Zones d’interès

Vertical vs Horitzontal


Imatge via pouwerkerk sota llicència Creative Commons

Aquestes últimes setmanes he estat llegint un llibre sobre Steve Jobs i Apple. Com pensa i com els seus valors i les seves decisions han creat el concepte de producte que ens ven la seva companyia. Un dels conceptes que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el de l’arquitectura vertical, on la mateixa companyia intervé en el disseny i distribució dels diversos elements que intervenen en l’experiència d’usuari proporcionada per un producte. L’empresa crea el maquinari, el programari i subministra els serveis per proveir el producte de contingut. Una constant en Apple. S’exemplifica amb l’iPod. La mateixa empresa crea el dispositiu, el software per gestionar-lo i el servei per descarregar música o vídeo per carregar-lo. Un sistema que en un principi va allunyar Apple del consum de masses, però que progressivament van assimilant altres companyies a l’hora de desenvolupar sistemes que funcionen sobre una plataforma mòbil, smartphones, pda o reproductors multimèdia.
Vertical vs Horitzontal >>

Perquè canviar a WordPress?



Imatge via arrayexception sota llicència Creative Commons

Actualment el meu servei per bloguejar és Blogger (que redundant) de Google. Gratuït i tot facilitats. Tot i les seves avantatges exposades anteriorment hem passa pel cap canviar a un altre sistema a mig termini. Es tracta d’un CMS massa tancat, fantàstic quan ets un principiant o si el disseny del blog no et preocupa en excés. Però quan les inquietuds com a dissenyador empenyen comences a mirar cap a enfora, busques altres opcions. Després de comparar diferents CMS, m’he acabat decidint pel popular WordPress. Perquè? A continuació teniu els 8 principals.

Perquè canviar a WordPress? >>

Madurar el nostre blog

Via Jorge Quinteros sota llicència Creative Commons

Ja fa quatre mesos que vaig obrir el blog. Poc a poc, l’he anat omplint de continguts, millorant el seu disseny. Madurant-lo en definitiva. No és el primer blog que obro i administro, en les iniciatives prèvies, dedicades a altres facetes de la meva persona com la meva afició a l’escriptura, o a la realització d’un seguiment de l’actualitat tecnològica vaig iniciar-me en aquest món, cometent els primers errors i aprenent d’ells. En l’experiència actual he intentat corregir-ne alguns d’ells, intentant establir una freqüència de publicació adient al meu ritme de vida, treballant més el posts, i cuidant els detalls en la presentació de la informació.
És tracta d’una carta de presentació en la xarxa. Un blog personal, la URL del qual és el meu nom, factor que incrementa el pes del que es publica. No tant sols una via per donar sortida a la creativitat, en forma de text escrit, més aviat un camí per aprendre, per ampliar coneixement sobre tot allò que envolta el món del desenvolupament, les xarxes socials, o com esta canviant l’activitat professional en els nostres dies. En el present post m’agradaria repassar el camí recorregut, reflexionant sobre algunes decisions preses, i en una segona part exposar quins són els següents passos que vull donar.

Madurar el nostre blog >>

Capacitat analítica


Imatge via World Economic Forum sota llicència Creative Commons

Fa dies que a la feina estic batallant amb una millora implementada per a un client. Com sempre, les modificacions de gran abast comporten un volum de manteniment i de correccions molt superior, no pels canvis realitzats en si mateix, més aviat pel nivell on han sigut implementats – propers al nucli de l’aplicatiu- i per la funcionalitat que s’ha tocat, el sistema de càlcul de preus. Quelcom conflictiu, ja que de les modificacions se’n poden desprendre efectes imprevistos i no desitjats. Després d’estabilitzar la modificació s’han reduït el flux de correccions, però cada cop impliquen més dificultat. Són més tedioses, el nombre de proves a realitzar és elevat, tot i que només toquem una línea de codi hem d’aplicar el joc de proves complert. En aquestes situacions, diguem-ne extremes, sempre hi ha un company amb més coneixement del mòdul en qüestió, al qual s’acaba recorrent perquè col·labori en la resolució. Hem fascina veure com és mou per dins de l’aplicació. Fa més anys que treballa amb ella, i és l’autor de part del seu nucli. Conjuntament arribem a una conclusió respecte a la solució al problema o acabes rebent les indicacions necessàries per sortir del punt mort en que et trobes. L’experiència és un grau, però un dels seus punts forts és la seva capacitat analítica. Estan assegut a la seva bora he arribat aprendre molt sobre com plantejar els problemes, i com  debugar l’aplicació per treure’n l’entrellat.

