Professional

Videocurrículum: La imatge en la selecció de personal


Imatge via ifranz sota llicència Creative Commons

Accessible, ràpid i fàcil, són tres adjectius imputables a qualsevol servei ofert a través de la xarxa amb certa repercussió. Imagina’t aplicar aquests valors al nostre CV. Que tenim? Un videocurrículum. Una peça de vídeo on es condensa la nostra experiència professional i formació acadèmica en pocs minuts (de 2 a 5 minuts). Més impactant per al receptor que un currículum escrit. Un clar exemple de com una imatge val més que un text sobre paper. Una presentació visual, ajudarà a la persona que el visualitza a fer-se una idea més aproximada de qui som.
Un videocurrículum és el complement ideal al nostre currículum escrit. Ens permet llençar un flash per cridar l’atenció dels encarregats del procés de selecció, mostrant-nos com persones proactives, amb inquietud per les noves tecnologies. Especialment recomanable per a persones amb facilitat pels idiomes, els hi permetrà demostrar el seu domini de les llengües que dominin canviant l’idioma en que realitzen la presentació.

Videocurrículum: La imatge en la selecció de personal >>

Cercar i oferir talent a la xarxa

Imatge via Alex E. Proimos sota llicència Creative Commons

En el meu anterior post d’aquest cicle sobre el nou món laboral, feia referència a la necessitat de diferenciar-se. Sobresortir de la resta de candidats que aspiren a ocupar una vacant en una empresa, fer-nos visibles com a professionals en una activitat oferint quelcom diferent als demes. L’objectiu és brillar dins de la massa de currículums i histories professionals congregades en procés de selecció tradicional on publiquem una oferta, independentment de la plataforma que utilitzem, diari, pagina web especialitzada, etc… Un problema insalvable fins al moment.
Per part de l’ofertant hi ha l’inconvenient de no seleccionar la persona més adequada per la vacant. L’elecció final es mourà en un barem d’aspirants seleccionats entre totes les candidatures presentades, els quals comptaran amb unes característiques similars. Previsiblement es seleccionarà un dels millors candidats, però sempre queden certs dubtes. Realment és el més preparat per aquest lloc? Te la predisposició necessària per treballar en la nostra organització? Estarà present en altres processos de selecció de personal? I si ho està, el podem perdre a  curt/mig termini?

Cercar i oferir talent a la xarxa >>

Problemes recurrents per l'informàtic

     Imatge via Bill Selak

La informàtica, així en genèric, és quelcom mal•leable, tou i poc consistent. Ho diu la mateixa paraula software. El producte del nostre treball no és reflexa amb un resultat d’una visibilitat que ressalti. Si aquest fet el combinem amb la percepció que el públic te sobre el món de la computació, inclòs el món del maquinari, on tothom es veu capaç de fer front a una reparació o a la posada en marxa d’un programari, graciés a la sensació de proximitat i confiança que es genera al poder desfer i tornar a refer, o tornar a començar de zero, es genera la sensació que es tracta de quelcom fàcil, on tot problema es pot arreglar amb 10-15 minuts de feina del nostre simpàtic parent o veí que s’hi dedica, on els problemes es generen gracies a una peça mal ficada dins la màquina o un programari que no funciona correctament a causa d’una mala configuració, i que TU solucionaràs pràcticament sense esforç. 

Crec que aquesta és una de les raons per a la falta de reconeixement del nostre sector i una de les fons de més maldecaps per als seus professionals, i aquí és on volia arribar. Quines són aquelles tedioses i repetitives situacions que se’ns plantegen dia si i dia no, i com podem fer-hi front, sense resultar desagradables i donant una imatge de serietat? En el post descric 3 dels escenaris més comuns i quins camis podem presentar als amables usuaris que sol•liciten la nostra ajuda. Però abans d’entrar en matèria unes normes d’ús general:
El grau de parentiu i amistat és suficientment estret per prestar ajuda sense una contraprestació? Si la resposta és sí, en la meva opinió també hauríem de contestar afirmativament al requeriment.
Mantenir un grau de tensió i distancia mínima quan es realitza el servei, a ser possible per que el receptor se’n adoni de la suposada dificultat de la tasca que estem realitzant.
Comunicar i dialogar. Explicar que hem fet al seu equip i les conseqüències que pot tenir. Sense alterar-nos en el cas que el receptor no hi estigui d’acord i no vulgui entrar en raó, o mostrant una aptitud que digui allò de “això és el que hi ha” si mostra decepció.
Tres consells bàsics i útils que ens han de servir a l’hora de fer front a situacions com les següents:

