Arxiu d'etiquetes: Futur

Habilitats per construir el nostre futur

La bona sort no existeix. Pot ser que les circumstancies s’alineïn per fer caure davant teu quelcom que no t’esperaves, una quantitat de diners o una oportunitat laboral, qui sap. Pot ser que l’atzar t’hagi donat bones cartes, però si no estàs preparat  per jugar-hi malbarataràs la mà. Soc dels que pensa en la sort com quelcom relacionat en l’atzar, i en la bona sort com una combinació d’oportunitat,  preparació i decisió. Deixeu-me uns minuts perquè us expliqui quins valors i hàbits es requereixen per crear les nostres pròpies oportunitats i subsistir en aquest món en canvi continu.

Imatge via alexindigo sota llicència Creative Commons

Continua llegint

El futur segons Microsoft

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XpmltWIuu9U&hl=en]
He trobat aquest vídeo a Youtube sobre com veu Microsoft el futur en diversos àmbits de la nostra vida. Durant clip es recorren àrees del que podria ser el nostre dia a dia, l’escola, la feina o la llar. En tots ells és mostra com els nous dispositius s’integren amb l’activitat desenvolupada.  Tot molt elegant i sofisticat. Interfícies tàctils, reconeixement de veu i realitat augmentada. No crec que s’equivoquin gaire, tot i que només es tracta d’un concept, ja podem intuir algun d’aquests serveis. En l’escena de l’escola, observem com nens de dos països diferents (USA i India), comparteixen una pissarra virtual, on el text es transcriu i tradueix de forma automàtica. Ja sigui amb el sistema de traducció de Google, oferint la traducció a mesurà que s’escriu el text, o Youtube amb el seu recent sistema per transcriure el so del vídeofins i tot traduir-lo – dona la sensació que no estem parlant d’un futur a llarg termini. Totes les tecnologies que puguem identificar estan en un estat bastant rústec, però en  qüestió d’anys podrien ser comercialment viables.
Més enllà de la impressió causada als tecnofílics, impacta l’energia emprada per mostrar com ens envoltarà la informació, i com ens presenta les interfícies dels dispositius. Integrats en qualsevol objecte i extremadament senzills d’utilitzar. Com a mínim es tracta d’una forma per passar cinc minuts amens.

Formació sota demanda

Imagina una eina que et permeti obtenir formació sobre un tema determinat. No hem refereixo a Googlejar i obtindre informació i tutorials desde la xarxa, parlo de formació reglada, cursos amb plans d’estudis ben definits, professors i tutors que puguin oferir una guia amb garanties.
Existeixen moltes entitats que ofereixen formació en línea, acadèmies, escoles tècniques i universitats. Totes elles amb els seus cursos, especialitzacions i formació de grau i postgrau. No és això, tot i ser similar. El concepte seria molt més lliure i no implicaria restriccions temporals que lliguin la docència a cursos o semestres. Estem parlant d’una formació més granulada i amb un nivell de personalització respecte l’alumne molt més elevat.

1. Molt més especifica. Formació en alguna vesant tècnica o practica d’una matèria. Cursos per dominar un programari en concret, una assignatura d’una titulació. De cursos de 30 hores, fins a cursos d’un any.
2. Molt més oberta. Per a contractar e iniciar quan i on es vulgui. En línea i sota demanda. Iniciant la formació en el moment de contractar-la o quan es desitgi, sense haver d’esperar a una data d’inici. Sense horaris. Amb l’única excepció de les avaluacions.
3. Amb un major seguiment per l’alumne. Tutories periòdiques. Oferir sistemes d’autoavaluació que permetin corregir exercicis de forma automàtica. Una via de contacte telemàtica amb professors durant tot el període docent.
Actualment les universitats compten amb els OpenCouseWare, portals on ofereixen els materials dels seus cursos de forma gratuïta. Youtube va iniciar – fa uns mesos – la iniciativa EDU, on les universitats obren canals  i penjant classes en línea … Existeixen més iniciatives similars a la xarxa. Crec que es tracta d’un pas previ al plantejat en aquest post. El contingut es troba a la xarxa i el navegant hi accedeix quan li plau.
El concepte és el mateix, donant un pas endavant. El plus al que aporta respecta a iniciatives acuals, és el de posar algú al altre costat. Un receptor a la nostra demanda, que ens orienti, supervisi i validi els nostres coneixements. No estic parlant únicament d’un professor en la matèria, faig referència a una estructura docent que doni suport al demandant i que ofereixi un producte docent amb un reconeixement.
Per donar un exemple molt més concret, m’agradaria parlar d’un dels cavalls de batalla de qualsevol persona avui en dia. L’aprenentatge de l’anglès. Hom pot obtenir una formació que el proveeixi d’una base per entendre i expressar-se en llengua anglesa. En una escola d’idiomes o en les assignatures que cursa a la universitat. Tot i així continuarà sent una gota en mig del mar. Al finalitzar els estudi se’ns presenten dos problemes, el desús del coneixement adquirits, i la falta de coneixements en camps específics. El primer suposa una pèrdua de les habilitats adquirides. La falta de practica continuada deteriora el coneixement adquirit. En segon lloc una base en el llenguatge no ens permet obrir portes del món comercial o acadèmic, fins i tot l’anglès que s’ensenya crea una certa distancia amb l’angloparlant nadiu per la falta de control de les expressions comuns i populars.
La solució en el primer cas seria la contractació d’un servei que permetés la practica continuada, ja sigui de l’anglès parlat, escrit i l’aprofundiment en certes àrees a partir de tutories personalitzades per via telemàtica. Un tutor faria un seguiment i ens recomanaria un seguit de tasques per reforçar i mantenir el coneixement de la llengua. Evidentment, el resultat no serà com viure a Londres , però permetrà frenar-ne l’oblit.
En el segon cas, oferiria cursos d’un nombre específic d’hores, especialitzats en àrees orientades a un perfil més professional. El client/estudiant contractaria un mòdul d’anglès comercial o un mòdul d’anglès per a conversa per fer-ne un ús actiu.
Sembla una fantasia, però mirant enrere també ho semblarien totes les innovacions que Internet ens ha dut en la última dècada. Avui en dia la formació és massa rígida. La formula d’una aula + una matèria + classes amb un horari marcat i un temps determinat de duració, sembla propi del segle 19. Crec que una de les grans canvis que veurem en la pròxima dècada serà una transformació del model educatiu, tant en escoles, universitat, com en la formació al llarg de la vida.