Utilitzar GTD d’una forma correcta equival a implementar-lo al peu de la lletra i aplicar cadascun dels seus passos sistemàticament. Ens trobem però , que llegint ‘Haz que funcione’ o ‘Organízate con eficacia’ transmeten processos estandarditzats que no s’acaben d’adaptar a la teva rutina. Els has d’entendre, posar-lo en practica i poc a poc adaptar-los a la teva activitat per treure’n al màxim rendiment. Per ficar-te un exemple t’explicaré com confeccionar una llista de control per fer la teva revisió setmanal.

Imatge via mandus sota llicència Creative Commons

La revisió setmanal és una de les bases per mantenir el control sobre  la nostra activitat, fer-la de forma acurada permetrà mantenir la sincronia del nostre GTD, evitant oblits a l’hora de recopilar que poden representar ometre cites importants o perdre temps al emprendre accions o projectes.  Jo per exemple vaig crear un checklist perquè sovint patia el síndrome de la moneda que es perd entre els coixins del sofà, no era conscient de tots els llocs on acumulava ‘coses’ i aquestes s’oblidaven.

He intentat resumir en un procés per passos com crear un checklist que pugui guiar-te en la teva revisió setmanal, si creus que hi ha alguna cosa que per la teva forma de treballa o de fer s’escapa post incloure-li. Els passos per composar-la són:

1: Descobreix quines son les teves inbox.

Lògicament comptaràs com a mínim amb una inbox física i una de virtual, però si no t’has parat mai a pensar en el tema, estic segur que ignores en quans llocs hi ha material succeptible de ser recopilat i convertit en una acció o projecte GTD: L’inbox del mail, els correus marcats com a favorits, els favorits de twitter, la teva inbox d’Evernote, el teu bloc de notes, missatgeria en xarxes socials, la teva bossa o maletí, la teva cartera, el teu smartphone…. Aturat un moment a pensar en totes les eines que utilitzes per comunicar-te i treballar susceptibles de guardar informació, allò que sempre dus amb tu i que utilitzes a diari.

Crea una llista amb tots ells. L’exercici te una doble finalitat: els que utilitzis amb més freqüència es convertiran amb punts a revisar a través del teu checklist, per a la resta potser t’hauries de plantejar si no val la pena buscar la forma de reconduir la informació als ‘inbox’ més habituals.

2: On registres les teves cites o compromisos

Has de tenir una agenda, si no és amb la forma clàssica de llibret ho serà en forma de Google Calendar, Microsoft Outlook o una eina similar, tots en necessitem una. Si utilitzes varis sistemes d’agenda cadascun passarà a ser un punt del checklist.

Una menció apart per la teva carpeta de seguiment. David Allen ens parla d’un fitxer de seguiment on guardes anotacions del que has de recordar en una data concreta: començar a preparar una xerrada, interessar-te per l’evolució d’un projecte que t’interessa, recordar un aniversari… Si no en disposes d’un,  potser has creat – sense saver-ho- una versió més simple composta d’una carpeta on guardes les anotacions del que has de tenir en compte en una data determinada, o de forma permanent…  Incorpora-ho com un punt de la llista per tal de tenir-ho present.

3: Manteniment  dels teus projectes

D’aquí sortiran tots els punts de revisió dels teus projectes.  Des de revisar el material de suport, enviant-lo al arxiu o eliminant el que ja no sigui útil, fins a accions relacionades amb l’activitat que generen: revisar les llistes de cadascun dels projectes per eliminar les accions ja realitzades o incorporant-ne de noves, tancar projectes ja realitzat, donar d’alta nous projectes i assegurar-nos que tots els que considerem projectes actius te una acció en la llista de pròximes accions…

En aquest punt vaig decidir afegir un punt en la llista per desglossar en accions les anotacions  de la meva Inbox susceptibles de convertir-se en projecte en accions i obrir una llista pel projecte en qüestió, el que farà molt més lleuger  el posterior processat del inbox.

4: En espera i Algun dia

En el cas de la llista En espera es fonamental la seva revisió per tal de no aturar, ni oblidar els temes delegats a terceres persones. En el cas d’algun dia es quelcom opcional. Jo utilitzo facilethings i aquesta llista per desplaçar-hi les tasques que estan en espera de ser realitzades o que no puc fer en aquest moment. N’hi ha una gran quantitat i per tant requereix ser supervisada per treure’n accions que hagi de fer (sabent-ho amb certesa) durant la setmana.

5: Processar

El punt i final. Que has de processar? Teòricament només hauries de processar una Inbox física i una altra de virtual. Processar cadascuna d’elles serà un punt a verificar dins del teu checklist, abans però n’inclourem una amb la descripció Classificar les accions per assignar a cadascuna una duració, nivell d’energia i  context que sigui necessari.

Revisar les accions procrastinades. Si n’hi ha alguna ens plantejarem que fem amb ella: Aplaçar-la, desestimar-la o replantejar-la.

Per acabar podem afegir el punt Revisar pròximes accions on ens assegurarem que tot el que hi ha a la llista és el que hi ha de ser. Si hi ha accions, ja presents abans de la revisió, que no farem durant la setmana o condicionades a que finalitzi una acció prèvia les enviarem a la llista Algun dia.

Desprès de tant anàlisi i tanta reflexió ens quedaria un checklist com el següent:

• Recopilar
  • Bloc de notes
  • Maleti
  • Cartera
  • Gmail
  • Twitter
  • Smartphone – SMS
  • Inbox Evernote
  • Buidat de ment. Temes pendents o per tancar.
• Agenda
• Revisar cites a l’agenda
• Carpeta de seguiment
• Manteniment dels projectes
• Revisar el material de suport dels projectes
• Revisar les llistes d’accions
• Assegura una següent acció per cada projecte
• Desglossar anotacions inbox en accions per projectes
• Revisar temes En espera
• Revisar accions enviades a Algun dia/Potser
• Processar l’inbox física
• Processar els documents
• Convertir aquells que ho necessitin en accions dins del sistema virtual
• Classificar amb context, nivell d’energia i temps
• Processar l’inbox virtual
• Revisar la llista d’accions i treure’n aquelles que no es faran durant la setmana.

Pel que fa al suport sobre el que crear la llista et recomano que sigui quelcom difícil d’editar. Si crees un document digital fes-ho amb un PDF, si ho fas en format analògic fes-ho amb una targeta amb l’espai suficient però on no si pugui afegir res més. La intenció és entorpir la modificació per no fer afegits de forma frívola. Es pot modificar la llista de control però després d’un procés de reflexió.

