Manca d’intel·ligència emocional en les organitzacions

Imatge via Jcoliveira sota llicència Creative Commons

“La intel·ligència emocional engloba el conjunt d’habilitats del individu per socialitzar amb el seu entorn. Comprendre i saber gestionar les nostres emocions ens permet reforçar la nostra confiança i generar empatia amb els que ens envolten.”
L’home orquestra ha mort. Aquells individus capaços de realitzar les seves tasques diàries dins l’empresa, sense dependre de terceres persones, complint els objectius assignats ja no existeixen. Treball en equip. Nosaltres com a individus, dins de la nostra professió, dins de la nostra empresa, continuem existint. És indispensable comptar amb autonomia i llibertat per realitzar la nostra feina, desenvolupant la nostra creativitat, però sempre dins d’un equip de treball. Indispensable per tal de sumar el nostre talent al de la resta, i crear sinergies que permetin millorar els resultats obtinguts. La paraula clau és social. Com integrar-se en un equip i en que influeixen la qualitat de les relacions interpersonals en un entorn de treball?  En empreses on es realitza una feina de caire creatiu es indispensable l’existència d’un bon ambient de treball, on hi hagi bona sintonia entre els seus integrants. Un dels avantatges és un major grau d’assimilació de nous membres i la major capacitat de fer front a problemes i nous reptes com a col·lectiu.
Manca d’intel·ligència emocional en les organitzacions >>

Les TIC i els canvis en l’educació


Imatge via smannion sota llicència Creative Commons

El post d’avui és un repàs dels diferents canvis que en els ultimes deu – quinze anys han anat entrant  la Universitat, pel que fa a les TIC. He cregut important fer-lo per intentar percebre – a través de la descripció de tres canvis – el grau de metamorfosi que ha tingut l’ensenyament, com han canviat els recursos i el mitja, i com això canvia les relacions entre els diferents actors del procés educatiu. Important també per intentar entreveure quins són els canvis que s’incorporaran en un futur no molt llunya en el territori de l’educació secundaria i primària, tot i que això ho deixem per un segon post sobre la matèria. Poc a  poc i gracies a iniciatives com les comentades a continuació, l’educació i l’aprenentatge surten de l’aula, i passen a ocupar un lloc en el nostre dia a dia sense que això representi una restricció per nosaltres. Eines per canvia la nostra percepció de la formació, com a part de la nostra vida actual, no com una etapa que ja hem tancat.

Les TIC i els canvis en l’educació >>

Programari: El meu set de treball


Imatge via TylerIngram sota llicència Creative Commons

Sóc una de les persones que des de ben jove a incorporat les noves tecnologies en el seu dia a dia. Primer en els estudis i posteriorment en la meva feina. L’utilització de programari per realitzar qualsevol tasca – professionals o personals – és pràcticament una obligació. Pel que fa al programari que utilitzo, la meva valoració ha anat variant durant els últims anys. A l’hora de prendre una decisió ja no pesa tant el factor funcionalitat. Per a mi, aquells dies on l’aparició d’un nou producte s’esperava amb candeletes graciés a la llarga llista de millores incloses, han passat a millor vida. A l’hora de treballar amb una aplicació, criteris com la simplicitat d’ús, rendiment i temps de resposta, encapçalen el top de valoració. Les aplicacions desgranades a continuació, són un petit compendi de totes les utilitzades en el meu dia a dia.  Software que he anat coneixent, i incorporant-lo poc a poc, adaptant-ne la forma d’us, per fer-lo adient a la meva forma de treballar. Espero que tot el que esposo a continuació ús sigui útil, o si més no en pugueu treure quelcom en positiu.
Programari: El meu set de treball >>

Videocurrículum: La imatge en la selecció de personal


Imatge via ifranz sota llicència Creative Commons

Accessible, ràpid i fàcil, són tres adjectius imputables a qualsevol servei ofert a través de la xarxa amb certa repercussió. Imagina’t aplicar aquests valors al nostre CV. Que tenim? Un videocurrículum. Una peça de vídeo on es condensa la nostra experiència professional i formació acadèmica en pocs minuts (de 2 a 5 minuts). Més impactant per al receptor que un currículum escrit. Un clar exemple de com una imatge val més que un text sobre paper. Una presentació visual, ajudarà a la persona que el visualitza a fer-se una idea més aproximada de qui som.
Un videocurrículum és el complement ideal al nostre currículum escrit. Ens permet llençar un flash per cridar l’atenció dels encarregats del procés de selecció, mostrant-nos com persones proactives, amb inquietud per les noves tecnologies. Especialment recomanable per a persones amb facilitat pels idiomes, els hi permetrà demostrar el seu domini de les llengües que dominin canviant l’idioma en que realitzen la presentació.

Videocurrículum: La imatge en la selecció de personal >>

Habilitats a desenvolupar i polir

Imatge via nknaut sota llicencia creative commons

Quan vaig acabar la meva formació i vaig aconseguir la meva primera feina tenia la convicció de ser un bon professional, un bon programador. Evidentment era conscient de la meva falta d’experiència i sabia que m’hauria d’adaptar a les dinàmiques laborals abans de despuntar. Res més lluny de la realitat. A mida que es van acumulant hores de vol, gradualment descobreixo que la meva habilitat davant del codi no és res més que una petita proporció d’allò que podria arribar a ser i saber. No només pel que fa a termes tècnics com el disseny i la codificació, també hi sumo totes aquelles habilitats necessàries per moure’s en diversos àmbits de la professió. En aquest post m’agradaria repassar-ne unes quantes. Tot i que escric pensant en el món de la computació l’enumerat a continuació és extrapolable a qualsevol professió o activitat.

Habilitats a desenvolupar i polir >>

Lectura: Pare ric, pare pobre

Imatge via Great Beyond sota llicència Creative Commons

Aquest és un blog dedicat al a la programació, i les TI aplicades al món professional. El que llegireu avui pot considerar-se un off-topic. Un post sense gaire relació amb la línia general del blog. Un apunt dedicat al món del diner, al concepte de la intel·ligència financera. Crec però, que és perfectament ubicable dins del blog. Sóm conscients del canvi continuat de la nostra societat. Anys enrere un professional treballava en dos o tres feines diferents durant tota la seva carrera, avui en dia es treballa en dues o tres empreses diferents en un sol any. La feina canvia, el nostre model productiu haurà de canviar, i la nostra forma de guanyar diners també ho haurà de fer. No podem confiar en la nostra feina com a única font d’ingressos.
Robert Kiyosaky, un empresari nord-america d’origen japonès relata en el seu llibre pare ric, pare pobre, les motivacions i el camí que ha seguit per construir la seva fortuna. Lluny de ser una biografia, el llibre planteja un conjunt de conceptes que poden servir al lector com a punt de partida per canviar d’aptitud davant del món del diner, motivant-lo per adquirir coneixement sobre diverses àrees que li permetin crear una plusvàlua sobre la base dels seus guanys.

Lectura: Pare ric, pare pobre >>


49 de 52<<...102030...4546474849505152