“M’he instal•lat l’Autocad i no m’arrenca, t’ho pots mirar?” o ” Hem va molt lent l’ordinador, me’l hauries de formatejar”

Prestar serveis de forma gratuïta amb l’excusa que som amics o coneguts.
Se’ns dubte la més reiterativa i penosa petició a la que un informàtic ha de fer front. Aquells amics, coneguts o persones agregades al facebook que no et saluden pel carrer, es dirigeixen a tu i et demanen el favor. En aquest cas hauríem de desenvolupar i tenir sempre a ma una llista de serveis/preu i cobrar una tarifa, tot i que sigui reduïda, per prestar el servei. Pot resultar xocant per l’altra part les primeres vegades, i ben segur que ens sentirem la frase “Però si a tu no et costa res“. Abans de contestar, o mentre llegiu el post, feu-se la pregunta “Si tu hem fessis qualsevol feina, m’ho faries gratis?”. Aquí entra en joc el factor comunicació per exposar els arguments que ens porten a cobrar pels nostres serveis.
Arguments per cobrar pels nostres serveis
-Consumim el nostre temps i recursos per fer una tasca que no ens revertirà en res.
-Perdem temps d’oci en tasques que poden resultar tedioses i complexes, amb el conseqüent estres que provoca.
-Mesura de fre a les sol•licituds innecessàries de suport.
Un petit consell. Si hem de prestar un servei ens serà tremendament útil comptar amb un servei de connexió remota, com Teamviewer, que permeti prestar assistència sense desplaçar-se. Estalviarem temps i molèsties, a més d’oferir immediatesa a l’hora de solucionar quelcom. Si es tracta d’un sistema de pagament, podem comptar amb una tarifa d’assistència remota amb sucosos descomptes.

“Hem vull comprar un PC, hem podries orientar”, “Estic pensant en montar una pàgina web, que necessito i quan hem pot costar?”

Assessorar en sobre temes en els quals no tenim massa domini o control.
Situació “Solo ante el peligro”. Si no domino un tema i dono un consell, orientatiu i avisant del meu desconeixement, al final es tornarà contra mi. Quantes vegades ens ha arribat el paren o amic pesat amb ganes de renovar equipament informàtic i ens demana consell sobre maquinari. En el meu cas és un món del que fa anys me’n vaig desconnectar i que ara mateix desconec. El puc ajudar però de ben segur que la meva opinió serà del tot superficial. A més el risc afegit a les “consultories” sobre hardware és que sembla que si dones la teva opinió i et fan cas, firmis un contracte no escrit de forma implícita pel manteniment postvenda a perpetuïtat. Cada cop que es presentin problemes et trucarà a TU. En aquest cas se li pot plantejar dues solucions, donar-li una breu guia del que necessita i enviar-lo a un proveïdor proper de serveis informàtics, per tal de que el tingui a mà en cas d’algun problema. La segona solució és perillosa (per nosaltres). És guiar-lo a través d’un sistema de compra en línia, com el que disposa una marca com Dell. És perillós per que en aquest cas, i tenint una garantia d’uns dos anys, el manteniment te’l menjaràs TU, tot i que només sigui ajudar al subjecte a gestionar l’enviament al punt de reparació.
En quan a serveis de caràcter més professional, demanar-te que els ajudis a crear una pàgina web o similars, doneu informació sobre els serveis que ha de contractar i on ho pot fer. Si ens volem implicar en el desenvolupament del projecte, ho hauríem de fer de forma professional. En aquests casos l’abast no es pot comparar amb una petita tasca domestica.