Creus que una llista com la presentada compleix les teves expectatives? Que hi afegiries? Deixa el teu comentari, segur que el meu procediment podria millorar gracies a la teva experiència ;-)

Get Things Done m’ajuda a ordenar la meva activitat i a planificar el que s’ha de fer. Més enllà d’organitzar les meves qüestions i evitar que m’oblidi dels meus compromisos  hi ha moments on se’m queda curt. Un d’aquests moments és l’hora de fer, quan he d’acabar amb la meva llista de pròximes accions hi ha ocasions en que se’m queden encallades algunes d’elles. Es queden allí, a vegades durant setmanes i no me les puc treure de sobre.

GTD et dona la infraestructura per gestionar el flux de treball, però quan estàs ma a ma amb el que has de fer hauries d’anar més lluny de les pautes establertes pel sistema, és impossible que cap mètode s’adapti a cadascuna de les peculiaritats de la teva realitat. Dediquem  doncs unes línies a repassar que podem fer per acabar amb les nostres accions, fins i tot aquelles que se’ns resisteixen.

Imatge via MrPessimist  sota llicència Creative Commons

Fa setmanes que provo d’innovar sobre aquesta qüestió. Posts sobre Autofocus de Jerónimo Sánchez (el gachupas) i de Omar Carreño (Anàlisis Realista) m’han donat una nova perspectiva sobre el tema.

Gestionar el següent a fer

El primer és reduir al màxim les accions (tasques pendents) a realitzar. Focalitzarem i ens aplicarem a fons per acabar-les. Si treballes amb un sistema de llistes com GTD no cal que el modifiquis. Molts programaris permeten l’ús de tags, creant un anomenat ‘Actual’, per seleccionar un grup reduït  de tasques a realitzar, que al marcar-lo carregui en pantalla el que has de fer serà suficient.  Si treballes sobre paper, anota en una fulla les 4 o 5 tasques a realitzar.

Has de tenir els criteris clars a l’hora d’escollir, primer el que és urgent, després el que es prioritari i a continuació els projectes o tasques de manteniment. El primer a treure’ns de sobre ha de ser l’ineludible.

Que fem amb el que queda pendent?

Només tens tres opcions, tornar-ho a provar, replantejar-ho, o deixar-ho estar. Sigui  com sigui has d’entendre que si hi ha quelcom que s’ha quedat sense fer perquè hi ha alguna cosa que no funciona. Ja sigui el redactat que descriu la tasca, o com s’ha estructurat aquesta – si es massa complexa – hem d’aprendre a reconèixer allò que l’ha deixat en la cuneta. En el meu cas es deu a errors de plantejament, estructurar malament les accions d’un projecte GTD o definir  una tasca que amaga varis tipus diferents a realitzar, per exemple llegir un capítol d’un llibre tècnic, molts cops la lectura inclou prendre notes i passar-les a net cosa que indueix a l’error a l’hora d’estimar la carrega de feina que comporta.

Si la tasca continua quedant en la llista sense fer de forma reiterada, potser ens haurem de plantejar desestimar-la o posar-la en espera per tornar-ho a intentar més endavant.

Sistematitza la teva forma de treballar

Marca’t unes pautes de treball i segueix-les. Treballa sempre de la mateixa manera: “Si vols treballar amb una llista reduïda endavant, si et reserves les 2 primeres hores de la teva jornada per acabar amb les tasques més important fantàstic, si vols agafar característiques d’un altre sistema com autofocus per gestionar el que has de fer, tu mateix”. Canviar la teva forma de treballar et crearà confusió i no arribaràs al nivell d’automatització necessari per abstraure’s de tots aquets petits detalls organitzatius.

A l’hora de fer gestiona correctament les prioritats, preocupa’t de definir amb exactitud les tasques que has de fer i crea un lot d’accions a realitzar assumible, que puguis finalitzar dins d’uns límits raonables de temps. Aquest últim punt a d’evitar la fatiga  que es genera quan treballes massa temps en els mateixos assumptes.

De fet, crear un sistema per FER les teves tasques pendents i que funcioni amb certes garanties et pot portar temps. Una part important de descobrir com fer les coses, és descobrir com funciones tu, quina carrega de treball pots assumir en diferents moments del dia, saber quan ho has de deixar estar per dedicar-te temps, que és el que et fa procrastinar, coses que només te les dona l’experiència: treballar i equivocar-se, a partir d’aquí aplica el grau de reflexió necessari i les correccions adients per obtenir petites millores. Aquests petits passos endavant semblaran insignificants en un primer moment, però desprès d’alguns mesos podràs mirar enrere i descobrir que has assolit una millora significativa, que has aconseguit crear una forma de treballar pròpia que comença a funcionar.

Assaig – error i perseverar, una cosa tan simple que aplicada amb rigor pot dur-nos a l’èxit en parcel·les concretes de la nostra vida, com la de fer el que hem de fer. M’agradaria conèixer la teva forma d’acabar amb les tasques que has de fer, fas alguna cosa fora del comú? T’ha sigut molt difícil desenvolupar el teu sistema? Deixa el teu comentari parlant sobre com ho fas amb dues o tres línies.

Un dels beneficis que em reporta el treball fet per millora de la meva productivitat personal és un canvi d’actitud davant els assumptes a resoldre, i en la meva vida en general. No ens en adonem, però molts de nosaltres hem desenvolupat una forma de ser i d’actuar passiva, mantenint-nos a l’expectativa davant les situacions difícils i els problemes, esperant veure com evolucionen o si algun factor extern ajuda a solucionar-los. Amb el temps he anat aprenent que hi ha situacions que poden canviar la nostra actitud, la nostra forma de veure les coses i en conseqüència , la nostra forma de fer

M’agradaria dedicar unes línies a repassar tres coses que podem fer per arrelar una actitud  proactiva. Situacions per convertir-nos en ‘solucionadors de problemes’. Assolibles per qualsevol i de sentit comú.

Imatge via Paul Mayne sota llicència Creative Commons

Primer pas: Controla la teva activitat

Jo ho vaig fer amb GTD. Implantar una metodologia que ens permeti controlar la nostra activitat, els nostres projectes i objectius fa que es generi un interès pels nostres assumptes, per solucionar-los. Creem un mecanisme per identificar allò que pot convertir-se en un problema i actuar en conseqüència per evitar-ho. Una vegada solucionada la problemàtica del dia a dia, quan ja hem aconseguit controlar la rutina, passem a un segon estadi on ens marquem objectius més ambiciosos - a un o dos anys visat - i on elaborem encara més el mecanisme per crear un pla de treball,  posar-lo en practica i aplicar les correccions necessàries per gestionar imprevistos i altres canvis.

