Perquè em costa tant portar a la practica el que aprenc sobre eficàcia personal?

Perquè em costa tant portar a la practica el que aprenc sobre eficàcia personal?

Que fàcil és parlar d’eficàcia personal i que difícil és dur-ho a la pràctica.

Qualsevol persona te a la seva mà aprendre sobre canviar hàbits, implementar un sistema de productivitat o qualsevol tècnica que millori la seva productivitat personal. Són conceptes senzills de comprendre i fàcils d’aplicar. Només depenen de tu.

El problema ve al passar de la teoria a la pràctica. Apareixen friccions, inconvenients que et vas trobant quan apliques qualsevol tècnica o millora per petita que sigui. Dificultats “casuals” que si no sabem com afrontar-ho ens acabarem cremant i ens empenyeran al abandó.

Les teves lectures sobre millorar l’eficàcia personal no t’han posat sobre avis d’aquest tipus de situacions.

Després del meu post parlant de que s’ha de saber abans de començar a millorar la teva eficàcia personal, continuo amb unes línies sobre que fer per no naufragar al passar a l’acció.

El canvi genera friccions i malestar

El canvi genera resistència. L’entenem, les noves formes de “fer” crearan aquelles incomoditats pròpies de sortir de la rutina, de deixar d’actuar en mode automàtic propi dels comportaments ja interioritzats.

El que se’ns escapa és com un sol canvi implica modificar un conjunt de petits detalls, de petits canvis en paral·lel que compliquen la situació. Augmentant els generadors de fricció o creadores d’una sensació de malestar.  

“El canvi que m’he proposat fer és massa dur, em resulta massa exigent”

Els entusiastes que intenten posar en marxa el sistema Getting Things Done (GTD) desprès de llegir el llibre “Organizate con eficacia” s’estavellen contra una paret. Són massa canvis a la vegada. El més normal és que no es pugui assimilar i s’acabi abandonat.

“Dedico massa temps i energia a fer les noves activitats que m’he proposat. Em començo a qüestionar si val la pena”

Quan començava a treballar amb GTD, al final de cada dia processava les meves safates d’entrada. Hi havia tal quantitat d’assumptes i intentava fer-ho d’una forma tant fidel a les pautes al sistema, que era esgotador i minava de forma seriosa la meva motivació.

David Allen no en parla d’això al seu llibre.

“Em costa utilitzar la eina que he triat per dur a terme la meva nova activitat”

Tenim una esfereïdora tendència d’acompanyar un canvi en la forma de fer amb l’ús d’una nova eina o una nova andròmina/gadget. Afegint la dificultat de fer quelcom diferent a la d’usar una eina que no domines.

Quan implantes l’hàbit de capturar, el més senzill és anotar en una llibreta però la gent insisteix fer-ho amb la seva smartphone. Obrir el dispositiu, accedir a l’app, anotar amb aquest teclat o amb un sistema de reconeixement de l’escriptura manuscrita.

No creus que és complicar-se la vida en excés?

“Quan realitzo el canvi sento incomoditat”

Incomoditat. Tens una forma arrelada de fer les coses, la canvies i hi ha una resistència. El natural és fer les coses com les fas sempre, la resta és fugir de la conveniència.

Incomoditat social. Estàs a la teva oficina, has de capturar una idea, obres el teu smartphone i la registres. Si ho fas de forma continuada, es possible que els teus companys t’observin. Per algunes persones això és un factor que resta.

“No aconsegueixo continuïtat. Començo a pensar que no soc capaç de fer-ho”

Continuant amb l’exemple de capturar. És possible que et relaxis i pensis que ja ho anotaràs quan acabis el que estàs fent, o que no val la pena anotar un detall massa insignificant.

L’omissió fonamenta oblits, descuits i tot això genera frustració.

Això només és un breu resum dels inconvenients. Tots segueixen un mateix circuit: Del entusiasme per un nou canvi es passa a ser conscient d’una certa fricció, d’aquesta fricció es passa al malestar i d’aquí a la frustració i a buscar una excusa convincent per abandonar.

Millorar l’efectivitat personal és una qüestió d’obstinació i tècnica

Els canvis profunds mai són cosa de 4 dies. Oblida’t dels 21 dies per canviar un hàbit o de les promeses per implementar el teu sistema GTD en un cap de setmana, o en un mes.

Millorar la teva eficàcia personal de forma substancial requerirà temps.

Res de decepció. El gran secret per obtenir una millora substancial de la teva eficàcia personal és aconseguir persistir. La qüestió és: Com fer-ho sense passar un mal tràngol?

  • Entén que tot canvi genera algun tipus de malestar.
  • Implementa els canvis d’un en un. Varis canvis al mateix temps et carreguen en excés i multipliquen la insatisfacció.
  • Implementa el canvi més petit possible. Un canvi en la teva rutina pot implicar modificar múltiples hàbits. Tria per qual començar. Si ets principiant no siguis massa ambiciós. Per exemple: Si vull capturar, el primer que faré es acostumar-me a portar la meva llibreta i un bolígraf sempre a sobre.
  • Fes les coses fàcils. Si vols sortir a caminar cada dia emportat les sabatilles esportives a la feina i al acabar la jornada torna a peu a casa. Si vols capturar, la llibreta i el boli sempre damunt la taula, a la vista, amb la pagina en blanc a punt per anotar.
  • No et castiguis. Cal cert grau d’autoindulgencia, no castigar-te. Pensa en que en treus de tot, en el que si ha sortit bé fins el moment.
  • Si falles replanteja la situació. Planteja el canvi en la mateixa línia però a menor escala. Si lo de portar sempre amb tu llibreta i el boli no ha quallat, sempre pots deixar-te’l a casa o l’oficina, planteja’t portar sempre un petit llapis i un tros de paper en els pantalons.

Es digne d’algú amb trastorn obsessiu-compulsiu, però recorda, l’important és implementar el canvi.

  • Un gran canvi només és la suma d’un conjunt de petites victòries. Els petits s’encadenen i la millora total és més gran que l’efecte de la seva suma.
  • Per persistir cal gaudir. Com? Plaer sensorial. Captura tot en una llibreta, anotant amb un pilot G2, un boli amb el qual ve de gust escriure. Retroalimentació: al final del dia fes un repàs de tot el que has escrit, et alleujarà les preocupacions. Recompensa: Si implantes l’hàbit amb èxit dóna’t permís per a una bona cervesa (¿d’importació?) O una peça de xocolata.

No és arribar i moldre. Cal picar pedra. Cal entendre que hi ha inconvenients dels qui ningú et parla. No és tracta d’un dolor traumàtic, és més aviat com una picor perllongada. El més fàcil seria deixar-ho estar tot però si no persisteixes no guanyes.

Pensa en gran, actua en petit (tant petit com puguis), acomodat el canvi i puja un esglaó més. Que tinguis sort i no t’oblidis de gaudir

Photo by Sandeep Singh on Unsplash

Opt In Image
Llista privada
Més productivitat i efectivitat

Articles del blog + Newsletter amb contingut exclusiu al teu mail.

Rep l'ebook 'Els meus objectius. De la idea a la realitat' de regal per aprendre a definir les teves fites.