Aquesta entrada també està disponible en:
Sobrepensar
Pensar massa en el futur ens porta ansietat. Ens preocupa de forma gratuïta, ocupa la ment en assumptes que molt possiblement no acabin passant. Tenim una tremenda addicció a la certesa. Allò no predictible és un focus de tensió, quelcom que la ment percep com un problema i la fica en marxa per intentar convertir-ho en certesa.
La capacitat de procés de la teva ment se centra en anticipar la situació fins al més mínim detall. Anticipar tots els casos i per cadascun d’ells trobar resposta cosa que no és possible, iniciant així un procés inacabable de rumiació.
Com pal·liar aquesta situació? Et podria dir que amb el teu sistema de llistes i l’ús de l’agenda es pot prevenir però això és una veritat en part. Agendar el problema, com una data d’entrega, una reunió on has de parlar en públic o qualsevol esdeveniment que et generi preocupació pot ser anticipat i per tant ubicat, delimitat, per tal de començar a solucionar-lo. De totes formes si experimentes ansietat perquè hi ha un potent element emocional la teva ment tornarà a posar-t’ho difícil tard o d’hora.
I llavors que ens queda? Doncs el que ens queda és aprendre a desconnectar. Alerta, són paraules majors. Estem parlant de NO-FEINA que a la seva vegada és feina perquè influeix en com treballem.
Desconnectar vol dir aprendre a parar i a deixar les teves obligacions i preocupacions de banda.
No hi ha solucions màgiques, no hi ha una recepta a aplicar per desendollar els pensaments intrusius, més aviat es tracta d’una sèrie de factors que afegeixes a la teva vida i que al cap d’un temps de practicar-los encaixen com les peces d’un puzle.
Em refereixo a practicar activitats de desconnexió com anar al gimnàs o fer esport, a sumar-te activitats en grup per esbargir-te com classes de ball o quelcom amb un component social potent.
Em refereixo a tancar el telèfon de la feina al sortir, a disciplinar-te per no entrar al compte de correu o a la app de la feina durant el cap de setmana.
En aquests dies d’intensa interconnexió digital s’accentua l’aïllament social. Recuperar el cara a cara i la cordialitat amb el desconegut. El plaer i la riquesa del vincle és el que ens empeny a una posició fora de la zona de preocupació.
Quan començava a escriure sobre efectivitat personal era partidari de la solució individual, provablement t’hagués recomanat quelcom com l’ús de Getting Things Done per organitzar-te i la meditació com a mètode per disciplinar la ment. Ep no dic que no siguin útils però la solució primordial en l’individu sempre serà menys rica i poderosa que buscar el vincle, l’espurna del cara a cara.
Sobreactuar
A l’altra banda de la línia hi ha aquell que sobreactuar, potser – segurament – és el mateix que sobrepensar. Marco el punt negre a l’agenda, l’esdeveniment que no vull fer però he de fer i em poso a preparar-lo, a planificar, a curar-lo.
És una data d’entrega objectiva? Sovint no ho és, simplement és una possibilitat en un futur proper. Una possibilitat angoixant això si. Precisament és l’angoixa el que l’infla, el que li dona entitat als nostre ulls però la veritat és que objectivament no existeix.
Si tinguéssim la capacitat de veure-ho des de fora veuríem que només és això una possibilitat, quelcom a pensar-hi i a ubicar-ho en el terreny de potser o algun dia. Però no tenim aquesta capacitat, em creat una visió de túnel enfocada en aquest fet i no en podem escapar.
El més efectiu per calmar-nos és actuar primer amb una bona planificació, pluges de idees i mapes mentals ens dóna opcions i un pla de batalla. Ho estructurem en projectes i enviem algunes accions a les nostres llistes.
Estem robant temps als nostres projectes reals a causa del que avui és una ficció i això és dramàtic
En el millor dels casos se solucionarà sol. Simplement no ocorrerà, els camins que marquen els nostres fluxos de treball, de decisió simplement aniran per un altre lloc o ho desestimaran.
En el pitjor dels casos passarà. I que? Possiblement serà menys dramàtic del que penses, tindrà una forma sensiblement diferent a la que creies i gran part de la feina preventiva que havies fet acabarà a la brossa.
–
I llavors com reaccionar? Doncs discernint el que depèn de tu i actuant en la mesura adient sense fabular.
Enfocant-te en la teva xarxa de suport. No se si ho sabies però no estàs sol, tens gent al teu costat encara que siguin companys de feina – per freda que sigui la relació -. La gent acostuma a agradar-li donar un cop de mà, aconsellar i donar el seu parer. El simple fet de parlar-ne alleuja i obre la teva perspectiva. Una nova visió pot ser una nova solució.
Si tan dura és la situació, reserva una porció de la teva atenció per la satisfacció i la distracció. Una vàlvula d’escapament per no acabar de fer més gran el problema del que és a causa de la teva ofuscació.
Photo by Teslariu Mihai on Unsplash