M’ha permès passar d’estar a l’expectativa, de ser una persona que s’amagava davant els imprevistos (marrons), a ser part activa a l’hora de buscar una solució. La productivitat personal incentiva l’acció davant del problema enlloc de l’evasió .

Segon pas: Cercant cercles proactius

No és cap secret que l’entorn t’influeix. Si ens envoltem de persones proactives, ens interessem pel que fan i creem ponts de col·laboració per  treballar amb ells, aquesta espurna que salta cada cop que compartim la nostra experiència i activitat pot prendre i crear una flama que ens empenyi també a nosaltres. L’exemple clàssic és el dels emprenedors, ¿Quina és una de les coses que fas quan et vols llençar a la piscina i crear el teu propi negoci? Buscar experiències similars, assistir a events on emprenedors comparteixin el seu coneixement.

He viscut situacions on companys de projecte m’han introduït en metodologies o ajudat a adquirir hàbits que han millorat la meva qualitat com a professional. Segons quins companys de viatge escullis la teva perícia i confiança millorarà. Si es converteixen en model a seguir et catalitzaran la seva proactivitat.

Tercer pas: Fes-ho amb passió

Treballar sense motivació és un factor afegit de dificultat. Al llarg de la meva vida m’he abocat a treballs que m’apassionaven, intentant aprendre tot sobre el tema i focalitzant-hi la meva atenció  fins un punt que condicionava altres aspectes de la meva rutina per fer el que m’agradava. Això implica dedicació, incrementar coneixement i experiència, i una  predisposició a implicar-nos en els assumptes que ens permetin cultivar-ho.  La clau està en descobrir allò que t’apassiona i aplicar-ho en la teva professió.

Per a la resta de projectes i feines ombrívoles, sense cap atractiu especial, intento buscar que es allò que en puc treure, en forma d’aprenentatge o d’experiència, tot per intentar generar ganes de fer.  Si tot i així continua sense funcionar em remeto a la primer punt, a les tècniques de gestió del flux de treball, per convertir un treball tediós en quelcom més digerible.

Son tres situacions que poden actuar com a disparador d’un canvi de fer i a la llarga de ser. Que creus que pot canviar la forma d’actuar d’una persona? No em refereixo a implantar un hàbit si no a quelcom  d’un abast més gran, un canvi d’actitud, t’ha succeït mai? Si eres algú passiu davant el canvi i has canviat m’agradaria saber el perquè i el com. Jo com sempre, resto a l’espera del teu comentari ;-)

Fa temps que donava voltes a escriure un post-guia de com crear una llibreria de links amb Evernote. Fa temps vaig decidir migrar la meva llibreria d’enllaços de delicious a Evernote. Un servei que s’ha renovat i estic segur que és fantàstic però que he decidit deixar de banda per tal de reduir la meva presencia en aquelles xarxes socials en les quals no tingui res interessants a oferir.

Preparant-lo he observat un canvi d’hàbits a l’hora de recopilar contingut a la web. Ara ja no tant sols guardo el link, molts cops em quedo amb tot el contingut.  Mm’agradaria explicar-vos com gestiono allò que m’ofereix la xarxa i el 2.0, i com Evernote m’ajuda a organitzar-ho.

Imatge via Ozyman sota llicència Creative Commons

El que inicialment va començar sent una llibreria d’enllaços s’ha convertit en una llibreria de contingut web. Recopilar enllaços em resulta carregós, fins i tot problemàtic, es multiplica el nombre de notebooks que utilitzes per classificar-los, el nombre de tags creix exponencialment, el sistema d’arxius es complica i si no es controla pot convertir-se en quelcom confús.

Abans de capturar un enllaç em faig les següents preguntes: Pot ser que utilitzi el contingut més d’un cop? I El contingut de la pàgina pot variar en un futur o fer-ho dinàmicament?  Si les respostes son si, capturo l’enllaç. Si es tracta de documentació tècnica potser també capturi únicament el link i el guardi com a referència.  Ja no soc tant impulsiu al enviar l’enllaç al meu Inbox d’evernote, he arribat a la conclusió que existeixen vies més eficients per aprofitar el contingut que m’arriba de la xarxa.

Si descobreixo un web o un blog que m’interessa – en general – em subscriure al seu feed. Si ets un navegador/explorador compulsiu pots pensar que el teulector de feeds es saturarà. Per evitar-ho aplica-li una revisió periòdica, combinada amb una dieta d’informació per eliminar tot allò que ja no llegeixes regularment , i reordenar els teus nous interessos.

Si el que m’interessa és un article en particular el capturaré al complert amb Evernote Clearly, per preparar la pàgina per a la lectura, totalment lliure de distraccions i amb un format uniforme. En un post anterior vaig explicar com gestiono les lectures que em proporciona la xarxa, una vegada processades aquestes son eliminades. Pot ser que n’hi hagi alguna que consideri especialment interessant o la qualifiqui directament com a mítica. En aquest casos passa al sistema d’arxiu.

La captura completa resulta molt més còmoda a l’hora de la lectura, no cal clicar el link per anar a buscar el text, ja el tens preparat  al teu equip/dispositiu evitant sorpreses com que no estigui disponible en aquell moment o hagi desaparegut.

Com organitzar la llibreria

Comencem pels criteris per etiquetar. Tres tags per post, el primer marca la categoria – temàtica- del material.  Recomano que el primer caràcter sigui el guio baix, si el post parla de productivitat l’etiquetarem amb _productivitat, la intenció és que al seleccionar el notebook els tags de categories quedin en els primers llocs de la llista d’atributs. Si mantenim un nombre reduït de categories (8-10), serà senzill accedir als links que continguin, només haurem d’obrir la llista d’atributs i fer un clic a un dels primers items, sense necessitat de buscar ni perdre temps desplaçant-nos amb el mouse.

Amb el segon tag es marca l’especialitat del post per exemple si es tracta d’una eina, d’un software o d’una tècnica. El tercer queda per marcar una característica que no te a veure amb el contingut, com un idioma diferent a l’habitual, l’autor, o si volem assignar-lo a una categoria que utilitzem als nostres projectes per fer la cerca de material o documentació d’aquestos més intuïtiva.

