Arxiu de la categoria: Formació

Objectius, esforç, resultats, satisfacció

Imatge via MikeOliveri sota llicència Creative Commons

Un títol curiós. De fet, es tracta de la seqüència que hom ha de seguir per aconseguir quelcom. Però més enllà d’això és el mecanisme que una persona a de conèixer i experimentar per saber quin és el valor real de la feina i la satisfacció que aquesta produeix. Després de que ha petat tot, i quan  tothom parla de la pèrdua de la cultura de l’esforç penso en els meus anys d’estudiant i el procés que hem va portar a conèixer aquest el sistema esforç-resultats.

Continua llegint

Tècnic+Tècnic=Tècnic

Imatge via Albert Mata sota llicència Creative Commons

Amb la sana intenció d’ampliar la meva formació, fa temps que estic cercant algun postgrau o màster per complementar els meus coneixements. Com a persona obcecada amb el món de la computació, m’he abocat a cercar una especialització en la meva area. Fa mesos que miro i remeno. Ja sigui pels dubtes sobre l’aplicació real en la meva feina actual o per la falta de solidesa en dels diferents programes, encara no m’he decidit per cap. No estic disposat a gastar una quantitat de diners significativa en un curs que no sigui solvent, ni ha cursar uns estudis pel simple fet t’obtindré un títol que no tindrà aplicació practica.

Continua llegint

Les TIC i els canvis en l’educació


Imatge via smannion sota llicència Creative Commons

El post d’avui és un repàs dels diferents canvis que en els ultimes deu – quinze anys han anat entrant  la Universitat, pel que fa a les TIC. He cregut important fer-lo per intentar percebre – a través de la descripció de tres canvis – el grau de metamorfosi que ha tingut l’ensenyament, com han canviat els recursos i el mitja, i com això canvia les relacions entre els diferents actors del procés educatiu. Important també per intentar entreveure quins són els canvis que s’incorporaran en un futur no molt llunya en el territori de l’educació secundaria i primària, tot i que això ho deixem per un segon post sobre la matèria. Poc a  poc i gracies a iniciatives com les comentades a continuació, l’educació i l’aprenentatge surten de l’aula, i passen a ocupar un lloc en el nostre dia a dia sense que això representi una restricció per nosaltres. Eines per canvia la nostra percepció de la formació, com a part de la nostra vida actual, no com una etapa que ja hem tancat.

Continua llegint

Formació sota demanda

Imagina una eina que et permeti obtenir formació sobre un tema determinat. No hem refereixo a Googlejar i obtindre informació i tutorials desde la xarxa, parlo de formació reglada, cursos amb plans d’estudis ben definits, professors i tutors que puguin oferir una guia amb garanties.
Existeixen moltes entitats que ofereixen formació en línea, acadèmies, escoles tècniques i universitats. Totes elles amb els seus cursos, especialitzacions i formació de grau i postgrau. No és això, tot i ser similar. El concepte seria molt més lliure i no implicaria restriccions temporals que lliguin la docència a cursos o semestres. Estem parlant d’una formació més granulada i amb un nivell de personalització respecte l’alumne molt més elevat.

1. Molt més especifica. Formació en alguna vesant tècnica o practica d’una matèria. Cursos per dominar un programari en concret, una assignatura d’una titulació. De cursos de 30 hores, fins a cursos d’un any.
2. Molt més oberta. Per a contractar e iniciar quan i on es vulgui. En línea i sota demanda. Iniciant la formació en el moment de contractar-la o quan es desitgi, sense haver d’esperar a una data d’inici. Sense horaris. Amb l’única excepció de les avaluacions.
3. Amb un major seguiment per l’alumne. Tutories periòdiques. Oferir sistemes d’autoavaluació que permetin corregir exercicis de forma automàtica. Una via de contacte telemàtica amb professors durant tot el període docent.
Actualment les universitats compten amb els OpenCouseWare, portals on ofereixen els materials dels seus cursos de forma gratuïta. Youtube va iniciar – fa uns mesos – la iniciativa EDU, on les universitats obren canals  i penjant classes en línea … Existeixen més iniciatives similars a la xarxa. Crec que es tracta d’un pas previ al plantejat en aquest post. El contingut es troba a la xarxa i el navegant hi accedeix quan li plau.
El concepte és el mateix, donant un pas endavant. El plus al que aporta respecta a iniciatives acuals, és el de posar algú al altre costat. Un receptor a la nostra demanda, que ens orienti, supervisi i validi els nostres coneixements. No estic parlant únicament d’un professor en la matèria, faig referència a una estructura docent que doni suport al demandant i que ofereixi un producte docent amb un reconeixement.
Per donar un exemple molt més concret, m’agradaria parlar d’un dels cavalls de batalla de qualsevol persona avui en dia. L’aprenentatge de l’anglès. Hom pot obtenir una formació que el proveeixi d’una base per entendre i expressar-se en llengua anglesa. En una escola d’idiomes o en les assignatures que cursa a la universitat. Tot i així continuarà sent una gota en mig del mar. Al finalitzar els estudi se’ns presenten dos problemes, el desús del coneixement adquirits, i la falta de coneixements en camps específics. El primer suposa una pèrdua de les habilitats adquirides. La falta de practica continuada deteriora el coneixement adquirit. En segon lloc una base en el llenguatge no ens permet obrir portes del món comercial o acadèmic, fins i tot l’anglès que s’ensenya crea una certa distancia amb l’angloparlant nadiu per la falta de control de les expressions comuns i populars.
La solució en el primer cas seria la contractació d’un servei que permetés la practica continuada, ja sigui de l’anglès parlat, escrit i l’aprofundiment en certes àrees a partir de tutories personalitzades per via telemàtica. Un tutor faria un seguiment i ens recomanaria un seguit de tasques per reforçar i mantenir el coneixement de la llengua. Evidentment, el resultat no serà com viure a Londres , però permetrà frenar-ne l’oblit.
En el segon cas, oferiria cursos d’un nombre específic d’hores, especialitzats en àrees orientades a un perfil més professional. El client/estudiant contractaria un mòdul d’anglès comercial o un mòdul d’anglès per a conversa per fer-ne un ús actiu.
Sembla una fantasia, però mirant enrere també ho semblarien totes les innovacions que Internet ens ha dut en la última dècada. Avui en dia la formació és massa rígida. La formula d’una aula + una matèria + classes amb un horari marcat i un temps determinat de duració, sembla propi del segle 19. Crec que una de les grans canvis que veurem en la pròxima dècada serà una transformació del model educatiu, tant en escoles, universitat, com en la formació al llarg de la vida.

Enginyeria per a programadors

Quina tristor la dels posseïdors d’una enginyeria tècnica o superior en informàtica. Després d’anys d’assimilar conceptes com els diferents cicles de vida existents en el món del disseny de programari, de treballar amb eines CASE, de dissenyar projectes amb UML, ara resulta que ens passem el dia implementant. Estrictament implementant. Sense fe cas a la mètrica, només la sintaxis compta. La sintaxis, el seguiment del pla de projecte – implementar x en un temps t – i la satisfacció de l’usuari final. Tot el que queda fora d’aquest marc és bohemi i poc recomanable pels estoics programadors, distraccions poc funcionals.

L’escola mata la creativitat

Un vídeo de TED on es parla de com l’actual estructura del sistema educatiu mata la creativitat. Un model educatiu dissenyat durant el segle XIX per educar la gent de l’època de la revolució industrial continua vigent avui en dia, en un món amb un ritme de canvi geomètric.