Capacitat analítica >>

Programant en mòbil


Imatge via Pascal \o/ sota llicència Creative Commons

Un mini-computador a la butxaca de cada persona. Recordo que quan era un nen comprava un col·leccionable sobre ciència i tecnologia de publicació setmanal, Quest crec que es deia. Dins s’hi podia trobar un apartat on es realitzaven previsions sobre el futur de la tecnologia, de quins possibles avenços gaudiríem en uns anys, i com aquests canviarien la nostra vida. Dos dels que recordo més vivament eren els microtelèfons, reduïts fins al punt de tenir un tamany d’auricular, i els ordinadors portables, els quals cabrien en una butxaca. Quanta nostàlgia. No anaven desencaminats, avui en dia pràcticament tots tenim telèfon mòbil, i pel que sembla anem cap a una presencia cada cop més generalitzada dels smartphone. Més assequibles i més orientats al consum domèstic, oferint versions amb interconectivitat amb xarxes socials, capacitat de reproducció multimèdia (foto, vídeo, MP3) i connexions HSDPA i Wi-fi. Prestacions cada cop més elevades, i més properes a l’usuari domèstic, sense deixar de banda al professional.

En resum, un nou mercat. El primer cop d’efecte a l’hora de presentar un telèfon d’última generació, el dona el fabricant presentant el hardware. Terminals amb les màximes prestacions a un preu raonable. Encara tenim present la febrada iniciada amb la presentació del primer iPhone, i com aquest model d’Apple va desencadenar la transformació del món dels terminals mòbils.

Passada la gran primera onada, on tots els fabricants van renovar la seva línea de terminals, incorporant pantalles tàctils com interfície dominant i augmentant-ne les prestacions. El mercat es va assentar. Confirmats com una tendència, i no com una moda, es comença a explotar la seva capacitat mitjançant el programari. Un altre cop Apple va ser el primer a potenciar una plataforma que permetia a l’usuari crear aplicacions mitjançant un SDK i distribuir-les a través d’iTunes. Omplir el maquinari de contingut utilitzat assíduament. L’han seguit Google amb el seu sistema operatiu Android i el seu SDK, i la seva pròpia botiga d’aplicacions, o Microsoft amb el seu entorn de desenvolupament per Windows Mobile.

Programant en mòbil >>

Perquè bloguejar?


Imatge via Vicki’s pics sota llicencia Creative Commons

Crear un blog és obrir una finestra a la xarxa per donar-nos a conneixer. Tant si és un blog on mostrem quelcom relacionat amb la nostra faceta professional, com un dedicat qualsevol de les nostres aficions, estem donant informació sobre nosaltres, sobre qui sóm, que fem o que ens agrada. En el meu cas, aquest és el tercer blog que obro, el primer amb una temàtica propera al meu món professional. Els precedents – avui ja tancats- estaven dedicats a aficions com l’escriptura o el món de la tecnologia. En cadascun d’ells, tot i no mostrar la meva identitat d’una forma tant oberta com en l’actual –utilitzant el meu nom com a títol – mostrava quin eren els meus interessos sobre els temes en qüestió. El tema que tractem, com el tractem, la forma en que escrivim … Petits detalls sobre nosaltres, que sumats a la resta d’informació que oferim obertament a la xarxa, ajuden a fer-nos una idea més exacta sobre qui som realment.

Perquè bloguejar? >>


3 de 41234