Per completar la classificació dels nostres links i contingut web, per tal que siguin fàcilment accessibles, crearem una estructura de notebooks i cerques programades per complementar l’etiquetat. En quan als notebooks soc partidari de guardar el contingut no per temàtica – ja ho fem amb els tags – si no per freqüència d’ús, creant quatre notebooks:

• Actius: Contingut o links amb els que treballo actualment i consulto de forma activa.
• Consulta: Links que puc utilitzar per projectes o que son interessants per la feina que faig actualment. Per exemple per documentar els meus post sobre productivitat,  o exemples pels meus projectes de programació.
• Recursos: Material que ha quedat en un segon pla. Temàtiques que no toco habitualment, o enllaços enviats per altres persones que no puc col·locar en les altres dues categories.
• Post de referència. Per aquells post que son especialment útils, o m’han impactat més. Una espècie de hall of fame. A vegades t’agrada rellegir-los perquè et fan reviure les mateixes sensacions que vas tenir quan ho vas fer per primera vegada.

Tot això complementat amb un nombre reduït de cerques programades. Per crear-les tindrem en compte que no ens han de tornar resultats que podem extreure de forma senzilla amb altres mètodes, com la cerca per categoria explicada anteriorment o amb els recursos de cerca d’Evernote.  Per mostrar notes – amb contingut o link – que tinguin un 3r tag coincident i estiguin emmagatzemat en varis notebooks, o qualsevol altra  que extregui informació de forma transversal.

Evernote és una aplicació tan flexible que cadascú podem aplicar un nivell de personalització en l’estructuració de la informació que generà una infinitat d’alternatives d’emmagatzematge, aquí només mostro unes pautes per a que la nostra llibreria no acabi en un caos. La simplicitat és la clau.

Deixeu-me el vostre comentari parlant de si preferiu una aplicació com delicious per gestionar la vostra llibreria de links i perque, o expliqueu-me si Evernote ha canviat els vostre hàbits, capturant la pàgina sencera enlloc del link.

Quan algú em pregunta que és el més important per implantar GTD, sempre li responc el mateix: L’ortodòxia, aplicar les seves normes pas a pas, sense incorporar res de la teva collita. Es tracta d’un sistema absolutament contrastat, i si el modifiques abans de comprendre’l de veritat, d’haver-lo interioritzat, l’espatllaràs. Aplica’l al peu de la lletra i no t’equivocaràs, potser et costi assimilar conceptes, però  funcionarà. A continuació presento 8 punts a seguir per garantir una implementació robusta de Get Things Done.

Imatge via Chaval Brasil sota llicència Creative Commons

1. Recopila una vegada al dia

Recopilar no implica processar el teu inbox cada vegada que acabes de buidar la teva ment d’idees o accions, o quan se’t acaba d’ocorre quelcom relacionat amb el que estàs fent en aquest moment. Hem de processar amb una periodicitat preestablerta, o quan es buidi el Inbox del sistema. Fer-ho de forma continuada, sense respecta les condicions mencionades, ho convertirà en un factor disgregador de la nostra visió sobre el que hem de fer. Treballem per lots, cada cop que processem l’Inbox o revisem els projectes creem un nou lot d’accions a realitzar, si no ho fem així interrompem l’execució del lot d’activitat anterior.

Evidentment hi ha condicionants que ens permeten trencar aquesta norma. Les urgències o canvis de prioritats ens poden obligar a revisar la nostra llista de següents accions, per posar en espera o enviar-ne les a la llista d’algun dia aquelles que han quedat en un segon pla.

2. Saber i aplicar que és un projecte i que una acció

A priori sembla senzill però a darrere s’amaga una gran complexitat. El principal problema és la dividir la nostra activitat amb una granularitat suficient. Hem de crear l’hàbit de dividir el projecte en accions físiques individuals, per no caure en el parany de sempre: saturar la nostra Inbox amb tasques (no accions) que no acabem d’un sol cop i que es van quedant acumulades a l’espera. Una situació que ens desmotiva i ens cansa.

La definició de una tasca simple en forma d’accions i projecte ajuda a millorar el flux de treball, el dinamisme. La seva implantació serà gradual, fins que no experimentem en les nostres carns el problemes que comporta no seguir-ho al peu de la lletra. Podem pensar que és una pèrdua de temps, la veritat però,  és que es tracta de la única forma de no saturar-nos amb tasques massa grans.

3. Revisar l’agenda, a diari i setmanalment

L’agenda no es una llista d’accions, és pels nostres compromisos, per aquelles accions que tenen definides un dia i hora concret. El fet d’utilitzar-la i revisar-la a diària evita oblidar els compromisos, tenint-los presents amb prou antelació, així com no fer un mal ús del sistema de llistes, introduint accions que no encaixen amb la seva idiosincràsia.

4. Creació l’ús d’un arxiu de seguiment

No és una agenda, més aviat un sistema per mantenir a l’espera accions que no has d’executar encara. El primer que et ve al cap és simplificar el teu GTD incloent aquestes tasques a l’agenda, o introduint-les a la llista algun dia incloent la data a la descripció de la tasca (o amb un altre pseudosistema per ubicar–la en el temps) . L’arxiu de seguiment ha estat pensat per ubicar accions d’activar – no realitzar- a partir d’un moment concret.

5. Revisió setmanal en forma de checklist

He creat un checklist que tinc sempre a ma quan he de fer la revisió setmanal. En ell detallo tots els emplaçaments a revisar per recopilar, ja siguin inbox o altres llocs a recorre per no passar per alt algun detall que hagi caigut a les meves mans. A part de l’etapa de recopilació em resulta util per no oblidar, o ometre per manca de ganes, algun dels passos de la revisió. Sembla estúpid però una llista escrita t’empeny a complir molt més que confiar en la teva memòria.

6. Realitzar revisions més enllà de la revisió setmanal

Des del repàs del que has de fer durant el dia - i posteriorment de com ha anat- per millorar la teva execució, fins a realitzar les revisions mensual i trimestral per portar un control dels nostres projectes, arees de responsabilitat i els nostres objectius. GTD no s’atura en el control de la nostra activitat, és veritat que el pes d’aquest aspecte és primordial per l’usuari els primers mesos, però si volem anar més enllà hem de dominar els nivells de perspectiva i per això fa falta aplicar les revisions especifiques. Al revisar és quan un s’adona del que no aplica bé, del que podria millorar.

