Creant una planificació mínima viable

Creant la meva Planificació Mínima Viable

Per evitar el descontrol i la insatisfacció comentada en el meu anterior post he pres decisions. La primera és aplicar “acountability” als meus projectes/objectius. Parlar-ne en el blog perquè sapigueu com em va i obligar-me a mantenir una disciplina en quan a la seva execució i la seva avaluació.

La segona és realitzar una planificació natural per aquells de major complexitat. L’usaré per obtenir una preparació mínima viable pel meu projecte formatiu. Més enllà de no caure en els mateixos paranys m’ajudarà a convertir les intencions en resultats ben definits i en activitat realitzable.

L’article és un exemple pràctic de com realitzar una planificació natural.

Continua llegint

Revisió anual. Quan les coses no van bé

Aquest és l’últim post del any dedicat a la meva revisió anual. En anys anteriors t’he proposat com fer una valoració del teu exercici i dels teus valors, però aquest any variarà una mica.

Aquest any he protagonitzat el que es coneix com una caiguda del vagó en tota regla. Els meus projectes personals, el meu pla d’objectius anual se’n ha anat en orris!

Crec que potser positiu per a mi i per a tu parlar sobre el tema. Admetre i parlar sobre els errors d’un, sobretot si són a “a lo grande”, pot ser una cura d’humilitat que acabi aportant alguna cosa positiva.

Continua llegint

El valor de teixir la teva xarxa social

Mesures el temps que passes fent coses “reals” i relacionant-te amb altres persones?

En el seu dia internet i el fet d’estar connectat em va semblar un potenciador increïble. Les possibilitats eren inesgotables. Tenies qualsevol cosa a l’abast de la teva ma: informació, coneixements, possibilitat de relacionar-te amb persones a les quals mai hauries pogut tenir accés.

Desprès de tots aquest anys m’adono que hi ha un revers tenebrós. Quan més  connectat  – en línea – estic més em desconnecto del món real, de les persones i del que succeeix al meu voltant. Continua llegint

GTD. Píndoles amb atenció de qualitat

Deixar-ho de banda per centrar-te en una activitat de forma exclusiva. Iniciar-la i finalitzar-la sense deixar res a mitges, amb la seguretat que tot queda tancat, sense cap detall a concretar. Això és atenció de qualitat.

Dividir el teu focus, acceptar talls en el teu flux de treball, fins i tot donar cabuda a la multitasca … La teva atenció és superficial i el resultat del teu treball irregular. Un no se sent satisfet.

En totes les disciplines el que importa són les bases. L’atenció de qualitat és un dels pilars de la productivitat personal. Un cop entès només et preguntes “Com puc cultivar-la de forma eficaç?”

Continua llegint

Crear una efectivitat consistent

El post d’avui és el gra – la substància – del que he recollit de tot això de la productivitat personal.

Un intenta aprendre el que pot, ho posa en pràctica, es va donant de cap a la paret i polint el més rústic d’ell mateix per a que tot vagi encaixant.

Cada vegada tinc més clar que quan sobre autogestió en sé ben poc i d’aquest poc el que ve a continuació són algunes de les coses més importants :-)

Continua llegint

Procastinar II. Fàcil abans que important

Comença la teva jornada, estàs davant de la teva llista de pròximes accions i saps el que has de fer: Avui et toca començar per una labor de gran exigència, d’aquelles que requereix concentració i una inversió en temps no menor a dues hores.

La primera hora del matí és quan estàs en millors condicions per dur-la terme però tot i així dubtes. Saps el que has de fer però hi ha quelcom que et tira enrere.

No se si és la falta de recompensa immediata, l’absencia de motivació o la intimidació que et provoca però et dius a tu mateix que potser millor començar per alguna acció menor que et puguis treure de sobre fàcilment i després ja tornaràs al plat principal del menú.

Ens passa a tots. És humà. Prioritzem el més immediat – tancar assumptes – enlloc de demorar la recompensa per obtenir un guany major. Sense adonar-nos-en deixem de fer el que hem de fer per realitzar una activitat menor que ens manté ocupats i genera la sensació de “progrés”.

Mantenir-se ocupat és una forma subtil de procrastinar Click To Tweet

Continua llegint