“Hem pots p

assar l’Office 2007″ o “Hem pots baixar l’ultima versió de l’Autocad”

Subministrar software a través de descarrega o del qual no podem proporcionar un registre legal.
Cada vegada més, la gent compren que disposar de software no registrat pot donar mal de caps. Gracies als sistemes online de verificació d’autenticitat es pot detectar programari propietari que s’utilitza sense la serialització adient. En aquest cas podem proposar alternatives basades en software lliure, si existeixen. En el cas de les suites d’ofimàtica tenim l’OpenOffice o aplicacions com el cloud computing que ofereixen companyies com Google.
Si s’insisteix en algun programari en concret, o no existeix una alternativa gratuïta, s’ens posa en un compromís. Podem proporcionar el software, advertint de que es tracta de quelcom il•legal i dels problemes que poden aparèixer a curt termini. En aquest cas deixar clar que no li realitzarem la reactivació, ni reparació del programari i si necessita continuar usant-lo se l’haurà d’acabar comprant.
Com a solució rapida al problema, podem proporcionar les fonts o els mitjans de descarregar, sense dedicar-hi massa temps, i enviant-los-hi per mail. Un cop realitzada l’operació ens desvinculem totalment del procés.
La clau és comunicar i mantenir una certa fermesa. Les tasques de manteniment i suport no són banals. Impliquen un consum de temps, de recursos i sovint representen un malentès. De la mateixa forma, s’ha de fer entendre a la gent que no tindrà accés a certes coses per que si. Haurà de comprar un programari o recorre a una empresa especialitzada. Si no ho fem, a mig termini haurem d’afrontar conseqüències que poden implicar una major dedicació de temps en manteniment. Un peix que es mossega la cua. Per altra banda, si apliquem unes normes a l’hora de prestar ajuda, l’usuari no ens prendrà tant a la lleugera.

Posicionament a la xarxa

En un post anterior vaig parlar de l’importaciá del ús dels nous recursos que la xarxa posa a disposició del professional per potenciar la seva presencia a Internet. En les següents línies donarem un pas més per entrar en el nou món professional, on els responsables de RR.HH. van en busca del talent, del que destaca per sobre de la resta. Parlo del posicionament a la xarxa. L’època en que un professional era ben considerat pel seu curriculum o per la posició que ocupava en l’empresa on treballava s’ha acabat. En l’actual societat de la informació, on les distancies són practicament insignificants i les ofertes de feina reven una resposta massiva a través de la xarxa, les nostres habilitats passen a un segon terme. Diferenciar-se de la resta

“Sempre s’ha dit que hem de saber-nos vendre. Ja no n’hi ha prou. Hem de fer que ens comprin”

El primer pas per obtenir punts extra en un procés de selecció és disposar d’una posició a la xarxa. Internet representa una via alternativa per trobar informació sobre una persona per tal de contrastar la informació que entreguem com a currículum o carta de presentació. Posicionament en la xarxa = Indispensable. Ús heu buscat alguna vegada a Google? Si hi apareixeu, en quina posició ho feu? i per a quin motiu?. És important crear contingut i mantenir-lo en moviment per fer-lo apareixer en la primera pàgina de resultats. Per tal d’aconseguir-ho disposem d’eines com xarxes socials i eines per al blogging i el microblogging. LinkedIn, Xing, Viadeo però també xarxes d’ús generalista com Facebook i mySpace per exemple, diuen molt de nosaltres. En el cas d’aquestes últimes estar alerta de no públicar contingut compromes i en cas que aparegui a causa de tercers intentar retirar-lo.
Quan fem referencia a moure el contingut, ens referim a realitzar un manteniment del nostres perfils públics a la xarxa. Publicar amb regularitat al nostre blog, una o dues entrades per semana per exemple. Un blog ens permet presentar-nos com algú que te passió per la seva feina, que hi dedica un afegit a més de les hores de la seva setmana laboral. Si el promocionem adequadament i aconseguim un cert nombre de seguidors podem ser reconeguts com uns entessos en la materia o com a mínim fer escoltar la nostra opinió. Un altra proposta per a un blog professional seria donar a conneixer el nostre treball, a través de la publicació del coneixement adquirit o oferint petites mostres o exemples dels nostres projectes. Si el meu sector és el de la imatge o el so puc oferir alguna petita peça dels meus montatges, si hem dedico la programació alguna petita peça del meu software.
Si utilitzem un servei de microblogging la frequencia d’actualització haurà de ser major i amb un contingut de qualitat, res de comentaris explicant el que estem fent cada 10 minuts, millor oferir contingut relacionat amb la nostra activitat professional, noticies i comentaris sobre el sector o re-difondre posts dels usuaris que seguim. Pel que fa a les nostres Xarxes socials, mantindrem els nostres perfils actualitzants cuidant la forma i contingut. Comptar amb una bona foto és més que recomanable, tot i que només sigui per donar una falsa sensació de proximitat amb l’usuari visitant del perfil.
Una reitereacio de temes ja tractats en anteriors posts, però que serveixen com a primer pas en la creació de la nostra marca personal. Per acabar recopilem punts importants pel nostre posicionament a la xarxa:
1. Tenir presencia en les diferents xarxes socials professionals i d’ús general.
2. Networking. Teixir una xarxa de contactes.
3. Registrar un domini amb el nostre nom. Tot i no comptar encara amb una pàgina personal, ens assegurem   l’adquisició de la nostra marca personal.
4. Crear un blog o pàgina personal per difondre contingut professional sobre la nostra persona.
5. Indispensable dominar la promoció. Com més enllaçat sigui el nostre blog/Web més amunt en el resultats de les cerques apareixerem.
6. Trobar formes complementaries per a difondre contingut. Per exemple, tenir un compte a Twitter i postejar freqüentment sobre la nostra activitat i interessos.
7. Controlar els homolegs. Hi ha algú que es digui com jo i que apareixí en la mateixa cerca? Pot entrar en conflicte amb els meus interessos?

