GTD. Construint una visió solida de futur

Hi ha moments que marquen un punt i apart, es crea una diferencia amb el que s’estava fent anteriorment, o en com s’estava fent, y comença un nou cicle en el que les coses es veuen d’una forma diferent. Potser facis el mateix però la teva perspectiva és diferent. Al posar en practica Get Things Done, un d’aquests moments clau es assolir el nivell de 12.000 metres. Continuant amb la sèrie d’articles sobre la distinció entre els temes professionals i personals, parlo de com planificar a aquesta altura i perquè en el procés hem d’harmonitzar ambdós àmbits de les nostres vides.

Imatge via scotteye sota llicència Creative Commons

GTD. Construint una visió solida de futur >>

Qüestiona’m. Més dubtes dels lectors sobre GTD

Recull de qüestions arribades a través del servei de Qüestiona’m sobre GTD. En el lliurament d’avui responc preguntes sobre la gestió de les accions en els projectes i els nivells de perspectiva. Us agraeixo la vostra confiança per enviar-me preguntas sobre productivitat personal, Get Things Done o Evernote, espero que seguiu enviant-me qualsevol dubte, jo per la meva part seguiré recopilant i penjant les que deixeu en els comentaris. Qüestiona’m. Més dubtes dels lectors sobre GTD >>

Get Things Done en família

Seguint amb el tema del post de la setmana passada sobre desdibuixar la línea entre el que és personal i el que és professional, avui dedico a explorar dues vies per implantar GTD en la nostra rutina, unint ambdues facetes. Un sistema únic, o dos sistemes de llistes en convivència. La segona part del post versa sobre com implicar a les persones més properes, família i amics, en l’organització d’assumptes personals en comú seguint la filosofia GTD, il·lustrant-ho amb exemples ajustats al que pot ser la teva realitat.

Imatge via coolinsights sota llicència Creative Commons

Get Things Done en família >>

Decàleg per no morir ofegat amb el mail

L’objectiu és passar el menor temps possible gestionant el nostre correu. El mail és un dels majors devoradors de temps de la nostra rutina. Suposo que el gran problema és la capacitat que te per trastornar el nostre flux de treball introduint nous assumptes en forma d’imprevistos, o pel magnetisme que exerceix a l’hora de mantindre’ns davant la pantalla  processant tot el que rebem. El fet de rebre una gran quantitat de correus no ens ha de comprometre a processar-los tots (aquesta setmana toca el tema en Berto Pena al seu blog), pot ser un suïcidi

El kit de la qüestió és establir una rutina, unes normes de treball, que se segueixin regularment. Quelcom que ens ha de servir de referència a l’hora de processar, el correu o el que sigui. Cadascú ha de desenvolupar la seva pròpia rutina i un cop establerta sotmetre-la a un revisió que permeti millorar-la. No et preocupis, si introdueixes un canvi que no funciona  sempre el podràs desfer. Decàleg per no morir ofegat amb el mail >>

La línea entre els temes personals i professionals

El costum de diferenciar entre els assumptes de casa i de la feina esta fortament arrelat en el nostre interior. Quan parlem de la nostra cultura de treball, una de les característiques a la que molts fan  menció és a la impermeabilitat del individu en el seu entorn professional respecte a la seva situació personal. Que els problemes generats en el pla familiar, emocional o d’altres aspectes no relacionats amb la feina no transcendeixin al pla laboral. Estar focalitzat en el pla professional.

Podríem fer el mateix símil a l’inversa. Quants de nosaltres no volem ni parlar, sobretot en els moments difícils, del que passa a la feina quan hi ha quelcom que no va bé? Busquem desconnectar, que els nostres assumptes (problemes o no) no mermin la qualitat del temps que passem amb els nostres. Tenim la sensació que si és així, el nostre paper com a pare, marit, amic … el rol que sigui … perd brillantor.

El que concebem com dos blocs diferents no és res més que una imatge fictícia. Els assumptes de les diferents àrees de la nostra vida s’entrellacen i influeixen entre ells. En el millor dels casos, quan realitzem una administració encertada – en el post no entrem a discutir com – diferents projectes, assumptes en marxa, es trauran temps els uns als altres alentint/alleugerant la seva execució.

Imatge via Sint Smeding sota llicència Creative Commons

La línea entre els temes personals i professionals >>

Composar un mapa mental

Ara mateix em trobo davant d’una d’aquestes situacions que pot capgirar-reorientar la meva carrera professional. En poques paraules, o segueixo el camí pel qual he caminat fins ara, el món del desenvolupament de programari, o començo a caminar en la direcció de la gestió d’empreses i l’emprenedoria. Quatre línies per descriure el problema, però la qüestió és com prendre la decisió. No crec que en un post siguem capaços d’arribar a una conclusió clara del que cal fer, el que si podem fer és abordar el mètode per descriure i visualitzar l’escenari complet, tots els pros i contres.

En aquesta cruïlla, ja sigui per prendre una decisió o per tenir en compte tots els factors que intervenen en un escenari d’acció (quan vam iniciar un projecte) és útil disposar d’una imatge el més ajustada possible a la realitat. Coneixent l’escenari al detall podrem prendre decisions més assertives i fiables. Us proposo plasmar sobre paper el panorama en el qual estem immersos, que creiem un mapa mental.

“Un mapa mental és un diagrama usat per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la generació, visualització, estructura, i classificació taxonòmica de les idees, i com a ajuda interna per a l’estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura. “- Viquipèdia dixit

Com composar un mapa i quins avantatges ens aporta el seu ús. Continua llegint el post al blog de Go4IT mission (en castellà) >>

Imatge via Sarah Grice sota llicència Creative Commons


21 de 52<<...10...1819202122232425...304050...>>