El post d’avui és el gra – la substància – del que he recollit de tot això de la productivitat personal.
Un intenta aprendre el que pot, ho posa en pràctica, es va donant de cap a la paret i polint el més rústic d’ell mateix per a que tot vagi encaixant.
Cada vegada tinc més clar que quan sobre autogestió en sé ben poc i d’aquest poc el que ve a continuació són algunes de les coses més importants :-)
Comença la teva jornada, estàs davant de la teva llista de pròximes accions i saps el que has de fer: Avui et toca començar per una labor de gran exigència, d’aquelles que requereix concentració i una inversió en temps no menor a dues hores.
La primera hora del matí és quan estàs en millors condicions per dur-la terme però tot i així dubtes. Saps el que has de fer però hi ha quelcom que et tira enrere.
No se si és la falta de recompensa immediata, l’absencia de motivació o la intimidació que et provoca però et dius a tu mateix que potser millor començar per alguna acció menor que et puguis treure de sobre fàcilment i després ja tornaràs al plat principal del menú.
Ens passa a tots. És humà. Prioritzem el més immediat – tancar assumptes – enlloc de demorar la recompensa per obtenir un guany major. Sense adonar-nos-en deixem de fer el que hem de fer per realitzar una activitat menor que ens manté ocupats i genera la sensació de “progrés”.
Mantenir-se ocupat és una forma subtil de procrastinar Click To Tweet
La teva efectivitat personal s’edifica a partir del ús que fas de la safata d’entrada Click To Tweet
Des d’enviar-hi tots els elements que requereixen de la teva atenció fins el seu posterior tractament, quan prens la decisió més adequada per cadascun d’ells.
Descarregar la ment, definir i decidir això és el que mata aquella sensació d’intranquilitat permanent que genera estrès, això és el que crea la sensació de “ment com l’aigua”.
Treballar bé amb les teves safates és el primer pas per alleujar la pressió de responsabilitats i assumptes a ser realitzats.
Per tot això he pensat en tornar a revisar el concepte i escriure alguns post sobre el tema. El primer tracta sobre com relacionar-te amb la safata d’entrada del correu electrònic.
Tenim tendència a funcionar en pilot automàtic. Adquirim costums, formes prefixades d’actuar en situacions concretes i les repetim una i una altra vegada sense plantejar-nos si són adequades o si hauríem de canviar-les. Simplement fem el que fem sempre.
Si tenim un mal hàbit el consolidem gracies a la repetició, inconscientment l’arrelem a la nostra forma de fer. No parlo de grans qüestions sinó de petits vicis que contaminen la nostra acció.
Com puc trencar unes dinàmiques negatives tant consolidades?
Ja hi tornem a ser. Primer cap de setmana de setembre, s’han acabat les vacances per la gran majoria. S’ha acabat el temps on vivim sense preocupacions, dedicats a l’oci i amb la gent amb qui ens agrada estar. Torna la traumàtica reaclimatació.
Amb menor o major intensitat tots hi passem. Tornar a la rutina genera fricció, i segons en quines persones irritació, mal humor i altre efectes secundaris. No hi ha ni xarop ni pomada per alleujar aquesta febrada però si em dediques uns minuts potser pugis fer-ho amb una altra actitud i treure’n algun profit.
Tornar a la rutina suposa friccions, de tu depèn no convertir-ho en un drama Click To TweetAmb aquest post poso punt i final a la 8a temporada del blog.
M’agradaria fer un exercici de sinceritat amb tu que llegeixes habitualment el que publico. Aquest any m’he anat distanciant del blog. La periodicitat de publicació ha baixat, les temàtiques han canviat i ja no hi ha l’entusiasme que hi havia en un principi.
L’emoció s’ha convertit en costum, cosa que no és dolenta si es mante el vincle amb el que es publica.