Quan parlem d’implantar hàbits ens plantegem com fer front a la resistència al canvi. L’estratègia més eficaç és recorre als petits canvis. Modificacions el més petites possibles per tal de vèncer la fricció i assegurar l’èxit al implantar una nova rutina.

Però quina ha de ser la magnitud d’aquest petit canvi? Que és el que intentem aconseguir amb  moviments tant ínfims? De veritat val per alguna cosa o si ens centrem en donar un gran salt, podem escurçar temps i patiment?

Implantació incremental d’hàbits

Fa anys que em dedico a creat hàbits, amb major o menor èxit. Ho he provat de diferents maneres, des de donar un salt i fer un gran canvi com aquell que es tira a la piscina en “bomba”, fins a una via més gradualista basada en petits canvis.

“Un hàbit és com plantar una llavor i dedicar-li atenció per fer-la créixer”

Al final m’he decantat per aquest últim. Fer un canvi, a vegades minúscul o més rellevant segons la situació i fer-lo créixer per arrelar-lo fins a no necessitar de la meva atenció i dedicació conscient per funcionar.

El problema és el mateix de sempre. Quan diem petit canvi, com de petit ha de ser? Com ho mesurem?

La repetició és la gran victòria

És curiós observar el procés mental que acompanya l’hàbit. Primer i abans de començar el veig amb optimisme i observo, amb un biaix positiu, tot allò que m’aportarà i com millorarà la meva vida. M’estic autoconvencent per tirar-ho endavant. És del tot inconscient i em resulta fascinant.

Em passa quelcom similar però en direcció contraria al passar a l’acció. Al implementar cada mini-canvi m’anava convencent de que això no anava enlloc. Massa lent, massa insignificant, massa irrellevant…

Sovint sembla ridícul i insubstancial. Llegint a gent com a James Clear, el qual et dona una visió global, un aprèn que el gran valor no és el resultat sinó el sistema.

Si només et quedes amb el resultat de cada petit canvi i no veus més enllà et deixaràs endur pel desànim. La repetició i la integració d’un nou element a l’estructura de la teva rutina és la clau per la victòria.

Com pots millorar un hàbit que no existeix? Primer has de crear-lo.

Que puc esperar d’un petit canvi

El gran problema és definir com ha de ser aquest petit canvi. En el seu dia vaig començar amb accions simples que m’empenyien a pensar en el canvi a realitzar i fer-hi alguna cosa.

Al plantejar-me menjar millor vaig començar per incloure verdures i fruita en la meva llista de la compra. En el cas de la fruita ho encadenava amb deixar-ho en un fruiter sobre la taula on menjo per tenir-la sempre a la vista i no oblidar agafar-ne una per dinar o sopar.

Va ser un cas d’èxit instantani. Un petit canvi amb un gran impacte. Menjava una fruita i reduïa els postres dolços i menys saludable.

El tema de les verdures va ser diferent, necessitava aprendre a cuinar-les i encaixar-les en la meva dieta. Quelcom més complex que va dur a una cadena de fracassos i frustració. Al no ser un gran cuiner – diguem-ho així – mai quedava com havia de quedar. Necessitava preparació prèvia.

Són dos exemples de com varis petits canvi poden encadenar-se fluint i aconseguint grans resultats. I de com pots tenir que tornar enrere per implementar altres passos previs.

Hem d’acceptar qualsevol de les dues possibilitats, celebrant els guanys inesperats i sabent reaccionar quan les coses no funcionen.  

Dedicar-hi dos minuts

Una de les grans idees recollides del llibre d’en James Clear, Hàbits atòmics, és la regla dels 2 minuts. Aquesta pot ser una bona forma de definir la magnitud d’aquests petits canvis. Tot allò que càpiga en 2 minuts és el que hauràs d’implementar.

Pots definir una o varies accions que puguis realitzar en 2 minuts?

Abraçar aquesta regla et permet deixar de banda els dubtes sobre si el següent canvi a realitzar és massa gran o massa petit, si tindrà impacte o si serveix per alguna cosa. Escolta, el que necessites és:

  • Definir un canvi a realitzar en una capsula de 2 minuts
  • Entendre que l’important no és el resultat sinó mantenir la repetició
  • Si no funciona corregir escollint un altre canvi.
  • Si funciona, incrementar.

No et pots estalviar l’esforç i les friccions derivades de la implantació d’un nou hàbit, o la substitució d’un de dolent. Pots estalviar-te la frustració i el patiment, entenent millor com funciona el procés i afinant-lo progressivament.

Opt In Image
Llista privada
Més productivitat i efectivitat

Articles del blog + Newsletter amb contingut exclusiu al teu mail.

Rep l'ebook 'Els meus objectius. De la idea a la realitat' de regal per aprendre a definir les teves fites.