7.  Aplicar la planificació natural al peu de la lletra

Al llegir els passos que la componen pot semblar simple. És normal acabar pensant que només es tracta d’una altra manera de veure les coses respecte al procés de planificació reactiva, però al aplicar-la de forma continuada van apareixen els problemes. Els primers cops que la implementis veuràs com persisteixen les actituds reactives, intentant esmunyir-se dins el procés: A mi em succeeix al generar la pluja d’idees i intentar ordenar-ne el resultat, no se perquè però sovint acaba semblant un diagrama de Gantt. Adonar-se i oposar resistència a aquestes vicissituds reconduint-les a la forma ‘natural’ ens permetrà canviar la nostra forma de pensar i plantejar els problemes.

8. Treballar el nivell de 15.000 metres

En altres paraules parar-te a preguntar com ets i que vols. Fins que no trobis una resposta clara no seràs capaç de plantejar de forma assertiva els teus objectius, i en conseqüència enfocar la teva activitat.  És difícil, però esbossar-los ens permetrà tenir pautes per marcar reptes i prendre decisions.

Seguint aquest top 8 encarrilaràs el teu sistema i podràs començar a guanyar confiança i agafar velocitat. Quins son els problemes més freqüents que t’has trobat al gestionar el teu flux de treball amb GTD? Creus que els podries solucionar aplicant algun d’aquests punts? Deixa el teu comentari sobre el tema o si ho prefereixes, la teva pregunta.

Podem viure sense paper? No, potser en un futur on la digitalització i la comunicació per mitjans electrònics s’hagin estès a tots els processos de la nostra vida quotidiana. Segur que la utilització d’un suport material per a qualsevol tipus de documentació serà una realitat, però a avui, poc o molt, encara hem de continuar treballant amb ‘paper’. El que si és possible es la reducció del volum de documentació material que gestionem.

El fet de treballar en format digital dinamitza la gestió i l’accés a la nostra documentació. Podem portar-ho tot a sobre i utilitzar-ho sempre que ho necessitem via dispositiu.  Les següents línies repassen la feina a realitzar per reduir la presencia del paper a la teva vida diària.

Imatge via Jonathan D. Blundell sota llicència Creative Commons

Les eines necessàries per passar a ser un digitalitzador son un escàner i un dispositiu mòbil. El primer per acabar amb tot allò que sigui impossible rebre sobre format digital, ja sigui perquè la empresa proveïdora no ho ofereix o per no existir un equivalent en format arxiu (per exemple un manual d’usuari). El dispositiu mòbil, un smartphone o un tablet, és indispensable per  accedir a la teva informació des de qualsevol lloc.

 El segon pas consisteix en aconseguir rebre el màxim de documentació possible en format digital. Les factures de proveïdors de telefonia, Internet i altres serveis generalistes ja ofereixen aquest servei, per no parlar dels rebuts bancaris que la teva entitat t’ofereix rebre en format electrònic (generalment en pdf) pensant en el factor ecològic i sempre de forma desinteressada. Per a la resta serà qüestió de preguntar: Fes una llista de tots els serveis pels quals reps factura periodicament i pregunta, a  través del mail o del espai de contacte de la web del proveidor, si disposen de l’opció de factura digital. Pensa que no tens res a perdre, i el fet de pregunta farà que el proveïdor percebi la qüestió com una nova necessitat dels seus clients.

Per a la resta de documentació que reps i gestiones no et queda cap altra alternativa que fer-ho tu mateix.  Si et pares a pensar en el volum de feina que representa pot ser que t’ofeguis, et recomano que segueixis la següent seqüència per fer el procés més digerible i racional:

• Decideix quin tipus de documents vols digitalitzar: Només els que reps via correspondència o tot el que facis servir en paper? Incloent manuals, documentació tècnica, targetes de visita, tiquets de compra…
• Crea una ubicació on dipositar tota la documentació a digitalitzar que es vagi creant durant el teu dia a dia. Deixa els documents en la teva inbox, la safata on recopiles el correu i les notes que generis, i al processar el material mou-ho tot a una carpeta especifica per aquest tipus de treball.
• Localitza tot el material que tens per casa, o a l’oficina, i que vols digitalitzar. Documentació del teu arxiu en paper a digitalitzar, manuals, altre tipus d’informació com fulletons publicitaris, targetes de clients i altra informació de contacte… tingueu tot localitzable per localitzar-ho quan ho transformis en un document electrònic.
• Dedica un temps setmanal a digitalitzar el material generat, i una  part de tota la documentació que vols introduir al teu arxiu digital. Reserva una hora cada setmana, converteix-ho en un hàbit. És la única forma d’evitar que el projecte entri en via morta.
• Centralitza-ho tot en una aplicació. Jo utilitzo Evernote pels seus recursos per a l’organització i la cerca àgil del material. Has d’emmagatzemar-ho al núvol, no et queda més.

Busquem la racionalitat sistema. No ens llencem a una voragine digitalitzadora per acabar amb el paper a les nostres vides. Comencem per digitalitzar la documentació que habitualment utilitzem més, o aquella que es genera amb més quantitat (factures, rebuts…).  La finalitat de començar amb un arxiu parcial és guanyar temps per desenvolupar un sistema de classificació i cerca de la informació. Un cop sapiguem com distribuir els diferents tipus de documents, i la forma com extraure la informació (cerques o altres…) ho estendrem a tota la nostra documentació.

En fases posteriors incorporarem l’escaneig d’altre tipus de material. En faig menció de dos en especials: els manuals i les targetes personals o amb dades de contacte.  Fa poc Jamie Todd Rubbin un ambaixador Evernote em va descobrir una utilitat genial que et pot estalviar molts disgustos i molèsties a l’hora  de trobar manuals d’electrodomèstics i dispositius.

Escaneja el manual i guarda’l a Evernote. Un cop sincronitzada la nota amb el núvol obté l’Evernote link i genera un codi QR a partir d’ell, tens un gran nombre d’aplicacions a la xarxa que et permetran fer-ho. Finalment enganxa el codi QR en un emplaçament discret del electrodomèstic, cada cop que tinguis qualsevol problema i hagis de consultar el manual podràs escanejar el codi amb el teu smartphone i accedir-hi amb un clic.

S’han acabat les emprenyades i moments de frustració per no trobar la referència tècnica quan et fa falta.

Un altre tipus d’informació que em resulta especialment molesta de recopilar i conservar en paper és la de les targetes de visita i els fulletons d’informació. Havia provat de conservar-les en un sobre o en un classificador, però no se com sempre desapareixien. Ara creo una nota – fotografia i les guardo al meu Evernote. Amb el sistema de reconeixement de text i les opcions de cerca puc localitzar el que em fa falta.

