Aquesta entrada també està disponible en: Español

PinLinkedIn

El temps estructurat em dona la vida. Organitzar les meves accions, tenir clares les meves responsabilitats i en definitiva reflexionar sobre el que he de fer ha incrementat la meva qualitat de vida.

No parlo de la millora de resultats. Des de que vaig començar ara fa… els anys que sigui… a preocupar-me per aquest tipus de qüestions, les coses han anat a més. He experimentat un augment del meu ample de banda a l’hora de fer i de la qualitat dels resultats obtinguts.

Continuo convivint amb les meves misèries. Procrastinització, resultats obtinguts amb un nivell de qualitat insuficient, esforços perduts o sense continuïtat per  falta de visió…

Però hi ha un area de la meva vida que no compta amb aquest tipus d’avantatges. L’oci i el lleure no te el toc de gracia que si he donat a “la feina”. A dia d’avui no compto ni amb el que, ni el com, ni el perquè.

Pots canviar la forma de ser a través dels hàbits i les accions, per això és tant poderosa l’efectivitat personal – @davidtorne Click To Tweet

Abans  que m’etiqueteu com a “psicopata del GTD” o “Obsés de la productivitat personal” per voler portar una mica, repeteixo, només una mica de ordre i reflexió al meu temps de lleure, deixeu-me donar-vos una mica de context.

En primer lloc, sempre he donat més importància a la feina que a tota la resta.

Segon, sempre m’he relacionat millor amb les maquines que amb les persones.

Soc programador. M’he realitzat a través de programació, dels ordinadors i de la tecnologia. Per mi la passió sempre implica tenir una pantalla davant. Una passió transformada en propòsit i en professió. Pel camí vaig deixar enrere la resta.

“Mai he dedicat al meu temps de lleure l’atenció ni la dedicació que ha tingut la feina”

Crear una visió

Quina és la meva visió? Augmentar la qualitat  del meu temps de lleure i la capacitat per socialitzar. Crear alternatives d’oci allunyades de les pantalles i la tecnologia. Donar més pes a les interaccions personals que a les virtuals.

Quin és el propòsit de tot això? En el fons vull canviar la meva forma de ser. Ho vull fer canviant el que faig i creant nous hàbits. Deixar de ser una persona sense gust per les activitats socials i al aire lliure.

“Canviar la forma de ser” és una aspiració majúscula, va molt més enllà que canviar rutines.

Continuo pensant que els teus hàbits et defineixen. De la mateixa forma que el que creus marca el que penses i el que acabes fent, crec que es pot canviar el cicle a la inversa. Canviant el que fas pots canviar el que penses i el que creus.

Passar a l’acció

Planificar no serveix de res sinó som capaços de convertir la idea en realitat.

Per donar pes a aquesta nova onada de canvis he d’obrir-los-hi la porta del meu sistema. En el meu sistema GTD s’ha de poblar d’idees i activitats relatives a aquest tipus d’oci.

Ja disposo d’àrees de responsabilitat per la família, pels amics i per l’oci però estan pràcticament hermes. La multitud d’intents de desfer la línia que separa la vida personal i professional sempre ha acabat en proclames i brindis al sol.

  • Rutines de desconnexió el cap de setmana. Crear períodes sense connexió, sense pantalles, per tal de dedicar-los a altres activitats.
  • Fixar-me com a objectiu participar en aactivitats que impliquin un component social i d’aire lliure.

Ambdós punts són específics, mesurables i accionables de tal manera que puc anar revisant la seva evolució durant la revisió mensual i donar un cop de timó si cal.

Tot és començar. Establir espais on no faré ús de la tecnologia, acomodant-me a activitats com la lectura o escriure sobre paper i començar a buscar activitats a realitzar a l’aire lliure.

Donar visibilitat donarà pas a obrir-me a activitats amb grups, com trobar quelcom a fer amb el centre excursionista, el que implicarà adaptar per complert les meves rutines del cap de setmana.  Una nova capa de fricció i dificultat.

–

Hi treballo des de l’estiu passat. He convertit la cerca d’activitats en grup en una prioritat. Abans del confinament ja comptava amb algun èxit i algun fracàs. 

En reprendre-ho m’he decidit a normalitzar-ho. Incorporar-ho com una part més de la meva vida.  Ho faig supervisat per algú. Una professional amb qui mantinc trobades periòdiques i reviso la meva activitat.

En part s’alimenta de la lectura del llibre Minimalisme Digital de Carl Newport on se’ns convida a buscar activitats amb sentit i profunditat. Una profunditat que em perdut al substituir l’oci de tota la vida per activitats buides relacionades amb la tecnologia.

Potser aquest és el moment per rellegir-lo.

Si algú vol fer-me arribar les seves suggerències sobre que fer, sobre tot si és de la ciutat de Lleida o volta’ns i em vol proposar assumptes concrets, li estaré agraït.

Photo by Juliane Liebermann on Unsplash