Foto via Kaptain Kobold sota llicència Creative Commons
Des de fa un any la meva situació dins la meva empresa ha millorat força. No per un canvi en el meu rol en l’empresa, ni pel fet d’assumir noves responsabilitats, més aviat per un augment de la qualitat en la feina que hem toca realitzar. Gracies a un seguit de canvis he aconseguit reconduir una situació d’estres que m’havia portat al límit. Amb l’ajuda d’un tractament amb un psicòleg he anat reconduint costums i formes de fer, assentant-me i guanyant en confiança. En aquest post vull exposar breument la meva experiència. Com hi vaig arribar, com n’estic sortint i que he après.
Les situacions de tensió i estres actuen com un gota a gota que van erosionant la nostra resistència davant els problemes. Una roda de circumstancies, on cada petit problema, cada situació de nervis i tensió ens descarrega per afrontar el nostre dia a dia. Si aquestes situacions es produeixen habitualment és possible entrar en una dinàmica on es mermi la nostra resistència davant cada nou problema. Una cadena viciada on lentament cada pas condiciona negativament el següent.
El meu cas mostra com la suma de les meves mancances comunicatives i les meves pors es van traduir en situacions d’inseguretat, nervis i tensió davant situacions corrents plantejades de forma recurrent durant la meva jornada laboral. Cada cop que un client hem trucava per plantejar-me un problema entrava en tensió. Fins aquí quelcom habitual per qualsevol professional. El problema comença quan hem faig càrrec d’un projecte més extens del habitual, per un client amb un nivell d’exigència més elevat. Per culpa de no saber gestionar aspectes de la relació amb el client, com transmetre l’estat actual del projecte, o explicar tota la problemàtica que pot dur una customització de certa importància en un ERP, els problemes es van anar acumulant. Cadascun d’ells es presentava darrera un altre, alguns cops s’havia de batallar amb varies malfuncions importants en paral·lel. Això hem va fer passar un seguit de mesos sota tensió, desgastant-me, vivint cadascun dels problemes de forma massa intensa.
En una situació normal hom avalua un problema, planifica una situació, i l’aplica. Si esta pressionat per factors externs el procés es realitza sota tensió i nervis. Si la pressió és extrema, pot ser que es perdi el control de la situació. Durant els meus pitjors moments cada cop que s’hem planteja una qüestió o un problema, passava a un estat d’ansietat, anulant-se les meves capacitats creatives i de reflexió. Un bloqueig del qual aconseguia sortir lentament i amb dificultat. Passava hores buscant solucions a temes que es podien solucionar amb 10 minuts. El meu rendiment és va veure compromès i en el moment en que vaig començar a exterioritzar el meu malestar hem vaig convertir en un problema pels meus companys. En aquest moment fou quan vaig entrar en contacte amb un professional i gracies a una medicació i un seguit de sessions vaig marcar un punt d’inflexió.
Si he de concretar el canvi en una llista de fites, la reduiria a quatre positivar, planificar, prioritzar, racionalitzar. M’han servit per millorar la qualitat del meu treball, i la meva qualitat de vida:
-
Positivar. Pensar en positiu. Treure el no es pot del nostre vocabulari. No pensar en les conseqüències del problema, pensar en les solucions.
-
Planificar. Programar totes les tasques amb prou antelació, deixant marge suficient per imprevistos. Sempre per escrit o registrant-ho amb una aplicació informàtica.
-
Saber prioritzar. Diferenciar el més important del més urgent. Fent passar davant dels imprevistos les tasques clau. No deixar-me emportar pel pes d’una trucada d’un client.
-
Racionalitzar: Se’ns dubte el mes difícil. Trobar la perspectiva per analitzar i trobar les causes reals d’un problema.
No és un canvi complert, son hàbits a treballar cada dia. Però el fet de tirar endavant, de posar-los en practica dona autoconfiança que repercuteix en altres àmbits del treball i de la vida personal. Mencionar que el fet de prendre una medicació m’ha ajudat molt. Tot i tenir perjudicis en un principi a resultat un reforç important en els moments inicials per obtenir la tranquil·litat necessària.
Reconèixer la tasca dels meus caps i els meus companys que m’han recolzat, tot i les males estones que els hi he fet passar. També la labor de la psicòloga que m’ha ates, gracies a la qual he pogut tornar a veure la llum.
Cada cas és diferent. Exposo la meva experiència per il·lustrar el problema de l’estrès en una feina com la de programador. Molts cops trivialitzada per gent que no la coneix, ni comparteix costums de treball.