Presencia virtual. Professionals a la xarxa.

    Imatge via www.jonathannicholas.com

Ús en recordeu de com va ser la vostra entrada al mercat laboral? Hem refereixo a la cerca de la primera feina. Aquell moment al, en acabar els estudis on s’ha de fer un cop de cap i buscar-se la primera experiència laboral a jornada complerta… Concretament, recordeu com la vareu buscar? De quina manera, amb quins mitjans? Ensobrant currículums, mirant anuncis en la secció d’ofertes laborals dels diaris, visitant empreses per oferir els nostres serveis…
Fa temps que no entro en un procés de cerca i de selecció. Ha canviat i molt. Hem passat dels sistemes tradicionals a les pàgines web de cerca d’ofertes, i d’aquestes a les xarxes socials de perfil professional com XING o LinkedIn. Ja no n’hi ha prou de plasmar la nostra experiència i habilitats en un currículum, ens hem de fer visibles. Hem de practicar allò que se’n diu moure’s i fer que és parli de nosaltres.
Obrir una finestra a Internet per mostrar la nostra vàlua, i construir una xarxa de contactes són temes clau per a desenvolupar la nostra faceta professional. Per mostrar la nostra vàlua com a professionals comptem amb eines com els blogs o les pàgines web construïdes a partir d’un gestor de contingut (CMS). Ens permet mostrar els nostres treballs, parlar de la nostra feina i opinar sobre el nostre sector. Comptar amb un punt d’expressió com aquest ens permet crear un background més enllà del currículum. Registrant el un domini a d’Internet i aprofundint coneixements en el món del bloging començarem a crear la nostra marca personal, i a vendre’ns.
El següent pas és l’entrada en les xarxes socials. Creant un perfil en les comunitats de professionals, com Xing o LinkedIn i en altres xarxes de caràcter general, com Twitter i Facebook.
Tenim dos objectius, donar-nos a conèixer i crear una xarxa de contactes. Imprescindible obrir un compte i crear un perfil en alguna xarxa professional per donar a conèixer informació curricular i la nostra experiència. En les xarxes d’àmbit general podem desenvolupar el nostre aspecte més personal, cuidant sempre els continguts publicats, evitant tot allò que pugui ser inapropiat.
Un cop establerta la presencia en les xarxes socials, podem començar a teixir la nostra xarxa de contactes. Les xarxes professionals ens permeten unir-nos a grups d’àmbit eductiu o laboral, on trobarem gent amb interessos comuns i que treballa en el nostre sector. Abans de començar a agregar gent com a contactes és una bona idea pensar en els perfils a cercar, per tal d’evitar el creixement desordenat de la nostra agenda. Una xarxa de contactes s’ha de mantenir, prestant-li atenció i oferint-los-hi quelcom, fer networking (tema per un altre post). No es tracta sols de tenir una llarga llista de noms agregats, més aviat de crear valor per a un mateix, creant valor per els demes. Oferir contactes, informació o quelcom útil als demes, el que acabarà revertint en un mateix.
Un cop completat el cercle, tindrem presencià a la xarxa, oferint un background a tot aquell que vulgui saber més sobre nosaltres com a professionals, i comptarem amb una base per generar oportunitats a nivell professional a partir de la nostra xarxa de contactes.

5 de 512345