Ser eficaç passa per convertir l’ús de les teves eines en un facilitador. Dinamitzar l’activitat eliminant friccions a través d’un coneixement profund de les opcions de configuració i explotant les possibilitats de personalització del programari.
M’endinso en les possibilitats d’Evernote per canviar la seva interfície d’usuari i el seu comportament per guanyar ergonomia. Un pas més per adaptar l’eina a l’usuari, no a l’inversa.
Una part important del teu ecosistema d’eficàcia personal és el teu arxiu. Fa molt temps em vaig decantar per usar Evernote com a magatzem al núvol. Han passat els anys i la informació continguda en el meu compte ha anat creixent. Tot i que continua sent un entorn àgil en el moment de recuperar allò que em fa falta pels meus projectes, m’adono de la necessitat d’un manteniment per eliminar el que sobra.
El següent post dona uns criteris per mantenir la racionalitat, escalar el teu arxivant i no acaparant sense criteri.
Fa unes setmanes llegia a hipertextual una inquietant notícia sobre Evernote. Sembla que els números no quadren i s’han ajustat costos a base d’acomiadaments i tancaments d’alguna de les seves seus. En aquest moment va venir al meu cap una pregunta inquietant Què passaria si Evernote tanqués? Què seria de la meva magatzem digital en el núvol?
Els serveis als quals confiem la nostra informació semblen estar sustentats per companyies robustes que garanteixen la seva integritat, seguretat i persistència, però hauríem de tenir en compte que no té perquè ser així.
Aquest post intenta donar resposta a com manejar una situació de “pànic en el núvol”.
Vulguem o no tots treballem amb un arxiu on guardem de manera estructurada la informació que creiem que utilitzarem en un futur. De la mateixa manera que vivim en un pla físic i un altre digital desenvolupem formes d’emmagatzemar en ambdues àrees, però a diferència de la dimensió física on l’arxiu està limitat per restriccions físiques, en l’aspecte digital podem acumular sense límits de cost o espai.
Al llarg dels anys anirem acumulant gran quantitat d’arxius, notes, enllaços … informació cada vegada més nombrosa i difícil d’articular. Aquest article pretén prevenir d’una acumulació sense un control, donant criteris per crear convertir tot l’acumulat en informació útil a través de la seva transformació i classificació.
Un dels grans avantatges d’Evernote, i base per les múltiples funcionalitats per a que pot ser usat, és la flexibilitat per crear una estructura completament personalitzada a través de notebooks/llibretes i tags. Un punt fort amb un revers tenebrós: A mesura que afegim més subdivisions per classificar augmentem la complexitat en el sistema d’arxiu amb el risc de convertir-lo en un simple espai d’acumulació d’informació a causa de les dificultats per recuperar-la.
Torno a parlar del valor de mantenir una configuració senzilla per organitzar la nostra informació, facilitant-ne l’ús i la seva conversió en una eina funcional, en coneixement. Per fer-ho deixem de banda els notebooks com a base del sistema per potenciar l’ús dels tags per estructurar-nos.
Des de la irrupció de serveis i dispositius que ens ajuden a recopilar informació des de diverses fonts, sigui la xarxa, un altre software o generada per un mateix, un dels problemes a resoldre és l’eliminació de friccions en el procés de captura i els passos intermedis per tal que sigui utilitzada sense necessitat d’aplicar-hi cap mena de transformació.
Cerquem la digitalització com un camí d’eficiència i millora de la productivitat, però en el procés encara hi ha un punt dèbil, l’escriptura manuscrita. Intentem eliminar la interfície analògica per no reintroduir el que ja ha escrit en una versió digital. En el post comento el ventall de propostes ofert per l’univers Evernote, així com la meva forma de captura.
