L’experimentació sempre cerca donar resposta a un problema o millorar una situació.
–
No hi ha novetats espectaculars pel que fa amb que treballo. El canvis arriben en el pla de com i perquè treballo.
Acabar amb l’activitat inconnexa, amb provar coses per provar coses. Sempre fer amb un propòsit o per obtenir sumar a un resultat més gran i deixar de banda accions i projectes inconnexes. Aquest és el gran canvi.
Photo by Kelly Sikkema on Unsplash
