Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula la red social, la versió cinematogràfica sobre la creació de Facebook. Fer un film sobre un empresa d’Internet em semblava quelcom arriscat, “Acabarà sent una parodia, amb els tòpics de sempre sobre el món de la computació” si us dediqueu a aquest món ja sabeu de que parlo, i si no només fa falta que penseu en les pel·lícules – de sèrie B- que s’han fet sobre el tema. Vaig entrar amb escepticisme a la sala i en vaig sortir gratament sorprès. Un relat sobre la creació d’una start-up que s’acabaria convertint en una de les grans tòtems de la xarxa. Dies després, visitant una llibreria del centre de Lleida, vaig trobar el llibre de Ben Mezrich en la que es basa el llibre.
“Les organitzacions s’esforcen (sobretot econòmicament) en ocultar informació per l’impacte negatiu en la opinió pública que pot generar, convertint-se en un detonant pel canvi.”
Ha arribat un nou actor al món de la informació. Durant els últims dies s’han publicat les noves filtracions aconseguides per Wikileaks. La considero una organització important pel que fa i el que representa. Un canvi en la lliure difusió de informació. Distribuir dades a les que la població habitualment no tindria accés. Una entrada a la rebotiga, o cloaca, de governs i empreses.
El moment culminant de la setmana arriba els dissabtes quan miro enrere i em disposo a fer la revisió setmanal. És la forma que tinc de resintonitzar el meu sistema GTD, polint totes aquelles imperfeccions i corregint els desviaments que van sorgint. Desincronització. Una part important del sistema consisteix en aplicar de forma estricta els seus preceptes bàsics, adaptant-los -de forma creativa- a la nostra manera de treballar. En qualsevol dels dos casos es freqüent provocar un allunyament del patró d”aplicació, i per tant una pèrdua d’eficiència a l”hora de gestionar les nostres tasques. Fa temps ja vaig dedicar un post a aquest tema, a continuació en desglosso el procés i presento les particularitats que hi he afegit.
Aquesta setmana he decidit fer una pausa en la sèrie Revisant GTD per parlar d’un dels meus abismes productius: Els dilluns. Una de les claus per millorar la nostra productivitat és detectar i corregir aquells punts negres que mermen la nostra capacitat de dur a terme la nostra feina, de materialitzar idees i de generar-ne de noves. És horrorosa la sensació d’arribar a l’oficina, després d’un cap de setmana d’activitat i planificació, i veure com es desfà tot per diferents motius. En el següent post faig un repàs de tots els entrebancs que ens podem trobar i que ens resten força per aplicar els nostres criteris productius.
La tendència imperant en l’àmbit de xarxes socials és l’aparició de noves xarxes especialitzades per a diferents sectors professionals, o segmentades segons diferents gustos i aficions. La qüestió és que els usuaris cada vegada haurem d’administrar més perfils. Dedicant-nos, no només per a tasques bàsiques, com canviar les nostres dades personals, sinó també per gestionar les relacions amb els nostres contactes, el que suposa un augment de temps a dedicar a posicionar-nos en la xarxa, ia desenvolupar el nostre networking
Les revisions, a diferents nivells, són les eines per depurar el sistemaGTD. Detectem i polim els nostres errors. Considero necessari realitzar-ne diferents tipus: diàries, setmanals, periòdiques per controlar els nostres projectes o endreçar el nostre material de consulta, o de seguiment d’objectius. Cadascuna d’elles s’enfoca a uns aspectes concrets de la metodologia. En les properes setmanes escriure una sèrie de posts sobre cadascuna d’elles, explicant en que consisteixen i com es complementen entre si.
