Arxiu d'etiquetes: Reflexió

GTD en evolució permanent

Suposo que és la perspectiva donada per l’experiència – tot i no ser molt abundant –  però m’adono que el que cerco quan penso, planifico i duc a terme la meva activitat ja no és el mateix que buscava al principi, el meu punt de vista sobre el que faig i com ho faig canvia, així com la meva opinió sobre certs aspectes a l’hora d’implementar. El temps i l’experiència fan canviar la forma de veure les coses i les necessitats a afrontar. Les següents línies són una resum de l’evolució y un compendi del que et pots trobar en el teu procés d’aprenentatge

Imatge via armincifuentes sota llicència Creative Commons

Continua llegint

GTD. El procés de revisió i reflexió sobre els projectes

Pensava que ja era hora d’escriure seriosament sobre el procés de revisió i reflexió dedicat als projectes. Quan parlem de reflexió i anàlisi sobre els nostres assumptes sempre pensem en la revisió setmanal, però oblidem una revisió a major altura, amb major perspectiva, que ens pot obrir els ulls a mancances en la forma com executem la nostra activitat i els nostres projectes, prioritzant-los uns sobre els altres o donant resposta a la demora al executar les seves accions.

La idea era fer un post review repassant tots i cadascun dels punts a realitzar en la revisió setmanal – com si d’un checklist es tractes – però m’adono que aquesta revisió es desenvolupa en dos plans, mirant cap a les accions per buscar resposta a les qüestions de la nostra activitat més immediata, i enlairant-nos per veure com s’avança cap als nostres objectius.

Imatge via jaxxon sota llicència Creative Commons

Continua llegint

Aprèn a utilitzar el silenci

El soroll ens acompanya a tots en major o menor mesura. Les nostres obligacions diàries, els nostres problemes, tots aquells assumptes que tenim entre mans generen un soroll estàtic que es queda dins, que erosiona la nostra energia i deteriora  el nostre estat d’ànim.  Un dels reptes de la productivitat personal és donar solució a aquest problema, obtenir un estatus de calma i a partir del qual iniciar el govern de la nostra activitat. La ment com l’aigua.

Però per molt control que exercim sobre els nostres assumptes és inevitable patir el soroll, a un nivell diferent a l’anterior, però soroll al cap i a la fi. En aquestes ocasions cal un cop de timó per recuperar la perspectiva i centrar-nos. Una de les eines més eficaces és el silenci, però sabem com utilitzar-lo?

Imatge via Rev Dan Catt sota llicència Creative Commons

Continua llegint

Falta de creativitat en la feina

Poc o molt un dels factors d’atracció al món de la programació és la seva faceta creativa. El fet de poder crear quelcom de forma senzilla, sense realitzar una gran inversió en temps o diners, i que permet gaudir dels resultats de forma immediata.
Els inicis són excitants, quan hi dediques temps parcialment. Comences a implementar codi i et sembla que això esta fet per a tu. No te’n cansaries mai. Un dia decideixes dedicar-t’hi professionalment i comences a formar-te. “La informàtica és un sector amb futur”. Qui no ho ha sentit mai? Tot és fascinant. El tercer pas és l’entrada al món laboral, les teves primeres feines i experiències en un entorn de producció. Del entusiasme i l’entrega inicial es va passant gradualment a un estat de “ho faig per que és la meva feina”. No en tots els casos, però en major o menor mesura es una cosa que li passa a tothom. Inevitable, i nociu en els casos en que no podem corregir aquesta perniciosa tendència.

Lifelong Learning: Una parada en el camí

Fa cosa d’un parell d’anys vaig acabar els meus estudis a la universitat oberta. En el seu dia no vaig voler cursar estudis superiors, ja sigui pel fet de ser un mal estudiant i per disposar d’una titulació bàsica en l’àrea on volia desenvolupar la meva activitat professional, van fer-me entrar en el món laboral sense passar per la universitat.
Anys més tard, després de fer un tast del món real, vaig resituar-me i vaig decidir iniciar uns estudis a la universitat. Tot i saber que una titulació superior hem seria útil en el món professional, la principal motivació per emprendre el repte va ser el fet de provar-me a mi mateix i demostrar-me que era capaç de cursar uns estudis superiors. Demostrar-me la meva capacitat, la meva determinació i la meva constància.
Vaig trigar uns 7 anys per cursar uns estudis que duren 3 anys, comptant semestres sabàtics i algun blackout, traduït en un abandonament de les assignatures que cursava per motius extraacademics …. La veritat és que es van acabar perllongant massa temps i al final es va nota en el pla anímic. Treballar i estudiar al alhora, i amb una certa autoexigència desgasta. Combinat amb alguns moments professionals complicats i altres problemes personals van fer que al final tot plegat hem passes factura i m’hagi passat aquests dos últims anys – formativament parlant – pràcticament en blanc.

Continua llegint