Fa ja un mes del Nadal i, com és habitual en aquelles dates, moltes persones tenen propòsits i objectius d’any nou. Funcionaran millor o pitjor segons les circumstàncies i les persones, però el que està clar és que el que realment funciona per aconseguir els teus objectius són els hábits.
Aquest mes de gener a la comunitat Creando Hábitos hem implementat l’hàbit de llevar-nos més d’hora, i avui volia parlar en aquest article sobre la satisfacció d’implementar nous hábits a les nostres vides.
Ja he parlat un parell de vegades en aquest blog sobre el fet de treballar des de casa, primer sobre els hàbits i més endavant sobre com organitzar el teu sistema GTD si treballes des de casa.
Aquest blog està centrat en GTD, però no és ni molt menys l’únic sistema per controlar el flow de treball. Vull parlar de Autofocus, una metodologia enfocada a FER i COMPLETAR les nostres tasques. Molt més simple, sense tanta infraestructura i centrat en l’horitzó immediat.
El post descriu el mètode i el tanco explicant com l’utilitzo per focalitzar en les tasques a realitzar, en la força que m’aporta per centrar-me en la meva feina i com complementa el meu sistema GTD en la fase d’execució.
Tenim una idea absolutament pejorativa de la burocràcia. Com quelcom que entorpeix i dificulta el nostre treball, les nostres iniciatives. No són res més que un conjunt de procediments que pretenen sistematitzar i portar ordre en les nostres relacions amb el món de l’empresa i el de l’administració. Que te a veure amb GTD? Una part important del sistema consisteix en el plantejament i estructuració de la nostra activitat. Com dividim els nostres projectes en accions, com les organitzem i classifiquem, com revisem el nostre sistema,com gestionem el nostre repositori d’idees (Llista Algun dia), com deleguem tasques… i més enllà del que estableix el mètode, quines practiques sistematitzades adoptem per adequar-lo a la nostra forma de treballar.
Imatge via JeffGamble sota llicència Creative Commons
Fa dies va caure a les meves mans un artícle d’un seminari generalista on es parlava de la tècnica de programació en parella. Mentre un programa, l’altre corregeix, puleig el codi i guia al seu company. Tot i que sembli un malbaratament de recursos comporta un seguit d’avantatges que permeten amortitzar l’ inversió.
L’esforç col•laboratiu permet detectar errors i escriure codi més eficient quan dos persones el creen simultàniament el que estalvia temps i diners a la companyia reduint la carrega de treball en la fase de manteniment del programari.
Seguint el desenvolupament d’un codi des del principi es pot entendre la lògica utilitzada per la persona que codifica, el que facilita trobar qualsevol error des del principi. Fent un símil molt més planer, es com buscar a Wally en un dibuix mentre s’està dibuixant l’escena, quelcom més fàcil que fer-ho quan un l’ha acabat.