Finalment fer menció a la documentació a conservar un cop digitalitzada. Evidentment de les factures que ens arribin en paper i documents legals no ens en  podem desfer, la resta queda al  nostre criteri. Podem optar per guardar-los durant un període de temps determinat, uns 6 mesos per exemple, després ens en podem desfer.

Has iniciat el camí cap a una vida sense paper? Ja sigui amb Evernote o amb qualsevol altre gestor documental, el que importa és tenir clar el com i el que digitalitzar. M’agradaria que compartíssim aquelles qüestions que han sorgit durant el procés, problemes d’operativa i d’usabilitat del sistema, per tal de compartir l’experiència i resoldre dubtes dels lectors del blog. La zona de comentaris esta a la vostra disposició.

Un moment important del dia. Tinguis una feina de jornada partida o intensiva, l’hora de dinar ( o el temps que tinguis) és un moment especial. Un break per desconnectar i reactivar-te. Més enllà d’un bon dinar i una migdiada, ens podem organitzar per convertir aquest temps  per aprofitar-lo, recarregant piles, motivant-nos per continuar treballant o dedicant-nos a resoldre qüestions que s’han acumulat durant el matí i que requereixen un nivell de tensió menor. A continuació unes línies sobre tot allò que pots fer durant el break del dinar.

Imatge via ZenoWai09 sota llicència Creative Commons

Desconnecta, com no. Relaxa’t per tornar a la carrega en condicions. Si tens la possibilitat de fer una petita migdiada - 10 o 15 minuts - perfecte, però si no hi ha altres alternatives. Desprès de dinar dona un vol, o abstrau-te llegint un llibre. Viu un petit moment d’oci, de forma assossegada. Elimina les presses i planifica bé el que faràs, on aniràs a dinar o on menjaràs si te’l emportes prepara’t. La creació d’aquests petits rituals trenca la monotonia. Jo dino cada dia fora, i dedico un dia a la setmana a dinar en un lloc diferent. Una miniaventura que aporta un nou al·licient a un dia de feina.

L’objectiu és trencar amb la dinàmica que vivim en el lloc de treball. Comencem gaudint del dinar i continuem fent qualsevol activitat relaxant.  Son detalls que ajuden a motivar-te per reiniciar les activitats i projectes que t’esperen per la tarda.

Moment per sociabilitzar, compartir i relacionar-te. Aprofita per  conèixer la gent que tens a prop teu, els teus companys o col·laboradors, en un ambient més desenfadat. Tot i continuar parlant sobre la feina, ho fareu des d’una perspectiva menys tensa.  Segons el nivell de confiança que tinguem amb ells podem aprofitar per introduir qüestions que dins de l’oficina generarien rebuig: Plantejar alguna diferencia o problema a l’hora de treballar, un canvi en com fer les coses… En un ambient de confiança la por al rebuig, a la negativa, és menor.

O simplement  et pots dedicar a escoltar, a compartir i ficar-te el dia dels assumptes dels teus companys. Si dines sol pots aprofitar per quedar amb algun amic o amb algú que faci temps que no veus, introduint quelcom remarcable a la teva rutina.

La tercera via és la dedicada a fer les tasques adequades per aquest buit entre l’activitat del dia i la tarda. Dedica-ho a eliminar petites tasques pendents. Planifica, ordena idees, prepara el cap de setmana o il·lusiona’t preparant els teus moments d’oci.  Pensa en el que t’agradaria fer i en com fer-ho, o si ho has preparat amb certa antelació fes coses que et vingui de gust fer. Ets un geek? Tens un smartphone? Dons llegeix els teus feeds, escolta algun poodcast o visiona algun vídeo.  Trenca la tensió de la feina FENT, sembla una contradicció però són moments que t’ajuden a motivar-te.

No desconnectar dels teus problemes i dels teus assumptes laborals quan en tens ocasió pot resultar perniciós. Ets més que una feina, i dedicar-te aquests minuts lliures reafirma la teva faceta personal.  A que dediques la teva hora de dinar? Segur que hi ha quelcom que no he mencionat en el post i que es una idea genial, La comparteixes amb un comentari?

No hi ha res que satisfaci més com veure que les cosses van com tu vols que vagin. Parlant de productivitat personal i explorant el mètode GTD per canalitzar la meva activitat i obtenir resultats he obtingut la capacitat per ordenar la meva rutina, identificar allò que es pot convertir en un problema, o actuar amb prou prevenció per evitar que cap compromís m’agafi desprevingut.  Però el control del que fem no vol dir necessariament obtenir el control de la nostra vida.

Quan has aconseguit ordenar els teus assumptes i aconsegueixes gaudir de la teva rutina tens la sensació que avances,  però realment és així?  Tens un propòsit  i uns objectius realistes, ben definits pels quals pots treballar, o només has estàs caminat sense moure’t de lloc?

Imatge via Anant N S (www.thelensor.tumblr.com) sota llicència Creative Commons

Com se que les coses no van bé?

El primer punt és identificar aquestes situacions. Estem tan immersos en la nostra activitat – el dia a dia – que no ens plantegem certes qüestions del tipus: fem el que realment voldríem fer? Potser ens agrada la nostra feina però hi ha quelcom que perseguim, una il·lusió, un somni, o un pla a 5 anys que varem dissenyar fa temps però que poc a poc hem anat deixant de banda. El nostre gran enemic és la comoditat, creant una falsa satisfacció provocada pels resultats obtinguts del nostre treball. No ens marquem objectius ni reptes ambiciosos, i d’aquesta manera no podem avançar. Ens mantenim en moviment, però sense una direcció definida.

Un altre gran problema és marcar-se objectius que no estan en harmonia amb el teu pla de futur, amb el teu propòsit o els teus valors. Fas una feina que realment no és el teu element, tu ho saps però continues endavant perquè les coses et van bé, progresses professionalment i amb la intenció de continuar en aquesta línea  et marques fites que et permetin ser un millor professional en aquest camp. Hi dediques recursos i temps a formar-te. No estic dient que sigui un error, arriba un moment que hem d’escollir una línea a seguir i molts cops implica rebaixar el pes d’altres àrees de la nostra vida, o simplement abandonar-les.

Finalment, si has aconseguit trobar la teva fita, l’estil de vida que t’agradaria portar i has començat a treballar per edificar-lo, pot ser que arribi un moment on et quedis sense projectes significatius, on tot quedi parat. Perquè? Per la por a prendre decisions difícils, pel rebuig a sortir de la teva zona de confort. Te’n adones i canvies la perspectiva, reorganitzes la teva activitat però continues sense canvis significatius.  Obtenir grans resultats, implementar un canvi a aquest nivell, molts cops implica un procés d’aprenentatge i canvi en tu mateix. Si no avances potser hagi arribat el moment de buscar ajuda.

¿Que és el que realment vull fer?

Imagina’t que després d’anys d’estudi i de treball, havent cultivat una carrera professional trobes quelcom més. Pot començar com una afició cultivada en el temps lliure però que te certa repercussió en la teva faceta professional, pots aplicar el que aprens i millorar la teva feina, una cosa similar als que ens passa a molts amb la productivitat personal o en el desenvolupament d’una identitat a les xarxes socials. La teva feina et continua agradant, però el que fas fora de l’oficina et comença agradar, comences a millorar les teves habilitats, a augmentar els recursos que hi dediques, a difondre el que aprens a la xarxa i a crear una faceta d’expert…  Que passa? Dons que et preguntes si t’hi podries guanyar la vida…

És un exemple del que li passa a tantes persones que inicien un blog sobre un tema específic i que es plantegen donar el salt i convertir-ho en la seva professió. O el cas de molts professionals de les tecnologies de la informació que comencen a desenvolupar aplicacions per mòbils, o altres gadgets, i les distribueixen a través dels markets de les diferents plataformes. El talent és converteix en quelcom tangible. I de sobte sents una malvada veu en off:  Però de veritat ho vols deixar el que ja tens i construir-te un futur a partir de la teva passió?

Hi ha d’haver uns criteris per escollir i obtenir el que hom busca. Un mètode com GTD ens parla de la necessitat de definir uns valors  i el propòsit que perseguim en la nostra vida. Difícil de definir , però necessari. Si som capaços de ficar-ho per escrit, de definir-ho, comptarem amb uns criteris a aplicar en aquest tipus de decisions. Un cop superat aquest punt podrem continuar endavant, crear un pla a llarg termini i treballar per arribar-hi. Si es presenta una situació que no estava en el nostre pla inicial, com les mencionades, podrem avaluar-la en funció del nostre propòsit i dels nostres valor. Tenir quelcom on agafar-nos per decidir. Continuarà sense ser fàcil, però comptarem amb una base.

No resulta tant fàcil. Necessito una empenta

Tot i saber quin és el nostre leitmotiv, el canvi resulta una tapia massa alta per saltar. Si venim d’un entorn conservador i immobilista, on és s’equipara el que fas amb el que ets, o simplement no s’està acostumat a canviar i al que tot això suposa, pots entrar en una via morta. Tens alguna idea per convertir allò que fas en quelcom més que una afició, busca el consell dels que ho han fet abans que tu. Des d’intentar seguir la seva trajectòria fins a ficar-t’hi en contacte  i preguntar. Que hi pots perdre?

Estem parlant de quelcom més seriós? De crear un negoci? Si no saps per on començar a dia d’avui hi ha un ampli ventall de professionals que et poden assessorar sobre com has de fer les cosses per no estavellar-te contra una paret. No tens cap garantia que les coses funcionin, aquest és el risc d’emprendre, però poden ocupar-se de donar-te perspectiva i encarrilar el projecte. Comptar amb un suport per no tenir aquella sensació d’endinsar-se en una selva fosca i desconeguda.

En un altre pla estan aquells que t’ajuden a gestionar els teus temors, a definir i concretar el que busques, acompanyant-te en la definició del camí per arribar-hi. Lluny dels serveis de consultoria, parlo dels coach i de la tècnica per ajudar-nos a mirar en perspectiva i creure en les nostres possibilitats.

Controlar el que ens envolta, navegant cap on realment ens interessa. Si has passat per alguna d’aquestes situacions, amb la presencia de canvis substancials en la teva carrera o la materialització d’alguna de les teves idees (amb ajuda d’altrí o per tu mateix), dedica 5-10 minuts per compartir la teva experiència. Com comentava, comptar amb l’exemple pot animar a altres a donar un pas endavant per prendre el control  més enllà de l’aparença.

El mètode porta ordre i genera compromís amb el que hem de fer, però ha de generar un retorn per fidelitzar a l’usuari. GTD ho aconsegueix, el seu poder resideix en la convicció i la confiança que aporta aquells que el porten a la practica. És un sistema simple i assimilable per qualsevol, en el que hi ha cabuda per la gran complexitat de les situacions que genera la nostra rutina. Se’m ha ocorregut escriure sobre aquelles situacions quotidianes on poso (posem)  el sistema en practic, i que m’ajuden a marcar la diferencia. Un conjunt de petites passes en la direcció correcta que sumats em permeten guanyar una major eficiència i qualitat en la meva forma de treballar.

Imatge via practicalowl sota llicència Creative Commons

Quan apareix aquell pensament, aquella idea que has de tenir en compte. La recopiles, enviant-la a la teu Inbox. Ets prou pragmàtic per saber que no pots confiar en la teva memòria, i tot i així saps que acumular massa coses per recordar et desgasta.  La ment ha de dedicar el seu potencial a crear i resoldre, no a recordar. El sistema de recopilació permet comptar amb quelcom per externalitzar el cost de la nostra creativitat i organitzar-nos per saber sempre on enviar/trobar les nostres idees i ocurrències. S’ha acabat el malestar per oblidar un detall genial que podia ajudar a solucionar un problema, o millorar la qualitat de la teva feina.

Quan sorgeix l’imprevist.  S’ha acabat deixar el que estàs fent per subordinar la teva activitat a la primera petició externa, ja sigui per la pressió que suposa o simplement perquè no saps com reaccionar . GTD aporta les pautes per reaccionar en situacions com aquesta, registrant la petició i processant-la quan pertoqui. El fet de realitzar sistemàticament els diferents processos que composen el mètode ens permet interioritzar una manera de fer a la que recorrem de forma irreflexiva quan es presenta un imprevist o una interrupció.

Quan tens 10 minuts lliures i pots treure la brossa de la teva llista de tasques pendents. Allò que queda sense fer perquè te poca importància enfront d’altres tasques , mai trobem un moment oportú i si hi dediquem un temps específic crea la sensació que perdem una oportunitat per fer quelcom millor. GTD ajuda a esbandir tot el soroll en forma de petites tasques i detalls per rematar creant una infraestructura per ordenar-les i localitzar-les quan es presenti la ocasió (classificació per context i temps).

Quan et reuneixes amb tu mateix. Les 2 hores que dediques a la teva revisió setmanal és el moment clau per pensar sobre els teus assumptes, ordenar-los i programar l’activitat que duràs a terme la pròxima setmana. ¿Sense GTD eres capaç de reservar-te temps per a la reflexió? En el meu cas sempre hi havia quelcom millor a fer,  passaven els dies i no sorgia l’ocasió. El mètode t’obliga a immobilitzar 2 hores a la setmana per la teva revisió, per dedicar-les a reflexionar i prendre decisions.

Quan has de decidir que has de fer i com ho has de fer. El problema quan has de pensar en quelcom amb certa complexitat és que sempre hi ha algun detall que se’t escapa. Tot és redueix a pensar en les tasques que has de fer? No. Els projectes, els objectius tenen un propòsit i uns límits que massa sovint no es tenen en compte. Un dels puntals de GTD és incorporar una forma natural de pensar i planificar el que has de fer. La planificació natural integra la part funcional i conceptual dels teus projectes.

Quan es presenta has de prendre una decisió. Des de les situacions que poden obligar-te a replantejar el teu futur (per bé o per mal), o aquelles que es presenten durant el dia a dia. No és només una forma per organitzar l’activitat, també per saber on anem. Identifiques els teus objectius, creant una referència que tindràs present cada cop que hagis de decidir si has de fer quelcom o no en funció de si t’apropa a aquest fi. Però també marques el teu propòsit en la vida, i els teus valors, per fer decantar la balança davant decisions més profundes.

Qualsevol persona és veu obligada a fer front a situacions com les descrites, ho fèiem abans que David Allen ens expliqués les seves ocurrències per organitzar-nos. Però el fet de comptar amb un mètode que ens marca unes pautes ens permet respondre-hi de forma sistematitzada, allunyant l’ansietat (poca o molta) que impliquen cadascuna d’elles. Per això crec que tots hauríem de rebre formació, autodidacta o no, sobre tècniques d’organització i metodologia de treball. No ensenyem als nostres fills tècniques d’estudi? Perquè no els hi podem ensenyar a gestionar el seu flux d’activitat? Perquè no parem a preguntar-nos que guanyaria la nostra empresa si introduíssim aquest toc de genialitat en el treball diari?

Per demanar que no quedi. Si no ho has tastat pots començar per aquí.

El núvol cada dia més present en la nostra forma de treballar. Tot és més fàcil si podem  accedir a la nostra informació des de qualsevol lloc a qualsevol moment. Si hi ha dues aplicacions que han d’estar en el nostre kit de productivitat aquestes són Evernote i Dropbox. La primera per capturar tot allò que siguem capaços d’imaginar, i Dropbox per publicar al núvol, la nostra pròpia llibreria de documents i arxius d’ús habitual. Alguns lectors del blog m’han preguntat quina d’aquestes dues aplicacions s’adapta més a les seves necessitats. Espero que el post d’avui serveixi com a guia per decantar-se per un o per l’altra, segons la necessitat del moment.

Imatge via Johan Larsson sota llicència Creative Commons

Has de tenir sempre a ma els arxius d’utilització corrent per als teus projectes. Em refereixo només arxius, sense cap tipus d’informació addicional. Un cop instal·lada l’aplicació en qualsevol equip o dispositiu – i sincronitzant - podràs accedir al teu arxiu documental sense contrasenyes i validacions, només obrint una carpeta.

Evernote proporciona un marc que permet emmagatzemar informació i arxius adjunts a aquesta informació. Si només vols accedir als teus arxius Dropbox és una aplicació més apropiada, de fet s’ha pensat per això. La sincronització en Evernote- si es compta amb una gran quantitat d’arxius adjunts – es farà carregós i dificultarà la feina.

Vols compartir arxius? Dropbox, gracies a la seva carpeta publica i a l’assignació d’una URL a cadascun dels arxius només haurem de distribuir el link per que obtinguin una copia del arxiu. Evita disgustos deixant d’adjuntar l’arxiu a enviar al mail.

Imagina que ets usuari d’Evernote amb un compte gratuït. No et surtiria més a compte emmagatzemar els teus arxius a Dropbox com arxius públics i vincular el link a la nota. Si no has d’utilitzar l’arxiu no cal que te’l descarreguis, no creus?

Si només vols compartir arxius, les opcions amb les que compta Evernote poden anar una mica més enllà però no són gran cosa. Les llibretes compartides t’ajudaran a crear col·leccions de que introdueixin el contingut, o que serveixin d’index, però  resulten més difícils de composar.

Vols realitzar una copia de seguretat al núvol de la part més vital del teu arxiu documental. Dropbox realitza la sincronització dels nous arxius i els canvis de forma automàtica. Un avantatge pels usuaris domèstics que no s’hauran de complicar la vida instal·lant i utilitzant aplicacions especifiques.

Em nego a fer cap comentari sobre Evernote com a gestor de copies de seguretat. Els invents a casa vostra i amb gasosa.

Publicar contingut. Una pàgina web senzilla en format .html amb indicacions o informació per compartir amb companys de feina. Un altre exemple seria un índex de fotografies d’una celebració familiar a distribuir entre els assistents. Muntem una pàgina índex amb un enllaç per cada zip a descarregar, o si vols quelcom més complex muntar un àlbum amb l’aplicació Views.fm. Busquem crear una guia sense massa esforç pels nostres col·legues.

En aquest cas Evernote ens pot ajudar a crear una galeria mitjançant una carpeta compartida, però per descarregar continuaria cridant un arxiu a Dropbox mitjançant un link.

És una visió simplista de Dropbox, però les 4 pautes donades encabeixen al 90% de la seva funcionalitat. És més que una aplicació, és una plataforma sobre la qual un gran nombre de desenvolupadors creen les seves aplicacions donant un plus d’utilitat al sistema, la ja mencionada Views.fm, Airdroper per enviar enllaços per convidar a pujar contingut, o Jshot per fer captures de pantalla, editar-les i compartir-les.

Com sempre la clau és utilitzar l’aplicació correcta en el moment idoni, sense carregar-se de feina aplicant configuracions, o omplint el nostre disc dur de petites aplicacions i plugins que a la llarga deixaràs d’utilitzar. Et convido a deixar el teu comentari amb els usos que li dones a DropBox